CONSULTA EL 9-N

El Govern defensa davant del TC que té dret a celebrar la consulta original

Les al·legacions de l'executiu recorden que el 9-N no és un referèndum i que l'alt tribunal va sentenciar que el dret a decidir és una aspiració legítima

La Generalitat ha presentat al Tribunal Constitucional (TC) les al·legacions a les impugnacions del govern espanyol a la llei de consultes i al decret de convocatòria del 9-N. Uns recursos que, pel Govern, es fonamenten en l'"error" d'entendre que la consulta original és "un referèndum encobert".

Malgrat que el president de la Generalitat, Artur Mas, va presentar dimarts una consulta alternativa a la inicial per al 9-N, els lletrats de la Generalitat han presentat igualment dos documents d'al·legacions –un per la llei, un altre pel decret–, poques setmanes després d'haver lliurat també al TC una petició de l'aixecament de la suspensió cautelar que, de moment, no s'ha produït.

Quant al text relatiu al decret, els advocats de la Generalitat assenyalen que tota la impugnació que va presentar el govern central "es fonamenta en l'errònia entesa que la consulta convocada és un referèndum encobert", quan és "evident" que és una consulta no referendària i es tracta d'un instrument "d'opinió, no de decisió".

També consideren que és "un excés i un absurd" pretendre que qualsevol consulta popular que no es faci per la via de referèndum quedi limitada per l'article de la Constitució espanyola que regula la competència estatal de fer referèndums. A més, argumenten que "la Constitució no impedeix que el legislador reguli i l'executiu apliqui altres sistemes participatius".

Així, els serveis jurídics de la Generalitat remarquen que la Constitució es pot interpretar per donar curs a demandes ciutadanes i, en aquesta línia, es remeten al primer discurs televisiu d'Adolfo Suárez com a president del govern, el 1976, quan va dir: "Cal elevar a la categoria política de normal el que a nivell de carrer és plenament normal". Els lletrats al·leguen que la consulta es pot emparar  en l'article 122 de l'Estatut –que inclou les consultes populars– perquè s'orienta "al plausible coneixement de l'opinió ciutadana", sense que el resultat sigui vinculant.

Quant a la impugnació de la llei de consultes, els juristes lamenten que l'escrit del govern espanyol "fa oblit" de la lletra de l'esmentada normativa i del "sentit propi de les seves paraules" en tractar-la com una de referèndums quan "el títol de la llei enuncia, amb tota la rotunditat a la qual arriba l'adverbi 'no', que regula les consultes populars no referendàries i altres formes de participació ciutadana".

A més, la llei de consultes populars no equival tampoc a la pròpia dels referèndums, ja que "no es duen a terme pel procediment electoral, ni mitjançant l'elaboració i gestió del cens electoral, ni amb l'organització administrativa que vetlli pel correcte desenvolupament i garanties del procés electoral, ni compta amb un sistema de garanties jurisdiccionals específiques".

L'escrit de la Generalitat també denuncia que el govern espanyol impugna la llei només perquè és el paraigua legal de la consulta sobiranista del 9-N i adverteix que una normativa "no pot ser jutjada en funció dels actes adoptats en la seva aplicació".

En les al·legacions, els lletrats del govern català també subratllen que el TC, en la sentència sobre la declaració de sobirania del Parlament, fa esment al dret a decidir com una aspiració política. També argumenten que la norma impugnada no vulnera les competències estatals en matèria de referèndum, ni atempta contra la sobirania nacional ni contra la indissoluble unitat de la nació espanyola que figura en la Constitució.

Amb aquests arguments, els serveis jurídics de la Generalitat reclamen que no es declari inconstitucional la llei de consultes perquè regula uns "instruments de participació ciutadana" que, si s'anul·lessin, deixarien "sense aquest curs legal l'expressió d'opinions i les aspiracions polítiques" de la ciutadania catalana.

Més continguts de