Treva política per acomiadar Carme Chacón
Representants de tots els partits i els tres rivals a les primàries del PSOE s’uneixen per dir l’últim adeu a l’exministra
Barcelona / MadridUn crespó negre sobre el logotip del PSC a la seu del partit presidia ahir la jornada de dol del socialisme. La mort diumenge de Carme Chacón, als 46 anys, va agafar per sorpresa els companys de formació, que ara intenten entomar “un cop molt fort”, en paraules del primer secretari de la formació, Miquel Iceta. El degoteig de dirigents i militants del PSC, però també de líders d’altres partits, càrrecs institucionals i representants de sindicats i entitats, va ser constant al carrer Nicaragua durant tot el dia. Al matí es va obrir un llibre de condols al vestíbul, on també es va col·locar un retrat de Chacón i una gran corona de flors. Un escenari molt semblant al que hi havia a la seu del PSOE del carrer Ferraz, a Madrid, on es va instal·lar la capella ardent de l’exministra. Les disputes polítiques es van deixar de banda per un dia i des del migdia fins al vespre càrrecs de tots els partits van passar per la seu dels socialistes espanyols, mentre al carrer la cua de militants que esperaven el seu torn s’enfilava per la cantonada.
L’emoció de tots es veia reflectida en el rostre d’Iceta, que va comparèixer al migdia per explicar els detalls del comiat de l’extitular del ministeri de Defensa. Chacón va ser incinerada ahir a la nit a Madrid, un cop la família se’n va poder acomiadar en privat. Dimecres l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat -on va néixer i va exercir de regidora- acollirà les seves cendres, que quedaran exposades a la sala de plens des de les 12 fins les 14 del migdia. L’alcaldessa del municipi, Pilar Díaz, va definir Chacón com “una dona insubstituïble per la seva vàlua humana i política”. “La trobarem a faltar”, s’hi va sumar Iceta, fent esforços per no plorar a la roda de premsa.
Les paraules del líder socialista van estar plenes d’elogis cap a Chacón, de qui va destacar el “caràcter tenaç i treballador” i la seva condició de “lluitadora en tots els combats”. “Molts sabíem que la Carme tenia una cardiopatia congènita, però el seu activisme i compromís al llarg de molt de temps havia fet sovint que ens n’oblidéssim [...] La dimensió del seu cor fràgil ens passava desapercebuda”. Iceta no es va estar de destacar el “sostre de vidre” que Chacón va trencar quan es va convertir en la primera dona al capdavant del ministeri de Defensa de l’Estat, i va assegurar que el partit va “aprendre molt” de Chacón. “Fins i tot quan discrepàvem”, va afegir, sense amagar que en els últims anys l’exministra havia sigut un vers lliure dins del partit.
La unitat del socialisme
La diferències del passat, però, queden ara lluny per al PSC, que busca el consol en “la feina i el compromís” de Chacón. També per al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que va acostar-se a la tarda a Nicaragua per donar el condol i destacar la trajectòria de l’exministra. “Teníem moltes discrepàncies ideològiques, però va fer una feina honesta i lleial”, va dir Puigdemont, que va agrair a la dirigent socialista la seva “dedicació als altres des de la profunda lleialtat a les seves conviccions”. Homenatjar aquesta i altres virtuts de Chacón és l’objectiu de l’acte que el PSC prepara per al dimecres 19 d’abril, en el qual participaran l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero i el president de la gestora, Javier Fernández.
A Madrid, l’expresident Zapatero va ser un dels primers d’acudir a l’auster escenari que el PSOE va preparar perquè tothom que volgués pogués deixar per escrit el seu missatge a Chacón. Al llarg de la tarda es van omplir fins a tres llibretes damunt un escriptori negre darrere del qual destacava un retrat amb el fons vermell de la difunta dirigent socialista. Zapatero, molt emocionat, va recordar Chacón com “una gran amiga i una exemplar servidora pública”, i va assegurar que els socialistes seguiran “ferms en els valors que va defensar, les causes de la igualtat per les quals va lluitar i per l’entesa, a Catalunya i a Espanya”. Un missatge que també van donar representants del govern espanyol com la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat o Inés Arrimadas, de Ciutadans. Tampoc hi van faltar representants del PDECat o de Podem.
La unitat d’Espanya i del socialisme va ser dels missatges que més va transcendir de totes les mostres de condol. Iceta, que a la tarda va ser a Madrid amb una delegació del PSC, es va abraçar amb l’ex secretari general, Pedro Sánchez, que trepitjava Ferraz per primera vegada des del comitè federal que va forçar la seva marxa. Iceta va insistir en la importància de Chacón per la defensa dels valors “d’un projecte col·lectiu”, una imatge d’unitat que també va emfatitzar l’altre candidat a la secretaria general, Patxi López: “Avui tots els socialistes plorem junts”. La presidenta andalusa, Susana Díaz, va ser l’última de dirigir-se a les càmeres sense poder deixar de plorar. Els tres candidats van evitar saludar-se en públic.
Però els que més van anar a Ferraz van ser els militants. El Juan José i el Jesús van desplaçar-se des del Pont de Vallecas per acomiadar una “gran socialista”. El Juan José, amb una rosa vermella a la solapa, lamentava: “Tots els anys que hem perdut perquè una dona socialista pugui tornar a aspirar a governar Espanya no els tornarem a recuperar”.
