Zapatero vol "reforçar la llei d'estabilitat pressupostària" per complir amb Europa
El president espanyol assegura que l'acord que van tancar ahir els països de l'euro obligarà, els propers 15 dies, a fer més ajustos estatals
Brussel·lesEl president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha assegurat aquest nit que el Pacte per l'Euro que han tancat els 17 estats de la zona euro aquest divendres comportarà "noves iniciatives" econòmiques d'àmbit estatal, com "reforçar la llei d'estabilitat pressupostària" per garantir el control del dèficit públic, tant de l'administració central com de les autonòmiques. Aquest és un dels punts de l'acord que ha impulsat Alemanya com a contrapartida per augmentar i flexibilitar el fons de rescat europeu.
Les noves mesures, a més, seran ràpides perquè Zapatero les vol presentar al consell europeu del 24 i 25 de març, quan s'ha de polir i aprovar definitivament l'acord europeu per assegurar la governança econòmica de la unió monetària. De totes maneres, assegura que "el compromís polític" subscrit ahir a Brussel·les afecta àmbits on Espanya ja ha fet les reformes necessàries.
El cap de l'executiu espanyol –que va comparèixer passada la una de la nit, un cop acabada la reunió dels primers ministres de la zona euro– va reiterar el seu convenciment que els salaris han d'anar vinculats a la productivitat per guanyar en competitivitat. Segons va dir, és el "factor" més important, si bé va demanar no caure en debats "reduccionistes". D'aquesta manera, i en plena discussió per la reforma de la negociació col·lectiva, Zapatero es va posicionar al costat de les tesis que sempre ha defensat la conservadora Angela Merkel.
Més flexibilització
El president espanyol també va explicar un altre acord important: els 17 van acordar que el fons de rescat pugui servir, com volien alguns estats, per poder adquirir "deute en el mercat primari" i van flexibilitzar les condicions dels crèdits concedits a Grècia. A les autoritats d'Atenes, vistos els esforços, se'ls amplia de 5 a 7 anys i mig el període per retornar els diners i es rebaixen els tipus d'interès "en 100 punts bàsics".
A Irlanda (l'altre país rescatat), en canvi, no se'ls van concedir aquests beneficis perquè no va voler signar l'acord per harmonitzar l'impost de societats, més baix que el de la mitjana.
