Unió negocia amb els bancs la condonació de bona part del deute

BarcelonaSi per a la vella Convergència aquesta és una setmana decisiva per posar les bases del nou Partit Demòcrata Català, per als seus exsocis d’Unió és clau per evitar la seva liquidació. Segons ha pogut saber l’ARA, Unió ha fet arribar als bancs una proposta per escrit de reestructuració del passiu en què proposa la condonació de bona part dels 19 milions d’euros de deute. Si les entitats bancàries accepten, el partit podria resoldre la situació econòmica i mantenir les seves estructures. Tot i que avui s’acaba el termini del preconcurs de creditors que els democristians van sol·licitar al març per la difícil situació financera, si no hi ha una petició explícita dels creditors per iniciar el concurs -segons fonts coneixedores d’aquests procediments- la negociació pot seguir en standby fins a arribar a l’entesa.

Segons assenyala una de les fonts consultades pròximes a la negociació, la petició d’Unió podria arribar al 95%, tot i que és una qüestió oberta perquè les parts estan encara en fase de converses. Oficialment el partit, consultat per l’ARA, no ha confirmat aquest fet i s’ha limitat a dir que espera arribar a una entesa amb els bancs “a finals de mes”, tot i que la prioritat ara és pagar les nòmines dels treballadors de la casa. La decisió sobre reestructurar el passiu (que a la pràctica implica la condonació de part del deute) recau principalment en La Caixa, ja que és la que ha prestat la meitat del capital als democristians. La llei concursal preveu en una de les seves disposicions addicionals que les parts puguin arribar a un acord extrajudicial (en període de preconcurs) i que després el jutge l’“homologui”. Si el pacte de refinançament entre les parts està subscrit per creditors que representen almenys el 51% dels passius financers es produeix un “efecte arrossegament” en què el creditor majoritari força un acord amb el deutor.

Què passa si la resta de bancs no subscriuen l’entesa? D’acord amb la mateixa norma concursal, dependrà del gruix de creditors que donin suport al pacte. En funció d’això, els discordants es veuran obligats a ajornar terminis fins a cinc anys per cobrar (si els que subscriuen el pacte representen el 60%) o a acceptar quitaments i esperes d’un període no superior a deu anys si la majoria arriba al 75%. Per ordre d’importància, els principals creditors del partit d’Espadaler, després de La Caixa, són el Banc Santander, amb gairebé 4 milions d’euros, seguit del BBVA, amb un milió d’euros, Ibercaja i el Banc Sabadell.

Els dirigents democristians que estan abocats en la negociació del preconcurs són part de la vella guàrdia però formalment porta el cas el bufet d’advocats de l’exlíder de CiU a Madrid, Miquel Roca Junyent. Fonts coneixedores d’aquest tipus de procediments assenyalen que és “habitual” que en casos en què l’empresa no pot pagar els creditors acabin perdonant una part del passiu.

És il·legal la condonació?

Malgrat que l’última modificació de la llei de finançament de partits del 2015 prohibeix que els bancs perdonin el deute a les formacions polítiques, en el cas d’Unió podria prevaldre la llei concursal com passa amb qualsevol tipus d’empresa que es troba en aquesta situació. Cal recordar que abans de la modificació de la llei de partits La Caixa ja va perdonar 6 milions al PSC i 2 més a ERC, mentre que Unió va ser al punt de mira del Tribunal de Comptes perquè Kutxa Bank li va perdonar part d’un deute (9 milions) quan ja s’havien prohibit aquest tipus d’operacions.

Fonts jurídiques consultades indiquen que, tot i que és el jutge qui decidirà quina de les dues lleis s’acaba aplicant, el més probable és que en el cas d’Unió la llei de partits quedi en segon pla i prevalgui la concursal. El desenllaç final, al jutjat mercantil número 4 de Barcelona, que haurà d’homologar judicialment l’acord si finalment arriba.