Política 11/09/2017

Turull: "Demostrarem al món que hi ha una majoria que vol exercir el dret a l'autodeterminació"

Ada Colau assegura que "farà tot el possible" perquè l'1 d'octubre es pugui votar a Barcelona

Aleix Moldes / Núria Orriols
5 min
Carles Puigdemont i el Govern, durant l'ofrena al monument de Rafael Casanova

BarcelonaA les 9 del matí ha començat la tradicional ofrena floral al monument de Rafael Casanova. Els primers a fer-la han sigut el Govern -sense Oriol Junqueras, que tornava de Madrid- i la mesa del Parlament, que han remarcat la importància del moment polític i s'han mostrat convençuts que la manifestació d'aquesta tarda seguirà sent cívica i pacífica com cada any. "No ho espatllarem ara", ha subratllat el conseller de la Presidència, Jordi Turull, en declaracions als mitjans de comunicació. "La gent és conscient del moment en què estem", ha insistit.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Per a Turull, la mobilització d'avui entre passeig de Gràcia i el carrer Aragó serà una manifestació cívica i pacífica, sense tensió, com ho han sigut les concentracions dels últims anys. En aquest sentit, ha respost al govern espanyol que no hi haurà crispació i que si creuen el contrari és que tenen un "problema de percepció de la realitat".

Ada Colau ha encapçalat l'ofrena de l'ajuntament de Barcelona al monument de Rafael Casanova

"Tornarem a demostrar al món que aquí hi ha una majoria del país determinada que vol exercir el dret a l'autodeterminació", ha dit el conseller, que ha afegit que un cop el Govern ja ha preparat la logística del referèndum, l'1 d'octubre "està en mans de la gent". Segons el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, "Catalunya ja s'ha autodeterminat" i el Tribunal Constitucional no pot impedir que els catalans votin en referèndum.

Per la seva banda, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha assegurat que "farà tot el possible" perquè l'1 d'octubre es pugui votar i ha afirmat que el govern espanyol ha de deixar "la carta de la repressió i la judicialització". "Entrar en impremtes i en mitjans de comunicació és inacceptable", ha dit. En tot cas, ha insistit que, com a alcaldessa, ha de "preservar la institució", fet pel qual no està disposada a posar en risc cap treballador del consistori.

Al seu torn, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, també s'ha mostrat convençuda que la Diada servirà perquè la majoria expressi que "vol votar en llibertat", sigui l'opció que sigui. "Les cinc últimes manifestacions han sigut pacífiques; enguany tampoc hi haurà tensió", ha opinat. El vicepresident segon del Parlament, José María Espejo-Saavedra, no ha assistit a l'ofrena floral perquè el seu partit, Cs, critica la "tergiversació" de la història que, segons ells, els independentistes han fet amb el 1714. Sí que hi han anat els representants de JxSí, de CSQP i del PSC.

Pel que fa a la manifestació d'aquest Onze de Setembre, els representants del sobiranisme estan convençuts que serà massiva. El portaveu de Demòcrates, Antoni Castellà, ha reclamat, a més, que el suport ciutadà continuï després de l'1 d'octubre per ajudar el Govern a aplicar els resultats. Passi el que passi, ha afirmat, el Govern està determinat a impulsar el referèndum. "El dia 14, digui el que digui el TC, començarem la campanya electoral".

Carme Forcadell ha encapçalar l'ofrena de la Mesa del Parlament al monument de Rafael Casanova

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha posat la democràcia com a principal valor a defensar tant en aquesta Diada com en el referèndum. "Això no només va d'independència; ens hi juguem el dret a votar, però també drets tan fonamentals com la llibertat d'expressió i la iniciativa parlamentària. Per això interpel·lem tots els demòcrates", ha assenyalat.

L'expresident de la Generalitat i president del PDECat, Artur Mas, ha demanat un "esforç final" per arribar a l'1 d'octubre amb una participació massiva. "Aquesta Diada és el preàmbul de l'èxit de l'1-O", ha afirmat. Per a Mas, els últims cinc anys han sigut una "cursa de relleu", amb el 9 de novembre i les eleccions del 27 de setembre, i ara arriba "l'esprint final". "No seríem aquí sense una història intensa", ha dit. Al seu torn, la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, ha lamentat el paper equidistant de l'alcaldessa de Barcelona: "És una pena que Colau es posi a les ordres del TC". Pascal ha demanat a l'alcaldessa que rectifiqui per no situar-se al costat del PP.

