Quatre de cada deu sentències del TC el 2017 en resposta a lleis autonòmiques van ser sobre normes catalanes
El tribunal presumeix d'haver defensat "sense fissures la supremacia de la Constitució"
MadridEl Tribunal Constitucional (TC) ha publicat aquest dilluns la seva memòria del 2017, en la qual dedica un bon apartat a repassar la seva resposta al Procés i, especialment, a l'1-O. L'alt tribunal presumeix d'haver defensat amb "celeritat" i "sense fissures la supremacia de la Constitució, la sobirania nacional i la indissoluble unitat de la nació espanyola, imposant aquests principis bàsics com a límits infranquejables", i assenyala que quatre de cada deu sentències dictades el 2017 sobre lleis autonòmiques eren sobre normes catalanes. En concret, segons detalla la memòria, "de les 39 sentències sobre processos constitucionals sobre lleis i disposicions amb força de llei de les comunitats autònomes, 16 van tenir per objecte normes amb rang de llei emanades de les institucions de la Comunitat Autònoma de Catalunya". És a dir, un 41%.
Per al president del Tribunal Constitucional, Juan José González Rivas, el 2017 ha estat marcat, "sense cap mena de dubte", per la "situació viscuda a Catalunya, així com per la resposta jurídica" del TC amb "l'objectiu de preservar els límits que imposa la Constitució com a marc de convivència integrador de tots els espanyols".
González Rivas destaca la impugnació de la llei del referèndum, de la llei de transitorietat i de la declaració d'independència. Considera que es tractava de lleis que "pretenien fundar un règim jurídic excepcional i que, en proclamar la seva supremacia jurídica sobre qualsevol altra norma que pogués contradir-les, vulneraven obertament la Constitució i l'Estatut". A més a més, considera que van "pervertir l'exercici de l'autogovern, van ignorar la condició del poble espanyol com a únic subjecte constituent i van tractar en va de dotar de cobertura normativa accions que atemptaven directament contra els principis i valors constitucionals, en particular el principi democràtic que informa tota l'acció dels poders públics".
En aquest sentit, el TC opta per fer un balanç de tota la resposta judicial al Procés. I es vanta de, des de la consulta del 9-N fins ara, haver emès "prop de dues dotzenes de resolucions entre sentències, interlocutòries i incidents d'execució que configuren de manera clara els paràmetres en què s'ha d'enjudiciar l'anomenat 'procés' català".
Defensa que així s'ha "delimitat" el dret a decidir com a "aspiració política" perquè la Constitució espanyola no permet un "sistema de 'democràcia militant'". Finalment, assegura que el TC, "tenint en compte la gravetat" del Procés així com "el seu impacte en la societat", sempre ha intentat actuar amb "celeritat, mesura, proporcionalitat" i atenent el "respecte a la situació política i al seu rol de garant jurídic de la Constitució". Finalment, subratlla que la majoria de decisions sobre Catalunya s'han pres per "unanimitat".
