Alberto Garzón pren les regnes d'IU
És escollit oficialment coordinador federal de la coalició per 63 vots a favor i cap en contra
MadridAlberto Garzón no va conèixer personalment Cayo Lara fins a la campanya de les espanyoles del 2011. Llavors era un jove militant del Partit Comunista d'Espanya (PCE) que, arran de les mobilitzacions del 15-M, havia estat escollit candidat d'Esquerra Unida (IU) per Màlaga. La segona vegada que Garzón va parlar amb Lara va ser ja des del Congrés dels Diputats. El llavors líder d'IU li va dir: "Aprèn de tot això, perquè seràs coordinador general".
Cinc anys després, més ràpid del que Lara potser hauria pogut arribar a pensar mai, Garzón ha estat escollit aquest diumenge coordinador federal d'IU. Un equip jove i partidari de la suma amb Podem pren així les regnes de la coalició. I ho fa malgrat els bastons a les rodes que li ha posat fins ara Lara. Que, això sí, a finals del 2014 ja va decidir facilitar el canvi al partit i va renunciar a ser el candidat a les generals.
El nou coordinador federal d'IU ha estat escollit en l'onzena assemblea general de la formació per 63 vots a favor i cap en contra. La terra ja estava adobada després que Garzón s'imposés amb claredat aquesta setmana en les primàries entre la militància. El partit tanca així les ferides internes de cara a la nova cita electoral del 26 de juny, en què Garzón es presenta com a número cinc per Madrid. Lara justament s'acomiadava dissabte amb un dur atac a l'aliança. El 26-J "em costarà votar", va dir, el fet que Pablo Iglesias sigui qui encapçala aquesta candidatura.
De "l'ètica de la resistència" a "l'ètica de la victòria"
Ja com a coordinador federal d'IU, Garzón ha fet una crida aquest diumenge a fer pinya i a deixar enrere "l'ètica de la resistència" per no perdre les històriques sigles del partit –que ha complert aquest 2016 30 anys–, per avançar en "l'ètica de la victòria". I parafrasejant Karl Marx, enmig de crits de "Sí que es pot!" ha conclòs: "És millor un cor victoriós que un solo fúnebre".
Garzón ha repassat els últims dos anys des de l'eclosió de Podem i ha reconegut que han passat "moments molt durs i turbulents en què l'imaginari social deia que IU havia desaparegut i que no teníem suport de les classes populars". I en què fins i tot alguns van "saltar del vaixell". Per això ha agraït "l'esforç brutal" del seu equip per "aixecar" l'organització. Això sí, ha fet una crida a deixar de mirar-se al melic i a centrar-se en la gent del carrer. "Demano que aparquem les diferències", ha dit.
Reivindicació de la classe obrera
A diferència de Podem, ha estat fidel al vocabulari marxista. Ha defensat la "classe obrera" i la "lluita de classes", ha atacat durament l'actual Unió Europea i ha propugnat la necessitat de combatre el capitalisme. "El nostre no és un projecte des de la resignació", ha assenyalat, criticant PP i Ciutadans per fer una "campanya de la por". En broma, l'ha confrontat amb el cor que comparteixen amb Podem en el logotip de campanya d'Units Podem. I ha defensat que les banderes comunistes en els actes conjunts no fan "por".
