Valents camí d'Ítaca

María Dolores de Cospedal fa dos dies que va amb el raca-raca d'igualar independència i plagues d'Egipte. Ahir va pronosticar que Catalunya seria una mena d'Albània del Mediterrani occidental si té estat. Molt bé. Benvinguda al debat. El PP passa de menysprear l'independentisme a argumentar. Encara que Cospedal no convenci (ella i el ministre Margallo, expert en penúries de països petits, podrien preocupar-se del futur d'Espanya sense Catalunya) no es pot amagar el cap sota l'ala per "rebaixar tensions". Els líders defensors de l'estat propi no han de ser independentistes passius. El federalisme passiu de Zapatero va provocar que l'espanyolisme virulent del PP el devorés a ell i a la seva Espanya plural. Anys després, el PSOE encara es busca i veurem si avui, a la Festa de la Rosa, Rubalcaba atén el SOS de Navarro i rescata el federalisme. La independència, si arriba, serà complicada. Però si el debat no s'afronta amb valentia, Ítaca serà sempre a l'infinit.