Unitat aigualida en un clima preelectoral
BarcelonaEl clima enterbolit dels últims mesos en el món sobiranista va contagiar la setantena de representants d’institucions, partits i entitats que van participar ahir en la trobada del Pacte Nacional pel Dret a Decidir. La proximitat de les eleccions municipals del 24 de maig no ajudava a estovar postures. Si en la reunió anterior, dos dies abans del 9-N, la imminent votació va cohesionar els assistents, ahir l’horitzó electoral del 27 de setembre va posar en relleu algunes esquerdes: no tots els que s’asseien a l’auditori del Parlament subscrivien la idea de convertir els comicis en un plebiscit sobre la independència de Catalunya.
Tot i les divergències de criteri, el coordinador del Pacte, Joan Rigol, va sortir de la reunió amb dos pronunciaments unitaris sota el braç. Dos textos, però, forçosament molt genèrics, fruit del “pluralisme” i la “transversalitat” del Pacte, va explicar després de més de dues hores de reunió. En una de les declaracions, es reprova el Tribunal Constitucional per haver tombat la llei de consultes. L’altre manifest, més complicat de pactar, es referia al 27-S. Casar els punts de vista de formacions com ICV-EUiA o Unió -que no identifiquen els comicis com el referèndum que l’Estat veta- amb el d’entitats com l’ANC o Òmnium Cultural, bolcades en l’objectiu de la independència, semblava tan complex com aspirar a la quadratura del cercle. El preu que va haver de pagar Rigol per assolir un consens va ser aigualir el text fins a trobar un mínim comú denominador, que consisteix a proclamar que les eleccions “mantenen el dret a decidir” i fer una “crida a la participació”, però eludir el concepte plebiscitàries.
Les intervencions van posar de manifest les diferents velocitats que cada actor vol imprimir al procés. Segons diverses fonts de la trobada consultades per l’ARA, hi va haver tres accents: el dels inequívocament compromesos amb la independència, el d’algunes entitats menys explícites a l’hora de considerar el 27-S com un plebiscit i el d’aquells que directament rebutgen aquest format.
Dolors Camats, en nom d’ICV-EUiA, va advertir que els comicis “no poden ser una drecera ni un substitut del referèndum”. Tant Joan Carles Gallego, de CCOO, com el representant del Moviment Laic i Progressista, Pau González, es van expressar en termes semblants. Josep Maria Álvarez, de la UGT, i Núria Ramon, del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, també van expressar els seus matisos crítics.
A la reunió no hi va assistir la CUP, que no s’hi reincorporarà fins que no hagi elaborat el seu propi full de ruta. Per part d’ERC, no va intervenir Oriol Junqueras, sinó Gemma Calvet. I Artur Mas, que presidia la reunió, només va adreçar unes breus paraules als assistents.
L’opinió dels eurodiputats
Els que sí que s’hi van voler estendre van ser els eurodiputats catalans convidats a explicar com es percep el procés des de Brussel·les. Ramon Tremosa (CDC) va fer notar que l’opinió ha evolucionat de la inicial “indiferència” a una “simpatia” cap al procés davant “l’enrocament espanyol”. Francesc Gambús (Unió) va alertar que a Europa les reticències vénen del fet que “el dret a decidir s’equipara al dret a la independència”. Ernest Maragall, elegit a la llista d’ERC, va interpretar el “silenci neutral” europeu com una mostra de respecte als catalans. Ernest Urtasun es va mostrar més escèptic.
La fredor va dominar una reunió que alguns partits proposaven ajornar fins després de les municipals. Per elevar els ànims, Antoni Abad, de la patronal Cecot, va receptar “vitamines”. S’acosten mesos que poden marcar l’èxit o el fracàs del procés.
