Una alcaldessa contra vuit candidats

Tàrrega“Nena, ja ho faràs bé?”, li preguntava un afiliat de Convergència després d’obtenir sis regidors en les eleccions municipals del 2011 a Tàrrega, un més que el PSC, amb l’aleshores alcalde Joan Amèzaga. Rosa Maria Perelló es convertia així en la primera alcaldessa de la democràcia de l’Ajuntament de Tàrrega. “Què vols que faci, aquesta? Dona, gran...” és l’altre comentari que Perelló recorda d’aquella llunyana jornada electoral, tot just fer la seva primera aparició pública. “Ningú no s’atreviria a dir això a un alcalde, perquè a un home se li permet ser un patata, però a una dona, no. I n’hi ha molts, d’alcaldes patates; en canvi, d’alcaldesses, no tantes”.

Vuit anys després, aquella “nena” de què parlava l’afiliat convergent s’ha erigit en la política que ostenta més poder de la demarcació de Lleida, ja que es tracta ni més ni menys que de la primera dona que presideix la Diputació, ens del qual es va haver de fer càrrec el 18 d’octubre passat arran de la dimissió de Joan Reñé, investigat per corrupció en el marc del cas Boreas. “Si la més poderosa és la que disposa del pressupost més alt, d’acord, però els diners no són meus, sinó de tots els ciutadans”, matisa Perelló, que pretén defugir les jerarquies piramidals. “La dona destaca per ser més col·laborativa, i és aquest repartiment de responsabilitats el que he intentat aplicar tant a l’Ajuntament com a la Diputació, una institució, per cert, que no es distingia per aquest tipus d’organització”. “Si tenim una societat plural, el més lògic és que les institucions també ho siguin”, conclou.

Ells i ella

Tot i això, un tomb per la ciutat de seguida mostra que la pluralitat a què es refereix pot quedar en qüestió. Més enllà dels cartells amb la seva cara, no hi ha ni rastre de cartells electorals protagonitzats per dones. Un fet lògic, ja que de les nou candidatures que opten a l’alcaldia, vuit estan encapçalades per homes. “Es tracta d’un fet circumstancial”, sosté el candidat socialista, Silveri Caro, que recorda, d’una banda, que la seva llista conté més dones que homes, i, de l’altra, la seva tasca a la regidoria de Joventut i Polítiques d’Igualtat: “Vam liderar les accions per a les persones i de gènere durant els dos anys que vam governar amb CiU”.

“Que només una regidoria promogui les polítiques de gènere resulta insuficient, cal que siguin transversals en totes les àrees municipals”, denuncien Maria Alba Pijuan i Anna Garrido, número dos i número vuit, respectivament, d’ERC, que presenta Òscar Amenós a alcaldable. “Ell és el cap de llista, però en els primers sis llocs hi ha quatre dones, i això demostra el nostre compromís amb la igualtat de gènere”, coincideixen les dues. La CUP també marca perfil propi: “No n’hi ha prou amb ser dona, ja que durant aquests anys no hem vist unes polítiques diferents pel fet de tenir una alcaldessa”, opina Sònia Olivares, en onzè lloc de la llista de la formació.

“No és normal que la resta de partits presentin homes a l’alcaldia, hi hauria d’haver més dones”, manifesta Rosa Maria Perelló, que reconeix l’esforç extra que suposa per a una dona la política. Per a Perelló, la complicitat a casa és imprescindible a l’hora de plantejar-se un repte com aquest. “Tots els dissabtes que puc continuo sortint a comprar, però entre setmana hi acostuma a anar el meu home”, explica l’alcaldessa, que insisteix que la vida, com la política, és qüestió de prioritats: “Quan vaig entrar en política era impossible posar cap reunió els dimecres si hi havia Champions. Si la reunió és important, la fem igualment, però n’hi ha que estan més pendents del mòbil que del tema”, afirma visiblement molesta.

Ara, la que va ser la primera presidenta del grup de teatre BAT de Tàrrega, la primera membre del consell central de l’Ateneu targarí, la primera alcaldessa de la capital de l’Urgell i la primera presidenta de la Diputació afronta el repte de ser la segona a reeditar per tercera vegada l’alcaldia de la ciutat, enfrontant-se a vuit homes que volen ostentar la vara del municipi.