Últim dia de legislatura: comença el partit del 26-J

Madrid / BarcelonaAquest dilluns és l'últim dia de la legislatura més curta de la història d'Espanya en democràcia. Després del fracàs a l'hora d'intentar arribar a un acord, el rei Felip dissoldrà les Corts i dimarts es publicarà el decret de convocatòria de les eleccions per al 26 de juny. Serà un segon intent perquè els partits aconsegueixin investir un president. Des del 20-D, però, totes les formacions han patit un desgast amb la seva estratègia negociadora i han jugat a guanyar la batalla del relat per aconseguir no sortir com a culpables del bloqueig.

De cara a la nova cita amb les urnes, tots intentaran justificar i fer lluir l'actitud que han mantingut aquests mesos, mentre que miraran de deixar en un segon pla les jugades que saben que els poden passar factura electoral. Sobre aquest escenari torna a sobrevolar el fantasma de l'abstenció, que totes les formacions donen per fet que creixerà per pura fatiga del votant. El 20-D van votar un 73% dels censats, quatre punts més en relació amb les eleccions del 2011, que el PP va guanyar amb majoria absoluta.

PP: Rajoy surt indemne de la batalla

Se n'ha qüestionat el lideratge, ha mirat cap a una altra banda davant els greus casos de corrupció que han tornat a esquitxar el seu partit i no s'ha cremat les celles intentant negociar amb altres partits. Malgrat tot, Mariano Rajoy tornarà a ser el cap de llista del PP i no hi ha enquesta que no el doni vencedor. Un dels arguments que pot utilitzar en la seva campanya és que la resta de partits han impedit que governés, malgrat que era el partit més votat. A més, juga al seu favor la investidura fallida de Pedro Sánchez. En canvi, hi ha qui li pot retreure que no hagi ni tan sols intentat una investidura que el mateix rei li va encomanar. Conscients que no moure's els beneficia de cara a l'electorat al qual volen arribar, enterren la guerra interna fins ben passats els comicis, mentre el PSOE és incapaç d'amagar la seva crisi de lideratge. Aspiren també a recuperar part del vot prestat a Ciutadans, especialment d'aquells que s'hagin decebut en veure com Rivera tancava un acord amb els socialistes.

PSOE: Sánchez intenta ara desmarcar-se de Ciutadans

Serà una campanya complicada per al PSOE, si hem de jutjar per la tendència que marquen les enquestes. Pedro Sánchez va segellar un acord amb Ciutadans que intentarà que quedi extingit amb la fi de la legislatura, però hi ha una part de l'electorat de l'esquerra que pot castigar l'entesa amb el partit que ells mateixos durant la campanya del 20-D van batejar com "la marca blanca" del PP. Especialment difícil serà per al PSC desempallegar-se de l'ombra de l'aliança amb Rivera, ja que C's és vist a Catalunya com un partit anticatalanista que ha atacat qüestions tan consolidades com el model d'immersió lingüística a les escoles. Denunciant el perfil dretà de la formació de Rivera, el PSOE va impedir una fuga de vot. Ara, el pacte de legislatura els ho dificultarà.

A més, la figura de Pedro Sánchez és qüestionada dins el PSOE, una crítica que els socialistes no han evitat que s'esbombi públicament.

El PSOE, però, pot vendre al seu favor que ha estat el partit que més ha arriscat per aconseguir un pacte d'investidura "transversal", mirant tant a la dreta com a l'esquerra. L'estratègia passarà per carregar tota la culpa a un Pablo Iglesias que des de l'inici ha posat línies vermelles tant defensant el referèndum sobre la independència a Catalunya com vetant Ciutadans en l'entesa.

Podem: Aspira a ser la principal veu de l'esquerra

Assenyalat pel PSOE com el principal responsable que no hi hagi hagut un acord de govern, Podem intentarà treure pit de ser el gran partit representant de l'esquerra un cop els socialistes han estat capaços de pactar amb Ciutadans. El seu gran objectiu és fer el 'sorpasso' al PSOE per situar-se com a segona força i forçar-lo a compartir govern, però tant en solitari com en suma amb IU no ho aconseguirà, segons les enquestes, si més no, en escons. De fet, la coalició amb els d'Alberto Garzón seria la gran novetat de la repetició de les eleccions. Avui els militants d'IU han començat a votar en la consulta interna sobre la confluència amb Podem, malgrat que els detalls encara no es coneixen. Alberto Garzón busca un xec en blanc de les bases.

Pablo Iglesias reivindicarà que ha complert amb el mandat de la seva militància i s'ha negat a participar o facilitar un govern que no sigui purament d'esquerres. Però també hi ha qui els pugui castigar en considerar que, el seu veto a Ciutadans, permet al PP seguir sent el partit majoritari. Podem també procurarà que les disputes internes no passin factura. Iñigo Errejón ha quedat desplaçat d'un cop de ploma com a número dos i és el secretari d'Organització, Pablo Echenique, qui ha assumit el paper de mà dreta d'Iglesias. Malgrat tot, Errejón repetirà com a número tres per Madrid i dirigirà la campanya de Podem.

En el cas d'En Comú Podem, Xavier Domènech encararà una campanya que veu que pot tornar a guanyar un cop descartada la llista única independentista. Amb tot, haurà de trobar els arguments per justificar per què no té grup parlamentari propi –estan buscant fórmules per resoldre-ho de cara als pròxims comicis– i com pensa fer que la consulta sobre la independència que ha defensat prosperi a curt termini.

Ciutadans: Una nova oportunitat per créixer

El resultat del 20-D va ser un fracàs per a Albert Rivera, que aspirava obtenir molt més de 40 diputats que li han donat una influència limitada. Amb tot, superat el xoc inicial, el líder de Ciutadans va ser hàbil i es va acabar col·locant al centre del focus mediàtic pactant la mesa del Congrés primer i un pacte d'investidura amb el PSOE després. La formació taronja es vendrà com un partit dialogant capaç de ser responsable a l'hora de forjar acords, fet que pot atreure el vot de la dreta decebut amb un PP cada cop més afectat per casos de corrupció. També hi pot haver qui castigui Rivera per haver pactat amb un dels partits del denunciat bipartidisme.