Valls i l’obsessió per la seguretat: d’Evry a Barcelona

El candidat de Cs repeteix a la capital catalana l’estratègia que el va portar a ser alcalde a França

Des que va presentar-se a l’alcaldia de Barcelona, Valls ha tret pit del seu currículum en gestió pública. El candidat amb el suport de Ciutadans va ser ministre d’Interior i primer ministre francès; però abans d’això, fa només set anys, també va ser alcalde, entre el 2001 i el 2012. Evry, la ciutat que va governar, té uns 54.000 habitants i és a la perifèria de París. La localitat és difícil de comparar amb Barcelona, però va ser el terreny en què Valls va portar a la pràctica un discurs que manté. L’aposta per la seguretat -avui, primer punt del seu programa electoral per a Barcelona- va ser un puntal de la seva gestió.

Un candidat desconegut

Tal com ha fet en aquesta campanya, Valls va arribar a Evry com un paracaigudista. Enviat pel Partit Socialista, va recórrer els barris i va buscar el contacte amb els veïns que no coneixia, de la mateixa manera que ho ha fet a Catalunya. “Em va permetre ser alcalde durant 11 anys, i ho estic fent a Barcelona amb molta més feina, perquè la ciutat és molt més gran”, explica a l’ARA.

El 2001 Valls va convertir la seguretat en prioritat, va multiplicar les patrulles policials i va col·locar desenes de càmeres de seguretat a Evry, una ciutat conflictiva. Aposta pel mateix a Barcelona: “La seguretat és el principal problema a la ciutat”, afirma Valls, que vol dotar la Guàrdia Urbana de 1.500 agents més, així com de més “material tecnològic”. Durant el seu mandat a Evry, “va enfrontar-se a temes com la seguretat o la radicalització, que no eren habituals en el seu camp ideològic”, explica el professor de Sciences Po Dídac Gutiérrez. Uns temes que va continuar defensant després en les seves responsabilitats al govern francès. “Per a ell no eren una qüestió d’ideologia”, especifica.

“Sempre ha volgut ser el vers lliure”, exposa al seu torn Henry de Laguérie, corresponsal de la ràdio Europe 1 i el diari Le Parisien. “En la campanya a Barcelona també parla molt d’inseguretat, però no tant d’immigració -considera-: A França defensava un laïcisme molt pur”.

“No crec que es pugui respondre als problemes d’inseguretat amb l’única solució de la repressió”, afirma per la seva banda Farida Amrani (La França Insubmisa), que va ser rival electoral de Valls a la circumscripció d’Essone. Amrani en recorda també el seu gust per les obres públiques, així com l’increment de la pressió fiscal i una elevada despesa en comunicació. “La càrrega fiscal sobre les famílies va augmentar un 45,7% en 11 anys, segons dades del Tribunal de Comptes regional -lamenta-. Els costos de comunicació entre el 2001 i el 2003 van augmentar un 852,6%”, recorda. Una xifra que també va recollir el 2013 la revista econòmica Capital en el balanç de la gestió de Valls com a alcalde.

“Els alcaldes d’Evry sempre han estat arquitectes”, destaca al seu torn Henry de Laguérie. La localitat és una de les cinc noves ciutats creades a l’últim terç del segle XX per donar solució a l’amenaça de col·lapse de París. “A Barcelona no hi ha tant per construir”, exposa. Valls planteja l’impuls de zones verdes a la ciutat, així com reformes de vies importants com les avingudes del Paral·lel i la Meridiana, la Via Laietana i el carrer Pi i Margall. Una aposta que tindrà difícil portar a terme si es compleixen les enquestes, que el situen per sota de la tercera posició. Amb tot, Valls no perd l’esma i continua ambicionant l’alcaldia, un càrrec que, assegura, en el passat va ser la seva “millor experiència” en política.

Més continguts de