Així negocien els polítics en pandèmia
La videoconferència arriba per quedar-se, tot i que en els moments clau es manté la presencialitat
Barcelona / MadridSetze persones s'asseuen en una taula estreta amb una finestra oberta –no per ventilar, sinó perquè es vegi un ametller florit–. És la primera llavor de la taula de diàleg, el 26 de febrer del 2020. Un any i sis mesos més tard, ja només vuit persones –haurien sigut dotze si Junts hi fos– s'asseuen en una taula dues vegades més ampla que la primera; i porten mascareta. Pel camí ha canviat la manera de relacionar-se, la de treballar i també la de negociar. Tot això havent de pactar estats d'alarma, una investidura, pressupostos i els òrgans caducats.
La manera de reunir-se sovint ha variat pel context: "En la negociació per la investidura al principi les reunions van ser més telemàtiques i després presencials", explica la portaveu de la CUP, Eulàlia Reguant. Precisament, els dies posteriors al 14-F la tercera onada encara feia estralls. Tot i això, la majoria ha optat per mantenir la presencialitat. "Una pantalla implica fredor", diu el president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet. Però les reunions presencials també han canviat. "Amb Sergi Sabrià ens trobàvem al pati en lloc del despatx", recorda el portaveu dels comuns, David Cid. Els despatxos eren l'escenari estrella de les reunions, però ara s'opta per buscar "sales més grans", diu la portaveu del PSC, Alícia Romero. Fins i tot Batet creu que el fet que les reunions presencials hagin esdevingut un luxe fa que es vagi "de cara a barraca".
La presencialitat també té els seus riscos: l'última reunió entre ERC, Junts i el PSC per la renovació d'òrgans va penjar d'un fil per contactes estrets amb positius. Sis proves PCR van permetre a les delegacions tancar l'acord. "Si ho haguéssim fet online no hauria sigut el mateix", diu Romero. També hi ha hagut pares i mares que han abandonat reunions perquè la classe del seu fill havia estat confinada, o sopars de Nadal suspesos perquè tothom fos a la votació dels pressupostos.
Avantatges
A Madrid, l'acord entre el PP i el PSOE per renovar els òrgans constitucionals –menys el CGPJ– també es va tancar amb reunions presencials, tot i que els populars afirmen que no han tingut gaires oportunitats de saber com és negociar amb pandèmia perquè els socialistes els han negat la mà estesa. En canvi, la negociació per la llei audiovisual va ser més híbrida perquè hi poguessin ser els dirigents d'ERC. "Abans havíem d'anar fins a Madrid", comenta Vilalta. De fet, aquest és un dels avantatges de fer les reunions online, que, segons Txema Guijarro, diputat d'Unides Podem al Congrés, s'han "revelat com un instrument vàlid".
Vilalta apunta que una reunió online necessita un ordre del dia molt més ben marcat. El mètode emprat és que les dues persones de més rang porten la veu cantant i donen pas a les altres. Les males connexions i les persones que no activen la càmera o es deixen el micròfon obert són fenòmens que passen sovint. "Quan em connecto des de casa, el meu fill a vegades ve a veure'm i surt per la pantalla", explica Batet.
Vilalta i Guijarro coincideixen en dir que en les reunions telemàtiques es mantenen els rols de gènere. "Tot s'adapta: homes que intervenen només per intervenir, gent que no demana la paraula i sobretot els que no escolten", diu la republicana. Sigui com sigui, participants que fan el sord, la mascareta i les videoconferències no han evitat que els acords acabin arribant. "Si tens voluntat d'arribar a un acord, hi arribes", resumeix Guijarro. Així que si la taula de diàleg no dona fruits no serà per la pandèmia.
