Xavier Trias: “No serà Trias o Colau, serà un tots contra mi”

BarcelonaLes eleccions municipals del mes de maig dibuixen a Barcelona un escenari més incert que mai. Si es compleix el que preveuen les enquestes, el mapa de forces a l’Ajuntament serà més fragmentat, una dificultat afegida per construir majories que permetin una governabilitat còmoda. L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias (CiU), aspira a la reelecció. En aquesta entrevista analitza l’horitzó electoral i l’actualitat municipal.

¿Què s’hi juga Barcelona en aquestes eleccions?

Ens hi juguem molt. Barcelona està en un moment molt important i ens juguem ser una ciutat puntera o ser una ciutat de Segona Divisió. Es tracta de ser una ciutat puntera no només en l’aspecte econòmic, sinó també en el social.

¿Això va de Trias o Colau?

No, això va de tots. No val dir o uns o altres. Aquí hi haurà Trias, la gent del PP, del PSC, d’Iniciativa-Colau, hi haurà Ciutadans, la CUP... gent variada de tot tipus.

Em refereixo si creu que això es polaritzarà entre els partits del sistema i els regeneradors de la vida política.

D’entrada, no crec que aquests [Barcelona en Comú] siguin regeneradors. Anar amb ICV-EUiA a Barcelona no és regenerador perquè han manat durant més de trenta anys. Jo crec que el tema no és aquest, sinó com tots som capaços d’explicar les nostres alternatives. Ara bé, tots coincidiran en una cosa: a anar contra l’alcalde Xavier Trias. Serà un tots contra mi.

¿Quina part de responsabilitat té ICV-EUiA en la manera com és ara Barcelona?

Molta. Jo crec que el model de ciutat que va tenir un gran èxit durant anys el van crear el PSC i ICV-EUiA.

Però és un model del qual vostè se sent continuador...

Jo continuo amb el que és positiu. Intento canviar el que és negatiu. No m’agrada que sigui un model que estigui basat només en la construcció. Crec que ens vam equivocar. Es va fer una gran transformació d’aquesta ciutat aprofitant els Jocs Olímpics i després es va creure que això podia continuar així tota la vida.

¿Vostè es veu pactant amb qualsevol dels altres partits?

La meva voluntat és pactar amb tothom. Ara bé, després hi ha gent que no vol pactar amb mi. A l’Ajuntament he pactat amb el PP, el PSC, ERC... He fet pactes amb tots els que van voler que les coses anessin bé i endavant.

Barcelona és una ciutat turística de primer ordre al món i, per tant, seria una caixa de ressonància molt gran per a determinats tipus d’atemptats terroristes.

Jo crec en les nostres policies. A més, cal destacar la col·laboració extraordinària entre la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra. També he de dir que amb la Policia Nacional, com a Ajuntament, hi tenim una magnífica col·laboració.

Una altra cosa és entre l’alcalde i el ministre. Ja sé que va dir que per a vostè Fernández Díaz no existeix.

No parlo d’aquest senyor.

Però el ministre i les seves unitats policials, sí. ¿D’allò encara té alguna cosa més a dir o està tancat?

Sempre dic que encara tinc una cosa a dir, i és que al final aconseguiré els certificats de tots els bancs d’Andorra dient que no és veritat que hi hagi tingut cap compte. Vaig tenir la sort que es va donar un número de compte de banc a Suïssa, i s’ha pogut demostrar que jo no hi tinc cap compte. Això, des del punt de vista de la meva honorabilitat, m’ha anat bé, però no en tinc prou. Vull demostrar que tot això és un gran invent. Sempre dic que tothom pot ser investigat. Si tu tens una sospita, investigues una persona. Jo em queixo del fet que es filtrés una informació. Fins i tot, en algun cas, vaig més lluny i em queixo que hi ha una persona que va trucar als mitjans per dir que era veritat.

Sap qui és aquesta persona?

Sí, ja ho he dit. És el ministre. Jo crec que està molt malament. Vingui de qui vingui, aquesta informació està malament. És una informació tan falsa que és capaç de donar números de comptes corrents que no existeixen. Per tant, és una bola. Si El Mundo no hagués posat el número de compte corrent, potser jo avui encara no tindria aquest informe dient que això no és veritat. Què li passaria llavors al senyor Xavier Trias?

Doncs que pesaria sobre ell una sospita.

Això és molt greu. És una situació que per sort he viscut poques hores, però m’he sentit indefens. M’adono que si no hagués sigut per l’error de publicar aquest número, encara hi seria, perquè et pots passar molts mesos perquè te’l confirmin...

¿Vol dir que va haver de demanar a un banc suís que digués que aquell número no era el seu?

