BarcelonaEl duo Pimpinela va ser un duet musical format per dos germans argentins que van començar a actuar a principis dels anys 80, quan a l’Argentina governaven els dictadors. A Espanya s’engegava una democràcia arribada després d’una Transició -de la dictadura a la democràcia, s’entén- feta així, com si res, i adornada amb el típic llacet blau -d’aquell blau d’“ Arriba España ”-. I els nens creixien convençuts que vivien en el millor dels règims possibles. El duet argentí ha fet tants discos que ha esdevingut concepte i de qualsevol parella singular ben compenetrada en diuen duo Pimpinela.
El Procés ha creat parelles curioses, també entre els seus contraris. En veure que ahir feien un acte plegats, al Cercle d’Economia, l’exdiputat de CSQP al Parlament, exdiputat al Congrés per ICV i exsecretari general de CCOO, Joan Coscubiela, i l’exconseller de la Generalitat pel PDECat, exdiputat al Parlament per CiU i exalcalde de Figueres, Santi Vila, algú va pensar en el duo Pimpinela. De fet, el primer hashtag anunciat de l’acte era #SantiCoscubiela, després corregit pel de #VilaCoscubiela. La conversa esqueia perquè tots dos presenten novetats editorials amb què repassen la seva recent experiència política. De seguida es va percebre que funcionaven amb harmonia com a duet per la moderació. L’expresident del Cercle d’Economia, Anton Costas, els va presentar com uns “moderats” que van tenir “el coratge” de ser-ho quan “el que estava en voga era ser radical”. Alineat amb les tesis de la tercera via, amb poques discrepàncies de fons, el duet va llançar un cant en favor d’alguna plataforma catalanista, progressista, partidària del dret a decidir i d’un nou encaix amb l’Estat.
Més optimista Vila que Coscubiela, es notava que el primer feia projeccions de futur -i generava l’assentiment d’uns quants assistents- i el segon actuava més com a “jubilat” -com en algun moment va bromejar- i no estalviava retrets agres als partits independentistes. Una de les poques notes altisonants va ser quan va retreure a Vila la declaració sobiranista del 9 de novembre del 2015 i el pacte amb la CUP. Franquejat per antics companys de bancada al Parlament (Lluís Rabell i Gemma Lienas), però per ningú dels comuns, Coscubiela va proclamar “l’orfanesa de molta part de la ciutadania de Catalunya” d’una “esquerra social, sobiranista no subalterna a l’independentisme”, com dient exactament el que acabava de dir.
Un partit, dues ànimes
L’ara director general d’Aigües de Banyoles, per la seva banda, vaticinava que, davant l’eclosió de “les dues ànimes” del PDECat -la “nacionalista”, és a dir, la independentista, i “la més liberal progressista”-, acabarà sortint un nou partit que ocuparà l’espai “de centre, liberal, no necessàriament nacionalista”. I va quedar clar que Vila hi voldrà tenir alguna cosa a dir.
Això sí, van deixar clar que “la normalització del terreny de joc polític” només pot passar per l’alliberament dels presos i la fi del procés judicial. Molt crítics amb l’ANC, com a moviment que ha precipitat decisions del Govern, tots dos van censurar la “falta de referents estatals”. “Si hi ha alternativa a l’independentisme ha de venir, també, des de Madrid”, va concloure Vila, com un avís.