Podem Catalunya crida a la mobilització

El líder de Podem a Catalunya, Albano Dante Fachin, ha cridat a la mobilització en aquesta Diada, però sobretot l'1 d'octubre. "Aquesta Diada és el preludi d'un 1-O que ha de ser massiu", ha dit en declaracions als mitjans de comunicació. "Volem reivindicar la capacitat del carrer de canviar les coses", ha assegurat Fachin. En aquest sentit, ha llançat un missatge a Colau i a l'espai dels comuns: "Els que hem parat desnonaments i hem canviat lleis hipotecàries, també l'1-O hem de frenar aquesta imposició que ve de Madrid". Sobre la col·laboració o no de l'Ajuntament de Barcelona en el referèndum, el de Podem ha dit que "no té dubtes" que finalment es podrà votar.

El líder de l'espai dels comuns, Xavier Domènech, ha dit: "Ens hem de mobilitzar com mai per la sobirania de Catalunya" per tal que els catalans "puguin decidir lliurament el seu futur". "Celebro que els aliats a l'Estat, Podem, donin suport al dret a decidir", ha afirmat.

Suport al nacionalisme basc

El nacionalisme basc també ha acudit a fer l'ofrena floral a Rafael Casanova. Tan EH Bildu, amb Arnaldo Otegi, com el PNB han participat en l'acte. En declaracions als mitjans de comunicació, el PNB ha assegurat que Catalunya és una nació i que té el dret a decidir el seu futur polític. En aquest sentit, ha considerat que el que es decideixi l'1 d'octubre serà una voluntat democràtica. Sobre si es pot traslladar aquesta reflexió al País Basc, ha dit que abans s'han de posar d'acord els bascos.

Els sindicats reclamen ordres per escrit

CCOO i la UGT han fet l'ofrena de manera conjunta i han llançat també un missatge únic per demanar al Govern que no traslladi la seva responsabilitat política a funcionaris i ciutadans. Els secretaris generals, Javier Pacheco i Camil Ros, han explicat als mitjans de comunicació que el Govern ja ha convocat el Consell de la Funció Pública, tal com reclamaven des de fa mesos els sindicats. Aquest consell reuneix representants sindicals de la Generalitat i dels ens locals. En tot cas, la principal reclamació al Govern continua sent la mateixa: no posar en risc els funcionaris. "Reclamem que totes les ordres relacionades amb l'1-O estiguin per escrit".

Iceta critica els que volen "dividir" el país

Com cada any, el PSC no ha faltat a la cita amb el monument de Rafael Casanova. Els socialistes han estat escridassats per una part del públic quan han arribat a la plaça per haver-se oposat al dret a decidir dels catalans i al referèndum de l'1 d'octubre. El seu primer secretari, Miquel Iceta, ha remarcat, però, que "la Diada és de tots" i que Catalunya "avança quan va unida".

El líder dels socialistes catalans ha criticat, a més, aquells que volen "dividir el país entre bons i dolents i entre botiflers i bons patriotes". "Quan els catalans anem units som invencibles. Quan estem dividits som incapaços d'avançar", ha explicat. Per al PSC, la solució al conflicte passa per "un millor autogovern, millor finançament i contribuir a la reforma federal d'Espanya".

Més de 800 ajuntaments col·laboraran amb l'1-O

La xifra de consistoris que han respost favorablement a la petició de col·laboració que se'ls ha fet arribar des del Govern ha anat creixent dia a dia des que els alcaldes van rebre una carta signada pel president, Carles Puigdemont, i pel vicepresident, Oriol Junqueras. El president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch, ha destacat que "més de 800 ajuntaments ja s'han mostrat disposats a col·laborar amb el referèndum". Buch ha criticat, però, els alcaldes que encara no han decidit o els que ja han comunicat que no cediran espais perquè l'1-O es pugui votar als seus municipis: "Si no cedeixen espais, hauran fet costat al PP, que posa la policia davant dels mitjans de comunicació i que persegueix urnes".

Buch ha recordat als alcaldes que si ells no volen entomar la responsabilitat, poden cedir l'alcaldia accidentalment a un regidor que estigui disposat a assumir-la.

stats