No. Vaig haver de preguntar al banc que com podia ser que es donessin aquells números. L’entitat em va dir que aquest número no era d’aquest banc i que jo no tenia cap compte allà. És molt dur sentir-te indefens. Jo crec que no val tot en política.

Una de les especialitats econòmiques d’aquesta ciutat és el turisme. Sovint, els responsables polítics diuen que són molts diners per a la ciutat, i els ciutadans diuen que són molèsties.

Si ara no tinguéssim el turisme, la situació de crisi econòmica que hi hauria avui a Barcelona seria molt més greu. Avui dia el turisme és el 12% del PIB. Nosaltres hem viscut sense turisme molts anys, i ara s’ha creat un factor d’activitat econòmica molt important.

¿I ara en tenim un excés?

Crec que no. El que sí que és cert és que el turisme crea incomoditats. Si algú es creu que no crea incomoditats, no és cert. El problema és com es compaginen les coses i com aconseguim que l’èxit del turisme sigui un èxit suportable o tan amable com sigui possible per a la ciutat. Jo no estic en contra del model turístic que té aquesta ciutat. La majoria del turisme que tenim és de qualitat mitjana-alta. El que sí que és cert és que hi ha un tipus de turisme que ens arriba i que no volem.

Que és el que va provocar les protestes d’aquest estiu...

Tenim un tipus de turisme en ocasions molt bo, però després tenim un tipus de gent que ve a fer una mica el brètol. Vénen bàsicament a beure i creuen que Barcelona és la disbauxa...

¿I poden impedir-ho?

Ens hem de mentalitzar tots, fins i tot la gent del món del turisme, per entendre que això no beneficia la imatge de Barcelona. Crec que tenim una bona imatge al món i la gent ens vol venir a copiar moltes coses. Ara bé, hem de reconèixer que hi ha coses que sabem que hem de millorar. A mi em sorprèn que la gent que ha inventat aquest model hi estigui en contra. Aquest model no l’he inventat jo.

Ahir esperàvem el resultat de l’informe intern de l’Ajuntament sobre els fets del 4 de febrer del 2006. El té?

Està a punt d’acabar-se... No ho sé. Ho vaig preguntar ahir, que vaig anar a fer unes declaracions a una altra entrevista, i em van dir que en 24 o 48 hores estarà llest. No crec que passem a la setmana que ve sense tenir-lo. És un informe que ens vam comprometre a donar a tots els grups polítics. Quan el tinguem, el farem públic.

De tot el que va posar sobre la taula el documental del 4-F, essencialment es pot concentrar en tres potes: que els partits van mirar cap a una altra banda, que la jutge no hauria fet bé la seva feina, i que la Guàrdia Urbana s’hauria comportat amb violència i hauria torturat els detinguts. D’aquestes tres coses, ¿n’hi ha alguna que li sembli a vostè que sigui veritat, o que sigui més possible que sigui veritat?

El documental té una cosa important, i és que els que el fan diuen que és d’una part. Els mateixos directors del documental no neguen que sigui partidista. El que ha de prevaler no són les coses partidistes, sinó que com a alcalde busco que quedi clar què va passar. El que es necessita, en la mesura del possible, és aconseguir la màxima transparència. Per exemple, la defensa de la Guàrdia Urbana s’ha de fer des de la màxima transparència. De tot aquest tema, em preocupa especialment que en moltes ocasions s’oblida que hi ha una família -la seva dona i quatre fills- que conviuen amb un marit tetraplègic i en una situació molt trista i lamentable. Aquesta persona va ser objecte d’una violència que ningú condemna i tothom xiula. No es pot xiular. Una altra cosa és esbrinar el fons, si ha sigut aquell o aquell, i això qui ho ha de fer és la justícia.

Barcelona és la ciutat del Mobile World Congress, però també ho és aquest càlcul de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) que diu que a Nou Barris es produeixen entre 15 i 20 desnonaments per setmana. Tenim una ciutat a dues velocitats. Què hi pot fer l’Ajuntament?

Treballar-hi, que és el que estem fent. Treballar-hi per transformar-ho. Ens hem trobat amb una situació de crisi molt greu i el primer que has de fer és quadrar els números, perquè si no arruïnes la ciutat. La segona cosa que has de fer és tenir clares les prioritats. Reduir les desigualtats és una qüestió bàsica. Però sobretot amb la gent que ho passa pitjor. Hem de ser capaços de crear llocs de treball per a la gent que passa més dificultats. El problema de Ciutat Meridiana, insisteixo, en molts casos se soluciona per altres vies que necessiten l’ajuda especial d’una economia que genera el tercer sector. Per tant, aquesta és la transformació i el canvi que hem de fer.