Una exjutge del Tribunal Europeu de Drets Humans, sobre els empresonaments: "És molt difícil d'entendre"

BarcelonaL'eurodiputada romanesa liberal Renate Weber considera que l'empresonament preventiu d'Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart "és molt difícil d'entendre" i una "situació única a Europa". "No ho havia vist abans", admet a l'ACN Weber, exjutge 'ad hoc' (designada per a un cas específic) del Tribunal Europeu de Drets Humans. L'eurodiputada considera que després de les eleccions del 21-D el govern espanyol hauria d'aixecar l'article 155, perquè es tractava d'una mesura "excepcional". "Va haver-hi eleccions, hi ha un parlament amb una composició i els correspon a ells decidir com volen governar la societat catalana", destaca Weber, que creu que els diputats electes haurien de poder exercir els seus drets polítics. Segons ella, apel·lar al Tribunal d'Estrasburg pot ser una opció, però el procés seria "molt llarg", de "diversos anys". "Per això crec que el millor escenari seria una solució a Espanya", admet.

"Per què alguns han estat alliberats i d'altres no?", es pregunta Weber, que considera que "és molt difícil d'entendre" la decisió de la justícia espanyola de mantenir la presó preventiva. Segons Weber, l'argumentació dels jutges per no alliberar Junqueras, per exemple, diu "clarament que no va incitar a la violència, que no va cometre violència", i per tant calen "aclariments". "La presumpció d'innocència és molt important", recorda aquesta advocada, que afegeix que la UE té una directiva del 2016 que precisament tracta sobre aquesta qüestió i que protegeix també el dret dels acusats a no declarar.

Weber també es mostra partidària que els diputats electes empresonats puguin assistir als plens del Parlament. Per a l'eurodiputada i exjutge especial del Tribunal d'Estrasburg, la situació "és poc comuna" però cal respectar la "presumpció d'innocència" i garantir "els drets" dels presos com a mínim fins que no hi hagi una sentència ferma condemnatòria.

Preguntada per si el cas de Junqueras podria resoldre's al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg, Weber admet que és una opció, però adverteix que un cas així podria durar uns quants anys: "Tres, cinc, set, és realment molt de temps". "Penso que el millor escenari seria que es resolgués a Espanya", indica Weber. Per a ella, però, la solució no passa necessàriament per la via judicial, sinó per la política. "Davant de problemes polítics, si utilitzes només mitjans legals, no necessàriament resols la situació, només divideix més la societat, i això no beneficia ningú", afirma.

"La crida al diàleg la vaig fer des del principi", afegeix Weber, que admet que està "molt decebuda" amb l'actitud de la Unió Europea davant de la qüestió catalana. "S'haurien d'haver fet més esforços per aconseguir diàleg, demanar a les parts que s'asseguessin a la taula i busquessin solucions", insisteix, advertint que "la radicalització no ajuda ningú".