OBSERVATORI

Tres davanters contra el PP

La millor manera de representar les tres sessions del judici del presumpte finançament il·legal del PP és potser un partit de futbol, amb tres davanters avançant cap al camp contrari. Els dos equips són el grup Correa i el partit polític al qual van ajudar a finançar-se il·legalment, el PP. I hi ha els nou empresaris, la confessió dels quals -pactada amb la Fiscalia Anticorrupció-és bàsica per provar els delictes.

Francisco Correa, que ha pactat amb la fiscalia, va moure la pilota dimarts cap al centre del camp. Segons va explicar, el seu lloctinent, Pablo Crespo, l’havia informat el 2007 i el 2008 que Ricardo Costa, que va ser secretari general del PP valencià, els havia dit que els treballs per a les campanyes electorals fets per l’empresa Orange Market (del grup Correa) no els pagaria el PP. S’havia de girar les factures -uns 2,2 milions d’euros- a empresaris de la construcció. “O ho feu així o no cobreu”, els va advertir Costa tant a Crespo com a Álvaro Pérez, el Bigotes.

Abans de rebre la pilota de Correa, la defensa de Crespo, seguint un suggeriment del jutge, va sol·licitar dimecres la suspensió del judici per negociar un acord amb la fiscalia. La sessió es va ajornar durant 48 hores i, tot i que no hi va haver pacte formal, la fiscalia podria tenir en compte com a atenuants el que Crespo i Pérez aportessin.

Ahir Álvaro Pérez va trepitjar la pilota que li va passar Crespo i, després de diverses fintes, va avançar cap a la porteria del PP i de la Generalitat Valenciana. Va explicar que es va reunir amb Costa i li va dir que aquesta manera de cobrar no els convencia. El secretari general dels populars valencians va trucar davant seu a Francisco Camps, el president de la Generalitat: “President, aquí hi ha l’Álvaro i em diu que això de facturar als empresaris no els sembla apropiat”. Camps, segons la versió del Bigotes, va contestar a Costa: “Digues-li a l’Álvaro que ha de ser així i que, si no ho fem així, no cobraran”.

Adjudicació d’obres públiques a la Generalitat

La fusió entre el PP i la Generalitat, segons aquest relat, era total. Segons Pérez, els que de veritat van organitzar el pagament dels empresaris no van ser ni Costa, ni Vicente Rambla, tots dos acusats. “Juan Cotino, conseller, i Francisco Camps van ser els que es van encarregar del sistema de pagaments”, va dir. Els diners no van sortir, segons aquesta versió, en A i enB -cosa que decidia Camps- perquè no provenien de la caixa B del PP valencià. Eren els empresaris els que assumien el deute del PP. Per què? El Bigotes va insinuar que els empresaris també se n’emportaven una part en l’adjudicació de les obres públiques. Les irregularitats en aquestes adjudicacions serien l’única via per obrir una investigació contra Camps, que en aquest cas està citat a declarar com a testimoni.

Abans d’acabar la sessió, el lletrat de Pérez li va preguntar si estava disposat a col·laborar en els altres dos casos vinculats a Gürtel. “És el que vull”, va contestar. En petit comitè, entre les defenses, es va comentar “Heu d’esperar al que sortirà en les pròximes sessions”, una al·lusió a la declaració de Ricardo Costa, que es perfila com el quart davanter que rematarà la jugada de Correa, Crespo i Pérez.

Més continguts de