La UE s'obre a facilitar la pau definitiva a Euskadi
Brussel·les.Primer viatge oficial a l'estranger del lehendakari Iñigo Urkullu. Després de la visita d'Artur Mas a Brussel·les, ahir i avui el president basc desplega a la capital europea els principals temes de la seva agenda política, amb el repte de la pacificació definitiva en un lloc destacat. La UE ha obert la porta a acompanyar els esforços que es facin des d'Ajuria Enea però abans de comprometre-s'hi a fons amb recursos econòmics vol garanties que les armes formen part del passat.
Urkullu va comprovar la "disposició i voluntat de trobar fórmules de col·laboració" per part de les institucions comunitàries però també va admetre que el procés basc encara està en una fase molt tendra. El seu objectiu últim és poder acollir-se al programa europeu PEACE, que des del 1995 ha abocat 1.500 milions a Irlanda del Nord, finançant projectes per cicatritzar les ferides obertes entre les dues comunitats enfrontades. El cas basc és molt diferent i per això la UE reclama passos sòlids. En el procés de l'Ulster, van ser els governs britànic i irlandès els que van avalar la implicació de Brussel·les a accelerar els avenços en el nou escenari de pau. Ara la Comissió no farà cap gest sense el vistiplau de Madrid. Com va admetre ahir Urkullu, per aconseguir les ajudes "hi ha un estadi intermedi que encara hem de treballar fins a poder gaudir d'un temps de desarmament dels terroristes".
En aquest sac de mesures que s'hauran de prendre per certificar que la situació no té marxa enrere hi va incloure una nova política penitenciària que faciliti la normalització política a tot el territori d'Euskal Herria. De fet, la reinserció dels presos -amb la doctrina Parot qüestionada pel Tribunal dels Drets Humans- és un dels àmbits que més debat genera a Europa. L'esquerra abertzale manté viva la discussió a través de l'oficina permanent que té a la capital belga.
Després de reunir-se amb el president de la Comissió, José Manuel Durão Barroso, i la comissària d'Interior, Cecilia Malmström, Urkullu va deixar clar que, mentre aquests plans europeus no arribin, el seu govern seguirà impulsant mesures per convertir en irreversible el cessament de la violència. Entre les iniciatives que va citar: la creació d'un institut de la memòria, vetllant pel respecte a totes les víctimes, i la ponència parlamentària per avançar en la pau i la convivència. L'objectiu, segons va dir, és fer "pedagogia" ciutadana i deslegitimar socialment la via armada.
En sintonia amb el missatge que dilluns va deixar Mas, el president basc també va fer arribar als seus interlocutors la necessitat que es relaxi el límit de dèficit per poder generar inversió. A diferència del cap del govern català, però, ell no va voler entrar a concretar les xifres. Va trobar "receptivitat" de Durão Barroso a les seves tesis.
