Xavier García Albiol: “Em consta que a nivell internacional hi ha preocupació pel resultat del 27-S”

BarcelonaEl candidat del PP, Xavier García Albiol (Badalona, 1967), exhibeix fermesa en la defensa de la unitat d’Espanya i, tot i que nega la possibilitat de reformar la Constitució per satisfer els independentistes, creu que cal iniciar un diàleg de manera immediata. Avui tanca la campanya a Barcelona en un míting amb Mariano Rajoy i l’expresident francès Nicolas Sarkozy.

Funcionarà el vot de la por?

No és un vot de la por. Crec que quan es va a unes eleccions se n’han de conèixer les conseqüències, i entenem que en aquest procés hi ha riscos molt seriosos. No he sentit cap argument de pes en la defensa, legítima, de posicions independentistes. Només frases buides.

Quines diferències troba amb les eleccions municipals?

M’ha decebut molt el nivell polític català i el nivell dels rivals. Crec que és francament baix. Pensava que Raül Romeva tindria més capacitat per argumentar les seves propostes.

Dir que l’escola ensenya a odiar Espanya o que la Generalitat prefereix que vinguin musulmans no dignifica gaire el debat.

No, però hi ha escoles públiques on es permet penjar estelades, i això és adoctrinar. No són totes, però la presidenta del Parlament no pot rebre una escola i explicar als nens que s’ha d’anar a la manifestació de l’Onze de Setembre perquè fa 300 anys els catalans van perdre una guerra contra els espanyols. S’està manipulant la història, i això és inadmissible.

¿Ha quedat clar que són eleccions plebiscitàries?

No, ha quedat clar que són les autonòmiques més importants de la nostra història.

¿I per això han anat a veure Barack Obama i Angela Merkel i tindrà el suport de Sarkozy?

No hem anat a veure a ningú. A mi em consta que a nivell internacional hi ha una certa preocupació perquè hi ha dues candidatures que aposten per saltar-se les normes de convivència i iniciar un procés de ruptura unilateral. Amb Sarkozy m’hi sento molt identificat, defensa amb fermesa les seves idees i estic content que vingui demà.

Si guanya el sí aquest diumenge, què es podrà negociar l’endemà?

L’endemà Catalunya viurà la mateixa situació. De manera immediata s’ha d’obrir un procés de diàleg i construir ponts, però s’ha de produir entre aquelles forces que, des de la discrepància, no pretenen trencar-ho absolutament tot. El que no pot fer Junts pel Sí és dir que els seus plantejaments són només uns, agradi o no.

¿No es pot parlar de res amb dos milions de persones?

Els independentistes mereixen tot el meu respecte, sempre ho he dit, però els plantejaments que facin han de ser assumibles. Demanar un referèndum per demanar la independència no és assumible. Si Espanya deixa de ser com és ara ho hem de decidir entre tots, amb serenor.

¿No va dinamitar la serenor recollir signatures contra l’Estatut?

Li puc reconèixer, amb la perspectiva del temps després de 10 anys, que segurament una part de la societat catalana no va entendre aquella campanya. Això és cert.

¿És assumible que la Constitució digui que Catalunya és una nació i blindar un finançament millor?

No estic en condicions d’assegurar-ho. Hem de seure en una taula per arribar a acords.

¿És una irresponsabilitat que el governador del Banc d’Espanya parli de corralito?

Ha de mantenir un equilibri, però la primera que parla d’una possibilitat de corralito és la Generalitat.

Si vull més poder polític per a Catalunya, quin incentiu tinc per votar-lo a vostè?

Sense trencar Espanya, estic absolutament d’acord que Catalunya ha de tenir un model de finançament millor. Ara que els comptes públics estan més equilibrats es pot plantejar. Fer-ho el 2012 era una deslleialtat institucional.

Qui deixaria d’obtenir allò que obtingués Catalunya?

Els ingressos estan augmentant. Jo aposto per la solidaritat i la coresponsabilitat fiscal, i crec que comunitats com Catalunya i Madrid, que són les que més aporten, segurament han de tenir un tracte millor.

Suposo que ha vist que en cas d’independència no deixarà de ser espanyol si no ho vol.

El que em preocupa és viure en un país que no pertany a la UE. Els tractats són molt clars i discutir aquesta qüestió em sembla absurd. El posicionament de Junqueras o la CUP em sembla legítim, perquè volen ser independents més enllà de les conseqüències.

¿Com és que Rajoy no sabia que no podem perdre la ciutadania?

No tenim sempre el mateix grau de concentració. El president del govern espanyol té 200.000 coses al cap i no té per què saber-se la Constitució de memòria.

¿Honorarà Espanya les seves obligacions i pagarà les pensions?

Mentre hi hagi diners, però si me’n vaig d’un país no puc pretendre que aquest país em segueixi pagant. Si es vol la independència ha de ser amb totes les conseqüències.