El lehendakari, Iñigo Urkullu, ha decidit avançar les eleccions que tocaven a la tardor a la primavera, probablement al 5 d’abril, com apunten la majoria de les fonts, encara que el mateix lehendakari, jugant a la distracció, ni confirma ni desmenteix la data. El fet és que el primer pas legal, que és la deliberació al consell de govern, ja el va fer dimarts passat. Darrere d’aquesta cerimònia de la confusió queda clar que, al seu parer i al del PNB, la legislatura basca ja no dona més de si, tot i que acabi d’aprovar els pressupostos i encara no hagi complert la meitat del programa legislatiu. De moment, el que sap és que durant el 2019 les urnes han continuat reforçant el partit, encara que no fossin eleccions comparables.

La principal raó que apunten des de la Lehendakaritza per justificar la decisió és que volen allunyar les eleccions basques de les catalanes. És veritat que els fa por que la “incertesa catalana” influeixi en els comicis. Durant el viatge-sondeig que la setmana passada van fer els dirigents Andoni Ortuzar i Joseba Aurrekoetxea a Catalunya, amb parada a Lledoners, van arribar a la conclusió que la legislatura catalana encara durarà. Aquesta finestra temporal és la que volen aprofitar.

A partir d’aquesta constatació, s’ha construït amb urgència un relat per explicar per què fa un parell de setmanes el Govern sostenia que no hi havia raons per a un avançament i ara explica tot el contrari. S’ha pitjat tant l’accelerador que es pot donar el cas que Urkullu convoqui abans fins i tot que acabi l’enrevessat procés intern del PNB per proclamar-lo candidat, previst per al 7 de març. Ara l’obligarà a forçar la màquina interna també a la formació jeltzale.

L’oposició ha insistit que no hi ha raons objectives per a un avançament electoral, més aviat tot al contrari. Res a veure amb el clima polític i institucional d’ingovernabilitat que es va viure a Espanya el 2016, quan Urkullu també va avançar les eleccions. Tampoc tenen res a veure les actuals relacions entre el govern basc i l’espanyol amb les que es van viure amb l’executiu de Mariano Rajoy i que el mateix lehendakari va qualificar de “gran forat negre”.

Llavors cal anar a raons subjectives, d’interès i d’oportunitat. Al lehendakari li agrada més la foto fixa de país ara que la que es pugui donar a l’octubre. Sap que aquesta imatge, la seva foto, d’aquí uns mesos es pot distorsionar. En aquesta línia, els economistes ja apunten a una desacceleració econòmica i de creació d’ocupació; i en el pla polític, la possibilitat, encara que sigui llunyana, que el desglaç de les relacions entre el PSOE (PSE-PSN) i EH Bildu pugui projectar entre els electors la idea que una altra política d’aliances sense el PNB és possible.

Les transferències de l’Estat

El PNB ha fixat un itinerari preelectoral que busca cobrir els flancs que pot haver deixat al descobert la seva gestió, entre els quals, el desenvolupament de l’autogovern. Amb la ponència del nou Estatut donant voltes sobre si mateixa i sense que s’albiri un final, el gabinet d’Urkullu mira cap a la transferència de competències.

La reunió de dimecres passat entre la ministra de Política Territorial, Carolina Darias, i el conseller de Governança Pública i Autogovern, Josu Erkoreka, va servir per activar amb caràcter immediat “les transferències promeses al País Basc per l’anterior ministra, Meritxell Batet”, entre les quals, el traspàs dels mitjans materials i personals dels centres penitenciaris. A més, l’actual govern de coalició no s’oposarà a negociar la gestió econòmica de la Seguretat Social, un traspàs que des de Madrid sempre ha tingut el cartell de “No negociable” pel perill de trencar la caixa única de la Seguretat Social. El dia 20 de febrer a Vitòria, en la pròxima reunió Erkoreka-Darias, es visualitzaran aquests compromisos sobre dues matèries que figuraven com a fonamentals en el programa del govern basc. Excel·lent notícia per al PNB, però també per al PSE i per a Elkarrekin Podem.

L’acceleració del lehendakari Urkullu ha situat tots els partits en la línia de sortida de la cursa electoral. A alguns els ha agafat amb els deures fets. Així, el PNB, a falta de proclamació oficial, ja té candidat, i també EH Bildu (Maddalen Iriarte) i el PSE (Idoia Mendia). A uns altres, però, els ha agafat amb el peu canviat. Elkarrekin Podem està en ple debat intern entre dues candidates: una pertanyent al sector oficial a Euskadi (Rosa Martínez) i una altra que té el suport de Pablo Iglesias (Mirin Gorrotxategi). El mateix li passa al PP: el candidat ningú dubtava que havia de ser Alfonso Alonso fins que des de Madrid se l’ha començat a qüestionar. I, enmig, encara tenen pendent una negociació amb Ciutadans.