Tres mesos per planejar el minut zero
Barcelona“Ho tindrem tot preparat per a la desconnexió, només caldrà prémer el botó”. El 27 de febrer, tres dies després de ser nomenat pel Govern comissionat per a la Transició Nacional, Carles Viver Pi-Sunyer resumia amb aquestes paraules la missió que se li havia encarregat fins a les eleccions del 27-S. En les últimes setmanes, Viver Pi-Sunyer s’ha reunit amb responsables dels departaments de la Generalitat per coordinar el desenvolupament d’estructures d’estat bàsiques, amb la idea d’avançar feina per si el resultat de les plebiscitàries ratifica el rumb cap a la independència. El comissionat, a més, ha encomanat a cada conselleria que elabori un pla de contingència sobre com actuar en cas que les urnes avalin la desconnexió amb Espanya. En tres mesos, Viver Pi-Sunyer pretén tenir enllestit un “pla executiu per a la constitució de les estructures d’estat”, del qual informarà cap al 15 de juliol.
La data la va avançar ahir el conseller de la Presidència, Francesc Homs, de qui depèn orgànicament el comissionat per a la Transició Nacional. Precisament ahir Viver Pi-Sunyer va acudir per primer cop a una reunió del Govern en la seva nova condició de comissionat, per donar detalls sobre aquest pla executiu en preparació. El desplegament d’estructures d’estat, però, segueix un ritme desigual. Projectes com el de la Hisenda pròpia, clau per poder garantir la sostenibilitat de la Generalitat en el supòsit de la secessió, tot just comença a agafar múscul i encara està lluny de poder assumir la gestió de tots els impostos.
Segons va indicar Homs, cap a mitjans de juliol es farà públic el pla executiu que elabora Viver Pi-Sunyer, perquè els ciutadans, abans de les eleccions del 27 de setembre, sàpiguen com serien les estructures d’una Catalunya independent. Amb anterioritat -“en les pròximes setmanes”, va apuntar Homs-, el Govern presentarà el “llibre negre” de la recentralització de l’Estat, una compilació de les actuacions de l’executiu de Mariano Rajoy per llimar competències catalanes.
Unes relacions encara tenses
El breu contacte que van mantenir dilluns Artur Mas i Rajoy en la cimera euromediterrània, al Palau de Pedralbes de Barcelona, no va servir per estovar relacions. De fet, segons va aclarir Homs, les paraules que van intercanviar informalment abans que arrenqués l’esdeveniment van ser purament protocol·làries. El conseller tampoc interpreta que el fet que es permetés a Mas obrir els discursos de benvinguda fos un gest de bona voluntat de la Moncloa, sinó simplement un acte de “normalitat institucional” que venia a corregir el veto al president de la Generalitat en un fòrum euromediterrani de fa un any i mig.
Malgrat tot, va protestar Homs, la posició de Madrid continua sent “antitot el que es proposa des del Parlament i des del Govern”. En canvi, el portaveu adjunt del PP al Parlament, Santi Rodríguez, va retreure ahir a Mas que utilitzés la seva intervenció davant dels ministres europeus per “fer campanya política” i parlar dels “nous horitzons” que es marca Catalunya.
D’altra banda, el Govern va analitzar el document que enviarà a la Comissió Europea, que està rebent suggeriments sobre com hauria de redefinir les relacions amb l’est d’Europa i el sud del Mediterrani. El document proposa que els ens subestatals i locals tinguin “més protagonisme” en les polítiques europees de veïnatge. La Generalitat vol fer-se més visible a Europa.
Espadaler defensa una reforma constitucional
El secretari general d’Unió i conseller d’Interior, Ramon Espadaler, va defensar ahir que la posició majoritària del seu partit és “aspirar a més autogovern”, respectant el “marc legal” i plantejant una “superació” del marc autonòmic cap a un “model confederal” a través d’una reforma de la Constitució. En declaracions a RNE, Espadaler va assegurar que Unió té com un eix destacat “aspirar a un autogovern més gran” per a la “pròxima legislatura”, tot i que sempre d’acord amb la “gradualitat” necessària i la legalitat vigent.
