La CUP adverteix que condemnar la violència "en abstracte" reforça el "relat" de l'Estat

L'empresonament de set membres dels CDR acusats de terrorisme ha marcat l'actualitat i les declaracions polítiques de les últimes setmanes. El constitucionalisme ha donat per feta una radicalització de l'independentisme i ha acusat els partits del Govern de no desmarcar-se amb prou fermesa de les suposades accions que preparaven els activistes. Tant ERC com JxCat han rebutjat públicament la violència, tot i destacar que no n'hi ha hagut cap, però la CUP adverteix que aquesta actitud pot donar ales al "relat" criminalitzador de l'Estat.La candidata dels cupaires a les eleccions generals, Mireia Vehí, ha deixat clar aquest dimarts que condemnar la violència "en abstracte" només serveix per "reforçar el marc de l'Estat". "Han estat construint un relat de la violència en abstracte [...]. Si comencem a condemnar la violència en abstracte, estem jugant a les normes de l'Estat", ha afirmat en una entrevista a Catalunya Ràdio. Assenyalant que "la CUP en cap moment ha cridat a fer servir l'acció directa", Vehí ha resolt que la formació es nega a valorar accions que no han tingut lloc. "Fem política amb els fets", ha dit.ARANWS20191007_0097La CUP quadriplica el nombre d'avals que necessitava per presentar-se a les eleccions espanyolesAmnistia, autodeterminació i reconeixement de tots els drets són els tres arguments esgrimits per la CUP per concórrer per primer cop en unes eleccions espanyoles, les del 10 de novembre. Vehí ha afegit aquest dimarts que els cupaires també es presenten per portar al Congrés "l'esperit del 15-M". "S'està intentant fer una segona Transició i anem a impugnar-la", ha afirmat al llarg de l'entrevista, des d'on ha ofert la CUP a "tota aquella gent que continua pensant que l'esmena a la totalitat del règim és més necessària que mai". Una carta de presentació que assenyala a una pugna en campanya amb els comuns.Vehí ha volgut deixar clar, en qualsevol cas, que el fet de fer el salt al Congrés no significa que l'esquerra independentista hagi de "deixar de construir poder popular". "Les institucions tenen una cotilla i un límit claríssim", ha argumentat. En aquest sentit, també ha destacat que "el pes de resposta de la sentència" del judici del Procés, que previsiblement es dictarà en els pròxims dies, ha de ser "popular, desobedient i al carrer". "És un judici a tot un poble, i hem de respondre amb una desobediència civil massiva", ha afirmat. De cara a la resposta institucional, encara per definir, ha avisat els partits del Govern que "la sentència marcarà la manera en què l'Estat tractarà la dissidència política a partir d'ara".

ara.cat

ara.cat

COVID-19

La CUP adverteix que condemnar la violència "en abstracte" reforça el "relat" de l'Estat

El + vist

Grifols assaja un nou medicament que proporcionaria immunitat immediata contra el...

Coronavirus a Catalunya: l'última hora sobre les vacunes, restriccions i tota...

El dilema del doblatge a ‘Altsasu’

Què cuino aquesta setmana? 10 receptes per llepar-se'n els dits

El doblatge d''Altsasu' indigna els professionals del sector

El + comentat

Coronavirus a Catalunya: l'última hora sobre les vacunes, restriccions i tota...

El dilema del doblatge a ‘Altsasu’

Les impugnacions deixen la suspensió del 14-F en mans del TSJC

El TSJC suspèn cautelarment el decret del Govern i manté el 14-F

Un ex mosso d'esquadra que ara és advocat, al darrere del recurs contra...

Madrid, la ciutat d'Europa amb més morts pel fum dels cotxes, i Barcelona la sisena

La Segarra i la Reconquesta (1932)

"El TSJC suspèn l'estratègia electoral del secessionisme", portada de l''Abc'

Un trencaclosques de restriccions: l’estat d’alarma es queda petit

Conte se salva al Parlament però governarà en minoria