Tres candidats per a trenta votants

A Sant Jaume de Frontanyà, el que era l’alcalde, Ramon Vilalta, i la seva dona, Maria Pérez, es van presentar per ERC i CiU per evitar que una llista fantasma pogués accedir a una regidoria

Els deu quilòmetres de revolts que separen Borredà de Sant Jaume de Frontanyà serveixen per albirar una de les joies del romànic català, l’església mil·lenària de Sant Jaume, que s’aixeca enmig dels carrers empedrats. També amaguen curioses històries polítiques. El segon poble més petit de Catalunya, després que Gisclareny, també al Berguedà, li prengués el títol el gener de l’any passat, n’ha vist de tots colors aquests últims anys.

A les eleccions anteriors, les del 2011, el que era l’alcalde, Ramon Vilalta, i la seva dona, Maria Pérez, es van presentar per ERC i CiU respectivament per evitar el que passaria quatre anys després: que una llista fantasma pogués accedir a una regidoria. Va arribar-hi la candidata del PP, Diana García, que va obtenir el càrrec amb un vot i no s’ha deixat veure: “Ni tan sols va recollir l’acta de regidora”, revela l’alcalde en funcions, Rubèn Lladós, que explica que ningú sap qui és.

Amb la modificació del règim local, els municipis de menys de 100 habitants van deixar de regir-se pels consells oberts, en què s’escollia només l’alcalde, que no podia aprovar cap mesura sense rebre l’aval dels veïns, que tenien veu i vot. Els partits, però, es van carregar l’assemblearisme per tenir més pes als consells comarcals i a les diputacions i ara s’escullen tres regidors, que trien l’alcalde en funció dels vots obtinguts en un sistema de llistes obertes en què pots votar dos candidats. El cas és que en aquells comicis es va produir un empat conjugal i la Junta Electoral va atorgar la regidoria a Pérez per sorteig.

Ara cap del dos (que s’han jubilat i ja no regenten la fonda de Cal Marxandó, que va abaixar persianes fa un any i mig després de 40 anys) continua l’activitat política. Ho fa la seva filla gran, la Lluïsa, que lidera la llista que presenta per primer cop la CUP. Si a Gisclareny només es presenta ERC, els 25 habitants amb dret a vot dels 29 que hi ha censats a Sant Jaume, a banda de la CUP, també tenen l’opció de votar pels republicans o els socialistes.

L’alcaldable d’ERC, excupaire

En un poble on només viuen 14 veïns tot l’any, la campanya es fa porta per porta, especialment el cap de setmana, quan puja la gent que resideix fora, com el periodista Vladimir de Semir: “Fa dos dissabtes va venir un dels candidats a casa, aquí la democràcia és superdirecta”. Pocs confessen a qui votaran. Vilalta sí que deixa clar que votarà la seva filla. “Com a bon propietari votaré la CUP”, bromeja mentre critica que “el poble està brut, deixat i abandonat”. Els fanals, que funcionen de dia i de nit, no avalen les seves paraules. L’alcalde actual, fortament criticat per permetre una rave de més de dues mil persones el juliol del 2016, amb manifest veïnal en contra inclòs, ha decidit plegar després de vuit anys a l’alcaldia amb la seva parella com a tinent d’alcalde. “Amb tan pocs habitants et veus cada dia amb ells i he acabat molt cansat i cremat perquè també has de fer un munt de paperassa”, explica.

Ha passat el relleu a un veí de Borredà, que va ser regidor de la CUP en aquest poble abans de plegar per discrepàncies internes i passar als republicans. “En Rubèn m’ho va proposar perquè no es perdés la candidatura i, com que la llista d’ERC al meu poble ja estava confeccionada, vaig acceptar”, exposa l’alcaldable republicà, Jordi Codina, l’únic dels tres caps de llista que no viu al poble. “Treballo a la Pobla de Lillet i cada dia passo per aquí i conec gairebé tots els veïns”, assenyala abans de confessar que a la seva papereta només hi figura el seu nom per concentrar el vot.

Pare i fill, candidats del PSC

La candidata de la llista vinculada a la CUP busca trencar aquesta divisió: “Volem que Sant Jaume torni a ser de tots i a la nostra llista hi ha gent que ve els caps de setmana que se sent tant d’aquí com els que hi vivim tot l’any”. Vilalta, a qui li agradaria recuperar el consell obert, també confia en poder treballar amb els altres partits: “Estaria bé que no hi hagués només un partit a l’Ajuntament”.

L’alcaldable socialista, Manel Anselmo, que es presenta amb el seu fill gran, justifica que hi hagi tres llistes per la necessitat de canvi. “L’anterior govern no s’ha ocupat gaire del poble i ara cadascú s’ha espavilat pel seu compte, però això no vol dir que hi hagi mals rotllos entre nosaltres”, diu Anselmo, que coincideix amb la resta que els colors no importen gaire en aquestes eleccions. “Si ens presentem amb el PSC és perquè l’alcalde de Borredà és qui més suport ens va donar, però estic en contra del 155, a favor de la llibertat dels presos polítics i no voto mai partits espanyols”.

Els veïns no amaguen la seva sorpresa per la presència de tres llistes. “No era d’esperar, però que hi hagi gent disposada a fer coses sempre és bo”, afirma Joan Bellmunt. I una veïna que vol mantenir l’anonimat conclou: “Si un matrimoni a vegades no s’avé, en un poble tan petit com el nostre tampoc et portes bé amb tothom”.

Més continguts de