Vox arriba eufòric i convençut d’arrassar

MadridNo tenen dubte: sorprendran i entraran amb més força de la que ningú espera al Congrés per lluitar “contra el separatisme” i “contra la dictadura progre”, paraules que repeteixen insistentment als mítings els líders de Vox. Tant ells com els seus votants es mostren aquests dies especialment optimistes i tenen algunes raons: omplen els mítings més que qualsevol partit i regnen en cerques a internet. Ahir, a falta de dades oficials, en el tancament d’aquesta edició l’organització del partit xifrava en 20.000 persones l’afluència a l’acte de tancament de campanya de la plaça Colón, al centre de Madrid. Fa tres dies van omplir el Museu de les Ciències de València amb 4.000 persones.

Tothom mira a Vox. La premsa internacional, amb preocupació. El PSOE, amb por i com a argument electoral, brandant l’amenaça durant la seva campanya per mobilitzar els indecisos. I Ciutadans i el PP, de reüll; els primers, sense tancar la porta a reeditar el pacte que va treure Susana Díaz d’Andalusia, i Pablo Casado, directament, proposant el pacte.

Ells van a la seva. Es dirigeixen a Cs com “el penell taronja”, al PP com “la dreteta covarda”, als “separatistes” com “enemics d’Espanya” i al PSOE com un dels responsables del presumpte domini sobiranista. Els socialistes també conformen “la dictadura progre”, expressions que el candidat a la presidència Santiago Abascal i altres líders van repetir ahir en diverses ocasions.

L’ambient que es respira, tant a Vox com a la resta de partits, és que entrarà amb força, amb més diputats dels 37 que els va donar l’últim CIS. La sensació es confirma amb exhibicions de múscul com la d’ahir, que no han sigut precisament una excepció en la campanya. “De vegades els progres ens estigmatitzen, ens insulten i ens ridiculitzen. Es riuen de nosaltres dient que no som moderns. No som ni moderns ni antics perquè els valors que defensem no estan en aquestes coordenades. L’amor a la família com a cèl·lula de la societat i l’amor a la pàtria s’han mantingut malgrat la dictadura progre i el comunisme”, va defensar Abascal, que va afegir que la “unitat d’Espanya -expressió que va dir desenes de vegades- s’ha de defensar fins a les últimes conseqüències”.

Entre els milers de persones hi havia moltes famílies, parelles, gent jove i fins i tot grups d’estudiants encara sense edat de votar. Un d’ells, el Juan, veí de Majadahonda, va defensar que es tracta d’“un partit que no té vergonya de dir les coses com s’han de dir i que se sent orgullós del seu país”. “També m’agrada molt la llei que defensen de poder tenir un arma a casa”, va afegir. L’Eliza, brasilera amb doble nacionalitat -també espanyola- que va votar Bolsonaro, apuntava que “l’esquerra no va funcionar a l’Amèrica Llatina i tampoc ho farà aquí”. “La gent està cansada del que és políticament correcte”, afegia l’Eliza, que va reconèixer haver estat sense papers a Espanya. “Però no em va passar res perquè vaig seguir les regles”, va dir. Creu que “l’esquerra i el feminisme volen dividir les persones entre gais, dones, homes...”

Centenars a Barcelona

A Catalunya, Vox va triar la plaça Artós de Barcelona -un dels llocs tradicionals de l’extrema dreta- per tancar la seva campanya i hi va aplegar centenars de persones, informa Mireia Esteve. L’últim CIS abans que comencés la cursa pel 28-A donava tres diputats a la província de Barcelona al partit d’extrema dreta. L’efecte Vox a Catalunya és imprevisible, però l’optimisme entre els membres de la formació regnava també a la capital catalana. De fet, el seu candidat, Ignacio Garriga, avisava el PP que el 28-A no sortien a ser la “crossa de ningú”, sinó a guanyar.

A uns metres d’on es feia l’acte, al voltant d’un centenars de joves de l’esquerra independentista d’Arran es van manifestar contra el partit d’ultradreta. Un cordó policial els separava i, més enllà d’una petita càrrega dels Mossos, no hi va haver incidents.