L’ESQUERRA INDEPENDENTISTA

CUP: el cavall de Troia pastura en la centralitat

La negociació del 9-N, el paper de ròtula i el rol dels diputats donen una posició imprevista a la formació

“Havíem de venir a fer de cavall de Troia de les classes populars al Parlament i hem acabat fent un paper que no se’ns pressuposava”. Ho reconeix un veterà militant de la CUP, que recorda com la formació va acceptar el 2012 fer el salt al Parlament amb la idea d’esdevenir-hi un corcó, una esmena a la totalitat a la resta de partits, i que, dos anys després, i amb només tres diputats, juga un rol central en el bloc sobiranista. Això l’ha obligat a assumir contradiccions pròpies de la política institucional que no s’esperava, però la resolució final dels esdeveniments és, segons els seus dirigents, generalment positiva.

La primera dificultat va aparèixer ja a l’hora de gestionar els acords de la primera cimera de partits sobiranistes, que es preveia que no seria l’última. “És difícil la gestió interna en una organització que és horitzontal i transparent, en què les decisions es prenen de baix a dalt”, reconeix un membre del secretariat nacional de la CUP. Cap dels seus integrants treballa per a la formació i, tot i això, s’han hagut de reunir uns 8 cops durant les negociacions del 9-N per fer-ne un seguiment. Algun ha assistit a alguna cimera, tot i que la veu de la CUP s’ha personalitzat bàsicament en els diputats, cosa que els ha atorgat una representativitat que, sobre el paper, es limitava al Parlament -una altra contradicció.

Ara bé, més enllà de la cúpula, els canals de comunicació cap a la base es van tallar per l’exigència de discreció del diàleg entre partits, un fet al qual no està acostumada l’organització. Davant la previsible incomoditat que això provocaria, el secretariat nacional va enviar una circular als afiliats per demanar-los confiança i justificar que no es convoqués un consell polític -en què hi ha representants de la CUP al territori- informatiu. Un gest que s’entén perquè “bona part del secretisme és a causa del rival, l’Estat”, apunta un dirigent. “No juguem al nostre terreny”, afegeix.

Un cop es va trencar la unitat, la CUP sí que va reunir el consell polític i fins i tot una assemblea improvisada a la plaça de Sant Jaume per treure a la llum la seva versió dels fets, però va haver de tornar al secretisme quan els seus 11 punts per millorar les garanties del 9-N van situar-se dilluns passat al centre del debat com una fórmula per refer l’entesa. “Ens hem trobat en el paper de frontissa de rebot”, diuen. Aviat el conseller de la Presidència, Francesc Homs, va usar les propostes per mirar d’acostar ERC i ICV-EUiA, les quals, al seu torn, perseguien la CUP per fer front comú davant CiU. “És un terreny de joc incòmode, enmig del foc creuat”, lamenta un dirigent.

En tot cas, malgrat els dubtes entorn el 9-N alternatiu del Govern, la formació va acceptar per àmplia majoria implicar-s’hi “per no regalar-lo a CiU”. “Ha sorprès que la CUP jugui aquest paper”, apunta un veterà militant, que afegeix: “La imatge final és d’honestedat”.

Les pressions, nervis i els focus, però, han reforçat la referencialitat d’un líder que no ho vol ser, David Fernàndez, que, a més, sent dir elogis a Artur Mas, que en la seva entrevist a l’ARA en destacava el “sentit de país”. Ara se l’ha nomenat president de la comissió d’investigació sobre el frau fiscal, tot i l’oposició del PP i C’s. Les enquestes el situen com un diputat molt ben valorat per l’electorat propi i aliè, però el codi ètic de la CUP és taxatiu: l’acta només es pot mantenir una legislatura. Ell no vol continuar i els seus companys admeten que canviar el límit no seria correcte, tot i que molts se’n moren de ganes. “No està sobre la taula, no es canviarà”, asseveren des del secretariat cupaire.

Quasi 1.500 firmes per a la Crida Constituent

La 'Crida a construir una candidatura unitària per la ruptura constituent', publicada dilluns i que reclama una coalició independentista i anticapitalista per a les plebiscitàries (la CUP no hi vol confluir amb Artur Mas tot i que va demanar a ERC que hi governés per assegurar l’èxit del 9-N) està a punt d’arribar a les 1.500 adhesions. La van impulsar 86 persones implicades en moviments socials, la majoria de l’entorn de la CUP. El músic Lluís Llach i l’actor Sergi López són algunes de les firmes destacades del text.

------------------------------------------------

El codi ètic: què implica ser diputat de la CUP?

Limitació de mandats

Els diputats de la CUP no poden mantenir l’acta més d’una legislatura, duri el que duri.

Retribució màxima

Els diputats sense fills cobren uns 1.400 euros mensuals nets en 14 pagues. En cas de tenir responsabilitats familiars, el salari ascendeix fins a 1.680 euros.

Democràcia directa

La CUP ha d’establir mecanismes per fer efectiva la democràcia directa a nivell parlamentari, cosa que es vehicula consultant les decisions importants a la militància.

En xarxa amb les lluites

Els parlamentaris han de col·laborar amb les lluites i els moviments populars, dels quals vehiculen les propostes a la cambra.

Independència financera

Per no dependre de les entitats financeres, la CUP no demana crèdits ni per finançar les campanyes.

Països Catalans

Els diputats han d’orientar la seva activitat entenent com a marc nacional els Països Catalans.

Simplificació administrativa

El grup parlamentari ha de defensar la simplificació de l’estructura administrativa, la supressió de les diputacions i l’enfortiment de les comarques i municipis “com a base de les polítiques de proximitat”.

Defensa del municipalisme

La CUP ha d’apostar per “un municipalisme nacional arrelat al territori” per iniciar la construcció nacional i la transformació social.


Més continguts de