L’advocat general i les lleis suspeses

Els nomenaments per ocupar la Fiscalia General i l’Advocacia General de l’Estat poden concretar-se, segons fonts consultades per l’ARA, aquesta mateixa setmana. La idea de la ministra de Justícia, Dolores Delgado, de nomenar la fiscal en cap de Sevilla, María José Segarra, com a fiscal general de l’Estat competirà amb altres recomanacions que han arribat al govern des del partit socialista i sectors de la judicatura; entre elles, la del fiscal de sala i cap del contenciós administratiu del Tribunal Suprem, Pedro Crespo, excap de la secretaria tècnica amb Cándido Conde-Pumpido. De moment, el càrrec el continua ocupant Sánchez Melgar. Les seves relacions amb la fins ara fiscal de l’Audiència Nacional i ministra de Justícia són molt bones i ha acceptat quedar-se, amb la recomanació que el decret del seu cessament no s’allargui més enllà de divendres. “N’hi ha prou amb una setmana per resoldre la qüestió”, assenyalen fonts coneixedores de la situació.

La ministra Delgado, igualment, vol nomenar secretari d’estat per a la Justícia Fernando Andreu, titular del jutjat central d’instrucció número 4 de l’Audiència, segons ha pogut saber l’ARA. Tots dos han treballat junts i Andreu és de la màxima confiança de la ministra.

Però l’atenció sobre la fiscalia i l’entorn de Delgado ha desplaçat l’interès per un altre nomenament no menys rellevant, especialment per a Catalunya: el de l’advocat general de l’Estat i cap del seu servei jurídic. És una peça clau en l’organigrama de la ministra de Justícia i tindrà repercussió en el recorregut de les lleis socials aprovades al Parlament i suspeses al Constitucional.

A part de les decisions adoptades per l’actual advocat general, Eugenio López Álvarez (en substitució de Marta Silva, el novembre del 2016), en relació al Procés, hi ha les lleis de caràcter social aprovades pel Parlament que han sigut suspeses a iniciativa de l’Advocacia de l’Estat al Tribunal Constitucional. D’un total de 16 lleis, n’hi ha 12 que no han sigut anul·lades i estan a l’espera que el tribunal resolgui si infringeixen la legislació vigent. No poden ser aplicades fins que el TC faci publica la seva sentència.

Es tracta de les normes com la d’emergència en l’habitatge i pobresa energètica: el TC va suspendre la part que obligava a cedir un pis social o buit a les persones desnonades, fet que va motivar una nova norma del Parlament per sortejar-la. El Constitucional, en canvi, va mantenir les mesures contra la pobresa energètica. Les altres normes suspeses pel TC són la llei d’accés a la sanitat universal, la llei sobre l’impost als béns de luxe, la llei sobre les voluntats digitals, la llei sobre la igualtat efectiva entre homes i dones, la llei sobre el comerç, que va regular horaris comercials, la que regula les associacions cannàbiques i la del canvi climàtic. En aquesta última norma, el Constitucional ha aixecat la suspensió excepte en el punt de la fracturació hidràulica ( fracking ). Pel que fa l’impost dels pisos buits, el TC ha aixecat la suspensió, però encara està pendent de sentència.

A diferència del govern de Mariano Rajoy, el de Sánchez podria estar d’acord amb algunes d’aquestes lleis i fins i tot promoure la seva aplicació a la resta d’Espanya. I està en mans de l’advocat de l’Estat retirar el recurs de les lleis suspeses, cosa que permetria automàticament que es poguessin aplicar sense cap impediment legal.