El Tribunal de Schleswig-Holstein demana a Llarena l'escrit de Montoro en què nega partides públiques per a l'1-O

MadridEl Tribunal regional de Schleswig-Holstein, que ha de decidir en les pròximes setmanes sobre la petició d'entrega a Espanya de l'expresident català Carles Puigdemont, ha demanat al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena l'escrit en el qual l'exministre Cristóbal Montoro li va explicar per què va declarar a la premsa que "ni un euro" de fons públics es van utilitzar per finançar el referèndum de l'1-O. "Jo no sé amb quins diners es van pagar aquestes urnes dels xinesos de l'1 d'octubre, ni la manutenció de Puigdemont. Però sé que no amb diners públics", va dir l'extitular d'Hisenda en una entrevista al diari 'El Mundo' el 16 d'abril.

Un dia després, aquestes afirmacions van ser utilitzades pels exconsellers de Puigdemont que havien de comparèixer davant Llarena després de ser processats per rebel·lió i malversació de fons per negar el segon d'aquests delictes. L'escrit de resposta de Montoro, rebut per Llarena el 30 d'abril, ha estat reclamat ara per l'Audiència Regional de Schleswig-Holstein, segons informa 'El Español', a través de la fiscalia alemanya. Els jutges alemanys han acceptat una petició realitzada per la defensa Puigdemont, que nega que s'hagin destinat diners públics al referèndum.

Els advocats de l'expresident català consideren que les explicacions de Montoro els poden afavorir perquè la justícia alemanya, que ja ha declarat en principi inadmissible el lliurament pel càrrec de rebel·lió, tampoc accepti la imputació de malversació. En el seu escrit a Llarena, l'exministre d'Hisenda va desgranar els "mecanismes de control" a què s'han sotmès les despeses de la Generalitat de Catalunya, primer (a partir del novembre del 2015) mitjançant peticions d'informació, i a partir del setembre del 2017 amb un "control reforçat" del pressupost autonòmic.

En la seva resposta, però, Montoro matisava que les seves declaracions "de cap manera" contradeien els mitjans de prova obtinguts pels tribunals de justícia, ja que "aquests mecanismes de control impliquen el subministrament d'informació d'abast estrictament pressupostari i comptable, sense que necessàriament hagin de suposar que la realitat fàctica o material sigui coincident". D'altra banda, precisava que "en principi i fins avui", i veient la informació "facilitada per la Generalitat", "no es desprèn que els dos conceptes concrets per despeses als quals em refereixo (relatius a les urnes i a la manutenció de l'expresident de la Generalitat) s'hagin sufragat o s'estiguin sufragant amb fons públics, a costa del que resulti de la investigació penal".

L'escrit recordava que des del febrer del 2017 el secretari d'estat d'Hisenda s'havia dirigit en quatre ocasions a la Fiscalia General per posar en el seu coneixement possibles indicis delictius respecte d'algunes partides, coincidents amb diverses de les que han justificat el processament de l'antic govern de Puigdemont per malversació. En concret, Hisenda va denunciar a la fiscalia despeses relacionades amb la "campanya institucional" del referèndum independentista, amb la partida "publicitat, difusió i campanyes electorals" i amb els expedients de despesa del Diplocat el 2017.

Llarena ja va informar a la justícia alemanya sobre les declaracions de Montoro en un escrit remès a Schleswig-Holstein l'abril passat. "Aquest instructor reconeix la força dels indicis en els quals s'assenta el processament per un delicte de malversació de cabals públics", va subratllar llavors el magistrat, que va enumerar els costos relacionats amb la publicitat del referèndum en els mitjans de comunicació, la despesa de la distribució de la documentació de la consulta i els derivats de la presència d'observadors internacionals.