Units (però no tant) contra el Procés

MadridEntrevista per sorpresa dilluns a la tarda a la Cope. Dimarts al plató de Los Desayunos de TVE. Dimecres i dijous, fent costat a Felip de Borbó. Divendres de reinauguracions a Alacant, només una hora després d’acabar el consell de ministres. I avui de campanya a Còrdova en una gran convenció del PP en defensa de la presó permanent revisable -que és a les portes de la derogació al Congrés-. A Mariano Rajoy se li ha girat feina. La seva agenda ja no és un full en blanc tacat amb només dues cites setmanals, com ha sigut durant la primera part de la legislatura. La qüestionada estratègia judicial a Catalunya, sumada a l’amenaça de Ciutadans, l’han portat a mobilitzar-se gairebé com si estigués en campanya electoral. Un contraatac destinat a convèncer, sobretot, les seves pròpies files. Dijous al matí, fins a tres ministres eren entrevistats de forma simultània.

La fissura al bloc constitucionalista va començar després de l’1-O. El 155 va fer que PP, PSOE i Ciutadans fessin pinya, però l’esquerda s’ha anat eixamplant des del 21-D. La Moncloa es frega ara les mans amb la crisi al bloc independentista, perquè és alhora l’única manera de frenar la fractura portes endins. Rajoy vol cantar victòria com més ràpid millor per no donar més arguments a Albert Rivera i intentar aturar la sagnia de vots en les enquestes cap a Cs, que prova d’armar-se a nivell territorial a costa de militants del PP desencantats amb un president atrinxerat a la Moncloa.

El PP espera canvis

Diferents dirigents confien que hi hagi una remodelació de govern

A jutjar per les xarxes socials, a Génova van obrir el cava a mitja setmana per brindar per la mort del Procés amb els missatges de Carles Puigdemont a Toni Comín. El neguit, però, continua. “Els que semblen morts piquen de peus fins als final”, alertava un dirigent popular sobre el president de la Generalitat. Als populars també els preocupen opinions com la d’un think tank britànic -la Unitat d’Intel·ligència del setmanari The Economist -, que critica el “legalisme exacerbat” de l’estat espanyol per respondre a una “qüestió democràtica”. I les crítiques també se centren en el fet que Rajoy s’hagi refugiat en l’equip de la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, més que qüestionada a Génova.

Tots els que busquen canvis, però, no s’atreveixen a dir-ho en veu alta. Confien en una remodelació del govern espanyol si el ministre d’Economia, Luis de Guindos, aconsegueix la vicepresidència del Banc Central Europeu (BCE). Rajoy és l’únic president d’un govern europeu que no creu en les crisis de govern per rellançar una legislatura. Aquesta setmana deixava caure que podia viure un any més amb els pressupostos prorrogats si finalment no aconsegueix el favor del PNB i amb Cs fent-li pagar cada cop més car el pacte d’investidura. El preu segurament pujarà aquest dilluns, quan es publiqui el baròmetre del CIS del gener amb la intenció de vot a tot Espanya.

El PSOE busca perfil propi

Sánchez se centra a enarborar la bandera de les polítiques social

Les fotografies de Mariano Rajoy amb Pedro Sánchez a la Moncloa s’han acabat. Els dos líders mantenen el contacte, però el secretari general socialista s’esforça a marcar perfil propi sense abanderar una resposta de canvi al Congrés. L’estratègia passa per parlar el mínim possible de Catalunya enarborant la bandera de les polítiques socials. I, si se’n parla, atacar la Moncloa per “cronificar” el problema. “Un govern que no fa res és un govern que no és res”, assegurava ahir Sánchez des de Valladolid. Cada cop més dirigents afins al líder del PSOE tenen problemes per defensar la situació dels presos polítics, així com que no sigui el moment d’una moció de censura.

Cs redobla l’ofensiva

Rivera demana més mà dura contra l’independentisme

La decisió de Rajoy de no trucar a Rivera per comunicar-li el recurs al TC és la millor constatació per al partit taronja que estan fent bé les coses per robar electorat al PP. Ciutadans viu de nou una època daurada. Se l’escolta arreu on va i està a punt per censurar a la mínima l’estratègia de Rajoy per anorrear l’independentisme. No ha felicitat ni un moment la Moncloa per l’actuació preventiva contra la investidura a distància i sempre està amatent davant de qualsevol possible error: ahir Rivera demanava al ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, que assumís “responsabilitats” si era cert que la Generalitat li havia “robat la cartera” i finançat l’1-O amb diners del fons de liquiditat autonòmic (FLA). “Els diners de l’Estat han finançat el cop d’estat”, va assegurar des de Salamanca.

Podem fuig d’estudi

Iglesias evita parlar de tot

el que té a veure amb Catalunya

Pablo Iglesias va respondre dimecres als missatges de Puigdemont parlant dels riscos dels bombers. Podem, igual que el bloc constitucionalista, es mor per decretar la defunció del Procés. Però no per cantar victòria, sinó per poder començar a poder posar els seus temes sobre la taula. Mentre la “lluita de banderes” continuï, Iglesias s’ha imposat estar fora de joc. Ni un tuit en defensa dels presos polítics després de la dura interlocutòria del jutge del Suprem Pablo Llarena que nega per segon cop la llibertat al conseller Joaquim Forn.