“Això sembla Txernòbil”

BarcelonaLa festa de la democràcia no promet ser gaire divertida tenint en compte com es desperta el dia, gris i plujós. Alguns, però, creuen els dits fins que a quarts de nou l’Helena diu: “S’han constituït totes les meses, ja podeu marxar cap a casa!” La bona nova se celebra com un gol al temps de descompte. En menys d’un minut ja no quedarà ningú esperant a la plaça del Poble Romaní.

Els policies que custodien el centre s’ho miren amb calma. Els seus companys tampoc semblen tenir gaire feina. A les nou, la incidència més greu és la d’un Seat Ibiza mal aparcat a la porta d’un col·legi. “Doncs se’l denuncia i que se l’emporti la grua”, ordenen pel walkie tancant el debat. No serà un dia difícil, més enllà de les consultes de molts ciutadans confosos perquè els han canviat el punt de votació i no saben on han d’anar. La resposta estàndard és que ho consultin per internet. “Ja ho he fet i no m’he aclarit. Així que marxo cap a casa”, diu la Patricia, cansada després de buscar el seu nom en tres centres diferents.

Comença a ploure amb força a Barcelona. Fa fresca i el vent s’emporta alguns cartells informatius a la seu del districte de Gràcia. La cinta adhesiva no enganxa. Al final acaba sent més pràctic que el conserge s’esperi a l’entrada i faci posar gel a tothom i indiqui amb la mà cap on ha d’anar. Un cop dins, el procés no és gaire àgil. El president està dret i els vocals són a més d’un metre. No poden tocar el DNI i se l’han de mirar tres o quatre cops abans de trobar el nom a la llista. Finalment el ciutadà posa la butlleta i, de tant en tant, una treballadora desinfecta la mesa amb un bon raig de Sanytol.

El dia avança amb una falsa sensació de mobilitat, sobretot a mig matí. Plou però molts tenen ganes d’enllestir la feina. “Això ens vau dir els diaris, oi? Que era millor anar-hi ben d’hora”, etziba un votant a l’entrada de l’Escola Pau Casals, indignat perquè ha de fer cua. Fa la sensació que hi ha una gentada de por, però la imatge és enganyosa. Semblen mig miler però en realitat són 63. El que passa és que, entre els paraigües i la distància de seguretat, han col·lapsat el carrer Providència. La majoria, a més, perquè no saben que han d’entrar pel carrer Legalitat, ja que la seva mesa és al pati, refugiada en una de les disset carpes de fira que s’han muntat per a l’ocasió.

A l’Eixample sembla que la participació hagi de remuntar cap al migdia, quan la pluja amaina. En alguns punts la cua fa la volta a l’illa de cases i els voluntaris s’afanyen a buscar la gent gran per donar-los preferència. Tot plegat acaba sent un miratge que durarà, més o menys, fins a l’hora de dinar. Llavors frenarà en sec i a la tarda gairebé no hi haurà feina. La jornada es fa llarga, feixuga i avorrida i els interventors comencen a mirar de reüll el pilot de vots per correu que els carters han fet arribar durant el dia. Tenen por que els faci anar tard. “S’han de marcar un a un i n’hi ha molts més del que és habitual. A veure si tot quadra a la primera”, indiquen des de l’Escola Diputació.

No gaire lluny d’allà, a l’Institut Viladomat, van mirant el rellotge perquè arriba l’hora “de disfressar-se”, diu amb ironia un president de mesa. A tres quarts de set un dels vocals se’n va cap a una habitació i en surt amb l’EPI posat. “És fàcil, només s’han de mirar les instruccions”. Un a un, tots fan el mateix fins que els 18 membres ja estan preparats per al moment crític del dia, quan s’esperen els vots dels possibles positius per covid. La imatge causa sensació. Tothom entra a badar, des de la parella de Mossos que vetllen el centre fins als apoderats.

Passen els minuts i la tendència és encara pitjor que la de la tarda. Quatre votants a les set. Després tres. A dos quarts n’arriben sis i a darrera hora un parell. En total 15. “Més equips de protecció que vots. I diria que cap dels que ha vingut estava contagiat”, se sent a dir des d’una mesa just a l’hora de tancar el col·legi, mentre els apoderats comencen a entrar per donar fe del recompte i al de Ciutadans se li escapa una frase que ho resumeix tot: “Això sembla Txernòbil”.