Política 11/05/2021

Albiol s'aferma sobre la divisió dels seus rivals a Badalona

El popular compleix un any des del retorn inesperat a l’alcaldia sense moció de censura a la vista

Jordi Ribalaygue
3 min
Xavier Garcia Albiol besa la vara d'alcalde

BadalonaLa intriga no plana aquest cop sobre l’Ajuntament de Badalona, el més habituat a convulsions entre els grans municipis de Catalunya, amb tres alcaldes diferents en els últims tres anys. No s’ensuma per ara un nou capítol de les trames inversemblants amb finals de vertigen que els partits de la quarta ciutat més poblada de Catalunya es van entestar a protagonitzar cada primavera des del 2018, en una disputa per l'alcaldia portada fins a extrems insòlits. Si no hi ha l’enèsim gir d’un guió ja prou enrevessat (mai descartable en un consistori gens amic de pronòstics), Xavier García Albiol no albira obstacle fins a les municipals del 2023 per seguir brandant el timó que, sense esperar-lo, li van lliurar els rivals que van articular un veto al popular durant cinc anys fins que el van desfer fa 12 mesos per desavinences que encara cuegen.

El conservador compleix aquest dimecres el primer aniversari des que va tornar al capdavant de l’única institució rellevant amb què el PP compta al país. El seu retorn es va bastir sobre la dimissió de l’exalcalde socialista Àlex Pastor després d'haver agredit els policies que el van detenir per conduir begut en ple confinament. Va ser només el preludi del trencament dels fràgils equilibris que arraconaven Albiol des que els seus detractors es van unir per primer cop per destituir-lo al guanyar per segon cop les eleccions a Badalona després de governar entre el 2011 i el 2015, també aleshores en minoria.

L’alcalde no s’ha immunitzat de nous ensurts, mancat d’una majoria que, d'altra banda, ni busca ni desitja. No obstant, en té prou per sostenir-se en la improbabilitat que es refaci el front dels cinc partits que van evidenciar la fractura que els separa fa 12 mesos, en unes negociacions per seguir aïllant Albiol que van distanciar-los encara més.

La mala relació entre el PSC i Guanyem

Les malfiances perduren sobretot entre les dues principals forces opositores, el PSC i Guanyem, antics socis mal avinguts ja abans que els socialistes fessin caure Dolors Sabater el 2018. L’actual cap de la CUP al Parlament va acomiadar-se de l’Ajuntament desitjant una altra moció de censura, ara contra Albiol, una carta sempre sobre la taula a Badalona des que el PP va vèncer per primera vegada a les urnes fa 10 anys.

ERC, els comuns i JxCat apressen els socialistes i Guanyem a refer ponts i estudiar fer fora el dirigent popular, cosa que no ha passat de ser una conjectura en converses informals. Tots retreuen inacció a l’alcalde, que respon que es va trobar un consistori col·lapsat. En tot cas, els socialistes donen senyals de defugir una nova moció de censura abans dels comicis del 2023 i els anticapitalistes la supediten al fet que no l’encapçali el PSC.

Albiol no preveu en cap cas ser deposat ara: “No ens condiciona. Sabem que estem condicionats a la majoria que té l’oposició, però hi ha partits conscients que la majoria de veïns aposten per l’estabilitat”. Es refereix al PSC, que ha virat d’oferir compartir l’alcaldia a Sabater fa un any a facilitar l’aprovació d’un pressupost d’inversions al PP, una estratègia que la resta de forces qüestionen i amb què mira d’exhibir-se com a oposició responsable per projectar-se com a alternativa de futur.

“Posem l’accent en l’estabilitat política i en deixar els partidismes d’una vegada per sortir de la crisi amb un projecte que l’infaust govern de dretes no té”, esgrimeix el socialista Rubén Guijarro, que nega tota opció d’incorporar-se a l’executiu d’Albiol. “El PSC va i ve, i això complica tornar a teixir confiances”, apunta la regidora de Guanyem Nora San Sebastián, que defensa que el seu partit renunciés fa un any en l’últim instant a la idea que Sabater alternés l’alcaldia amb Guijarro per aturar Albiol: “No podíem signar l’acord, es va treure la clàusula perquè la nostra assemblea el ratifiqués”. El PSC, els comuns i ERC l'hi van retreure.

stats