United Colors of CiU

Artur Mas va protagonitzar ahir la seva particular versió dels anuncis de United Colors of Benetton. Al Raval -a la sala d'actes del CCCB, escenari segur i cosmopolita- el president va comparèixer acompanyat de desenes d'immigrants dels cinc continents que viuen arreu del país. Alguns eren manobres, d'altres empresaris o estudiants, però tots alegres cantaires i patriotes que van agermanar-se amb CiU per aconseguir, en paraules de Mas, "la pinya més gran del món" i reeixir així en el procés d'emancipació de Catalunya.

L'acte amb la immigració de CiU va predominar pel bon rotllo, la música i l'amor a Catalunya. Res a veure amb el discurs hostil contra la immigració il·legal que va dur a terme el PP en el míting d'aquesta setmana a Badalona. Àngel Colom, president de la Fundació Nous Catalans i organitzador de l'acte, va presentar Mas com "l'home que per damunt del partit lidera la pàtria, la nació". El líder de la pàtria es va dirigir als catalans nascuts a l'estranger de tu a tu i amb gran afecte. I va ser correspost: el tenor dominicà Roger Reyes va dir que considera Mas "quasi un germà". Amb solemnitat, i el somriure d'un dandi llatí, va dedicar-li el cant de la sardana La puntaire , una peça que diu coses com: "Aquesta terra, si algú la vol envair, la defensarem fins a morir".

Mas va reiterar la necessitat de beure de la tradició per construir el país, però també va ser comprensiu amb l'esforç d'integració dels estrangers: "No és fàcil identificar-se amb tota la història mil·lenària del país quan hi acabes d'arribar". Fa bé el president de reconèixer-ho perquè fins i tot a mi, català de soca-rel, em costa d'identificar-me amb mil anys d'història.

Tot i la importància que dóna CiU a les tradicions, va ser el jovent qui va engrescar el míting. Una estrella destacada era Èric Bertran, de Nous Catalans i el Kunta Kinte català, segons Joel Joan. Bertran va donar pas a un grup format per set nois d'orígens molt diversos que amb un pop dolç i un aire de New Kids on the Block cantaven una lletra que deia: "Jo de petit tenia un somni i ara sé que l'aconseguirem. Lluitarem pel nostre somni, per la llibertat". El públic, emocionat, els va ovacionar, també les senyores filipines a la meva esquerra i els marroquins de la dreta, d'entitats convidades.

L'acte va acabar amb el cant d' Els segadors acompanyat amb dues pantalles de teleprompter que ens recordaven la lletra. Mas va obsequiar tot seguit els assistents amb mitja hora de sessió de fotos que Colom coordinava segons l'origen dels convidats: "Ara els pakistanesos, per favor. Ara que passin els marroquins de Salt". Si alguna cosa té clara la nova CiU sobiranista és que Catalunya, com Benetton, serà multiracial o no serà.

Més continguts de