L’alcalde franquista que ha passat per CiU, ERC i la CUP

Josep Massó aspira a revalidar l'alcaldia de Viladasens, un petit poble del Gironès

Corria l’any 1973 quan, després de trenta-cinc anys, Francisco Franco va renunciar a la presidència del govern espanyol -el càrrec de dictador el va mantenir fins a la mort- en favor, encara que només fos per uns mesos, de Luis Carrero Blanco. A Viladasens, un petit poble del Gironès, també hi va haver un canvi sonat aquell mateix any. L’alcalde, que havia heretat el càrrec del seu pare però no tenia la mateixa vocació política, va decidir renunciar-hi. Un vespre va trucar a la porta d’un jove de 21 anys amb qui es coneixien del camp. “En aquell moment em va fer gràcia que m’ho vinguessin a oferir, tot i que jo no vaig combregar mai amb el Movimiento”, explica Josep Massó. Gairebé mig segle després d’acceptar aquell oferiment torna a ser l’alcalde del poble, que ha governat de forma intermitent durant vint-i-set anys de la mà de CiU i de la CUP. I aquest 26-M intenta revalidar l’alcaldia amb la marca d’ERC.

“Aquí el que menys importa són les sigles, sempre que no ens presentem pel PP o Cs”, explica Massó, ara “semijubilat” però que durant tot aquest temps ha combinat la seva tasca a l’Ajuntament amb l’activitat agrícola i ramadera. Un cop mort el dictador, ningú li va disputar el lloc d’alcalde, ni tan sols quan van arribar les primeres eleccions democràtiques el 1979. Es va presentar com a independent. “La diferència entre la dictadura i la democràcia és que abans a l’alcalde no se li discutia res”, reflexiona en conversa amb l’ARA.

CiU va ser l’espai polític que més alcaldes franquistes va integrar amb la democràcia. Massó en va ser un: “La figura de Jordi Pujol era molt potent als pobles de pagès”. Es va presentar a tres eleccions amb ells fins que va arribar el trencament. “Vaig acabar molt malament després que em fessin putada rere putada”, recorda. L’última va ser que la Generalitat no situés al poble l’abocador a què s’havia compromès, i del qual ell era ferm defensor, per les inversions que portava associades.

Va passar uns anys allunyat de la política fins que hi va tornar com a independent, però va sortir derrotat pels seus antics aliats de CiU. El 2011 es va quedar a l’oposició i hi va tornar el 2015 de la mà de la CUP: “Un dels regidors de l’equip tenia cert interès en presentar-se per la CUP perquè ens havien ajudat contra la MAT [les línies de molt alta tensió]”. Massó confessa que no té preferència per cap partit polític. “Al contrari, hi soc al·lèrgic”, explica. Però presentar-se com a independent implica “molta paperassa” i haver de suplir l’estructura dels partits, que s’encarreguen de formalitzar les candidatures i es fan càrrec de les despeses.

Amb la CUP tampoc va acabar bé. “Vam partir peres quinze dies després de prendre possessió. Volien canviar l’arquitecte i el secretari municipal i pretenien que totes les decisions passessin per la seva assemblea. A mi ningú m’ha d’explicar com he de portar l’Ajuntament”, sentencia. ERC el va anar a buscar i, davant les dificultats per presentar-se com a independent, va acabar acceptant. El 26 de maig torna a tenir cita amb les urnes.

Més continguts de