“És molt ‘cutre’, estem votant en urnes de cartró”

Casado s’imposa a Catalunya en una jornada tensa

En el dret a decidir del PP a Catalunya també hi ha col·legis -24-, cens -1.759 militants amb dret a vot- i, fins i tot, les tan sovint vilipendiades urnes de cartró. Però si alguna cosa hi ha a les primàries populars per escollir el successor de Mariano Rajoy al capdavant del partit és, sobretot, tensió. No són ni les 12 i a la ciutat de Barcelona les meses de Sarrià i de l’Eixample ja han sigut impugnades per presumptes irregularitats amb els compromissaris. “Haurem de millorar”, admet un militant. Són els tradicionals problemes del debut. Mai abans les bases populars havien escollit el líder del partit. I tot són sorpreses i algun lament. “És tot molt cutre, estem votant en urnes de cartró”, resumeix un votant decebut.

Des de la terrassa d’un bar davant de la seu del carrer Urgell -els periodistes no estan convidats a la festa de la democràcia popular-, es poden veure desfilar amb comptagotes votants de tots els colors. Hi ha els nervis de la primera vegada, una certa inexperiència i força expectativa. Després de dinar, però, ja tothom que surt dona per fet que a Catalunya guanyarà Pablo Casado. Al vespre es confirmarà la sospita i seran molts els que s’afanyin a llegir el resultat en clau precongressual. Amb el relleu de Xavier García Albiol a la vista, les primàries estatals s’han convertit en una espècie de primera volta. Tots els aspirants a liderar el partit a Catalunya han triat candidat a l’Estat -Dolors Montserrat ha triat Cospedal; Enric Millo s’ha decantat per Santamaría, i Alejandro Fernández per Casado- i són molts els que veuen en els resultats d’ahir un gest de força dels partidaris de Fernández.

El dret a decidir qui decideix

I és que, tot i la novetat de les urnes, hi ha tres veritats que continuen immutables entre els populars catalans: que qualsevol debat acabarà enfrontant les famílies; que no hi ha campanya electoral sense botifarrada amb la militància, i que les decisions importants de la formació s’acabaran prenent des de Madrid. Per això, haver triat el cavall guanyador en aquestes primàries pot acabar resultant decisiu. I per això, els militants que s’acosten a votar a la seu ho fan convençuts que estan exercint el seu propi dret a decidir: el dret a decidir qui decideix a partir d’ara per ells. Si Cospedal, Santamaría o Casado.

El moviment davant la seu dels populars és constant però escàs. Molts han optat per seguir l’exemple de Mariano Rajoy, que després d’anys fent de la inacció una virtut, avui ha decidit que tampoc anirà a votar. Tanmateix, de tant en tant pel carrer Urgell s’hi deixen veure alguns dels dirigents del partit. Just abans de dinar hi treu el cap Alberto Fernández Díaz, un dels pocs que no s’han mullat públicament per cap candidat. El seu germà, l’exministre Jorge Fernández Díaz, votarà a la tarda i ho farà per un dels candidats outsiders d’aquesta cursa, José Ramon García. També per primera vegada en molt de temps, al PP a Catalunya la tesi que s’acaba imposant no serà la que defensa l’exministre de l’Interior. Una altra de les fins ara veritats immutables del partit. Els temps canvien. Tant, que fins i tot al PP es vota en urnes de cartró.

Més continguts de