Tres exdirigents del PNB, condemnats a penes d'entre 6 i 9 anys de presó pel cas més important de corrupció al País Basc

BilbaoL'Audiència Provincial d'Àlaba ha condemnat tres exdirigents del PNB alabès a dures penes per corrupció. Alfredo de Miguel, que va ser número dos del partit a la demarcació i de la Diputació Foral alabesa, haurà de complir una pena de 9 anys de presó, encara que la sentència el condemna a 13 anys. Els també exdirigents jeltzales i alts càrrecs en l'administració alabesa del PNB Koldo Ochandiano i Aitor Telleria compliran una pena de 6 anys i 9 mesos i de 6 anys de presó, respectivament. Els tres formaven part, segons la sentència, d'una trama corrupta que cobrava comissions il·legals a empreses a canvi d'adjudicacions públiques valent-se de la seva posició en les institucions. Els magistrats declaren provats els delictes de suborn, associació il·lícita, blanqueig, malversació, tràfic d'influències, falsedat documental i prevaricació.

Deu anys després, doncs, s'acaba, a l'espera que la sentència pugui ser recorreguda, el principal cas de corrupció d'Euskadi fins a ara, tal com el va qualificar el Tribunal Superior de Justícia del País Basc. El conegut com a cas De Miguel –pel cognom del principal acusat– es remunta al 2 de desembre del 2009, quan l'empresària Ainhoa Alberdi va formalitzar una denúncia davant la Fiscalia perquè Alfredo de Miguel Txitxo li havia reclamat 100.000 euros de comissió com a peatge per accedir a una adjudicació. El 17 de març del 2010 es va detenir Txitxo, Tellería, Ochandiano, les seves dones i dues persones més.

El judici es va desenvolupar durant tot el 2018 i va quedar vist per a sentència el 19 de desembre de l'any passat. De les 26 persones que es van asseure al banc dels acusat, la majoria militants o càrrecs institucionals de PNB, 15 han estat condemnades a penes que sumen gairebé 54 anys en total.

Durant aquests deu llargs anys, el PNB ha intentat posar un cordó sanitari a aquest cas de corrupció perquè no l'esquitxés. De fet, sempre ha posat en valor que va actuar des del minut u i que els responsables van abandonar el partit; i és veritat. El que no especifica és que no van ser expulsats, sinó que van entregar el carnet set mesos després de produir-se les detencions i prèvia negociació.

El partit també es va oposar a la creació d'una comissió d'investigació al Parlament basc. Cal recordar que Txitxo, en aquella època, era una persona crucial al PNB i a la Diputació, i que va comptar, fins i tot després de ser detingut, amb el suport de gran part del partit a Àlaba i del sector encapçalat per Joseba Egibar. Després de conèixer-se la dura sentència, els jeltzales van treure ahir tota la seva bateria mediàtica i la van posar al servei d'un missatge: evitar que es relacioni el PNB amb la corrupció, impedir que algú pugui insinuar que el PNB té el seu cas De Miguel de la mateixa manera que el PSOE té el dels eros; el PP, el Gurtel; o els convergents, el Palau. És a dir, salvar per tots els mitjans l'oasi basc.

¿És normal que el president d'un govern convoqui amb antelació una conferència de premsa a la seu del govern per opinar sobre una sentència judicial? Doncs bé, això mateix és el que va fer ahir a Ajuria Enea el lehendakari Urkullu, que quan va saltar l'escàndol –i no és una qüestió menor– era el president de la comissió executiva del PNB. I què va dir? Va llançar un missatge de "tolerància zero amb la corrupció" i va demanar "disculpes a la societat per una actitud reprovable" d'unes persones que van actuar "a títol particular", perquè el PNB té "una trajectòria irreprotxable". El mateix que va fer des Sabin Etxea l'actual president de PNB, Andoni Ortuzar: "No és una sentència contra el PNB, tot i que molts ho hagin repetit intentant fer-nos mal". Tots dos, Urkullu i Ortuzar, van demanar ahir perdó a la societat basca.