Unió torna al banc dels acusats
El partit demana ser exculpat mentre la Fiscalia l'acusa de beneficar-se dels diners desviats per una fundació afí que també li hauria perdonat despeses
BarcelonaUnió torna al banc dels acusats. El 25 de gener del 2013 l'Audiència de Barcelona va condemnar la formació per beneficiar-se de diners públics que havien de servir per fer cursos de formació a aturats en l'anomenat cas Pallerols. 4 anys després d'aquesta primera sentència, la formació democristiana afronta el seu segon judici. Aquesta vegada la jutgen juntament amb diversos excàrrecs de la Fundació Catalunya Territori als quals la Fiscalia acusa de desviar diners al partit i perdonar-li despeses.
La Fiscalia considera que Unió, que es troba en concurs de creditors, va ingressar de manera irregular 200.000 euros a la caixa del partit via aquesta fundació i vol que la formació retorni 61.000 euros que encara no li hauria pagat. El principals acusats són tres exresponsables de la Fundació Catalunya Territori per als quals el ministeri públic demana fins a 15 anys de presó.
La tesi de la Fiscalia és que els tres processats van acabar pagant amb diners de la Fundació mitja dotzena de factures d'Unió per l'organització de diferents esdeveniments polítics i que sumaven uns 116.000 euros. Ho haurien fet a través d'un conglomerat d'empreses anomenat IMS, que no tenia cap activitat real i que s'hauria creat per obtenir diversos crèdits bancaris. L'exgerent d'Unió Josep Maria Núñez hauria sigut la persona que va encarregar el sistema de pagament, tot i que no el jutjaran perquè va morir l'abril del 2014.
D'altra banda, el fiscal considera que la fundació va perdonar a Unió a partir del 2005 les quotes de lloguer dels locals de Tarragona, Lleida i Tàrrega (Urgell) i que després els hi va vendre per sota del preu de mercat. En aquest cas el benefici per a la formació pujaria a més de 80.000 euros.
Unió demana ser exculpada
El gruix de l'acusació es centra en l'administració de la Fundació i del conglomerat IMS. A Unió l'acusen d'administració deslleial i apropiació indeguda de diners. Durant la primera jornada de judici la defensa del partit, que dirigeix el penalista Joan Segarra, del despatx Molins i Silva, ha posat en dubte l'existència dels delictes i ha qüestionat que el partit perjudiqués "l'interès general" de la ciutadania pel fet que es lucrés de la fundació, en cas que aquest extrem s'arribi a provar.
El lletrat ha qüestionat la legitimitat de la fiscalia i la resta d'acusacions per demanar-los responsabilitats. Argumenta que el fet que la formació es beneficiés del pagament de despeses i lloguers per part de la fundació no va perjudicar a cap altra persona més enllà de la pròpia entitat: "Entenem que no hi ha hagut cap efecte per l'economia ni per a la ciutadania", ha argumentat durant el torn de qüestions prèvies.
El tribunal ha decidit valorar aquest aspecte, i la resta de consideracions plantejades per les defenses, en sentència, tot i que ha avançat que d'entrada sí que li sembla que la causa té part d'interès general. La declaració dels acusats es produirà al tram final del judici, previst per finals de febrer. Dilluns declararan els primers testimonis i durant les següents setmanes es practicaran les proves pericials i documentals.
