Publicitat
Publicitat

DRET A DECIDIR

Arxiven la denúncia contra els 33 jutges sobiranistes però els renyen per defensar el dret a decidir

El magistrat del Tribunal Suprem que portava el cas empara la firma del manifest en la llibertat d'expressió però els avisa que l'actuació "és censurable" en el pla de la deontologia professional

El magistrat del Tribunal Suprem Antonio Jesús Fonseca-Herrero ha acordat aquest dijous arxivar la informació prèvia oberta el passat mes de febrer als 33 magistrats i jutges catalans que van signar un manifest a favor del dret a decidir. L'acord assenyala que, des del punt de vista estrictament jurídic, "no es pot apreciar que els signants persegueixin una finalitat diferent que el simple trasllat a la ciutadania d'una opinió sobre un tema d'interès jurídic, social o polític, actuació que queda emparada pels drets fonamentals de llibertat d'expressió i d'opinió consagrats per l'article 20 de la Constitució espanyola".

D'aquesta manera, els jutges "donen la seva opinió jurídica en defensa del dret del ciutadà a participar en assumptes públics, de decidir sobre possibles jurídics, conducta que, com s'acaba d'avançar, ha de quedar emparada pels drets fonamentals de llibertat d'expressió i d'opinió". Per això, el magistrat conclou que no es pot mantenir la imputació d'il·lícits sancionadors i arxiva la informació prèvia, requerida pel sindicat ultra Manos Limpias.

Malgrat tot, Fonseca-Herrero considera que, en el pla de la deontologia professional, l'actuació dels jutges i magistrats –entre els quals hi ha els de l'Audiència de Barcelona Santiago Vidal, Josep Niubó, Joan Francesc Uría, Juli Solaz, Carmen Sánchez-Albornoz o Montserrat Comas d'Argemir– "és censurable" en la mesura que la seva actuació menyscaba la confiança dels ciutadans en la judicatura "perquè parteixen d'una afirmació que no té cap suport normatiu i contradiu la doctrina constitucional quan, en forma implícita, vénen a reconèixer a Catalunya la qualitat de subjecte jurídic i polític sobirà" quan afirmen en el manifest que, segons la Constitució i l'Estatut, "cal partir d'un fet que –pensem– no admet discussió: Catalunya és una nació".

La veu del poble

Més continguts de