L’aliança (impossible) entre el PDECat i el PNC
Hi ha hagut converses, però els de Bonvehí no volen cap acord
BarcelonaQuan Marta Pascal va estripar el carnet del PDECat per fundar el Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) el més probable era que David Bonvehí acabés arribant a un acord amb l’expresident Carles Puigdemont per mantenir unit l’espai de JxCat. Tanmateix, el desacord estratègic i sobre la fórmula de com concretar l’aliança -JxCat no volia saber res de l’estructura del PDECat- va desencadenar una bifurcació de les dues ànimes de l’espai postconvergent: aquells que reivindiquen un espai ideològic de centredreta i moderat (Partit Demòcrata) i els que, al voltant de Puigdemont, es defineixen com de centreesquerra i independentistes sense descartar la unilateralitat (JxCat). Davant del divorci, qui havia vist amb bons ulls el PNC com una opció electoral davant de Puigdemont (amb finançament inclòs), va creure que el PDECat podia fer aquest paper i, consegüentment, va passar a demanar esforços perquè Bonvehí i Pascal arribessin a un acord per a les eleccions del 14 de febrer. L’eventual aliança, però, va néixer tocada de mort: el PNC, que no té representació al Parlament, pretenia negociar una coalició, mentre que el PDECat, que se sent fort amb els drets electorals d’aquesta legislatura, no tenia cap intenció d’arribar a un pacte.
La seqüència del desacord va començar al mes de setembre, quan des de la plataforma El País de Demà -un grup amb expolítics i gent de la societat civil que reflexionen sobre el futur amb l’empresari Antoni Garrell al capdavant- van convocar converses entre el PDECat i el PNC, amb el beneplàcit de l’expresident Artur Mas. Bonvehí va acceptar explorar-ho, però les dues parts només es van arribar a reunir dos cops: el 4 i l’11 de desembre. Hi havia Ferran Bel per part del PDECat i Àlex Moga per part del PNC. Pascal i Bonvehí, al seu torn, també es van reunir una vegada per separat. Abans, durant l’octubre i el novembre, personalitats del món de l’antiga CDC havien fet moviments per intentar un acostament de posicions, així com personalitats del Cercle d’Economia i del Círculo Ecuestre. Les reunions, però, van constatar les diferències i els recels dels partits.
I és que hi ha un detall que no pot passar per alt i que va verbalitzar la mateixa candidata a les eleccions del PDECat, Àngels Chacón, en una roda de premsa recent: “Si [Marta Pascal] decideix marxar i fundar un partit propi, s’entén que els seus posicionaments són diferenciats. ¿Les diferències les ha resolt en dos mesos?”, es va preguntar. La frase explicita el malestar a les files del PDECat per l’adeu de Pascal a la primavera i el tret de sortida del PNC en un moment, com admeten fonts del partit, difícil per la negociació que hi havia oberta amb Puigdemont. Ara que alguns dirigents tenen la sensació d’haver-se desacomplexat ideològicament després d’anys pendents de la CUP, no li perdonen la decisió, a part de considerar que més que sumar la unió amb Pascal els pot restar vot independentista.
Incorporar gent
La coalició que reclamava el PNC va ser descartada ja d’entrada pel PDECat, que no ha buscat acords electorals amb altres formacions del catalanisme polític. Els de Bonvehí acceptaven incorporar gent independent tal com han fet amb l’exvicepresidenta del Govern Joana Ortega o la candidata de Catalans Convergents (el partit de Germà Gordó) Teresa Pitarch (12a per Barcelona). El PNC, però, volia un reconeixement, almenys que quedés constància de la presència del partit en la candidatura. Pel que fa als candidats, Marta Pascal estava disposada a no ser-hi si això facilitava algun tipus d’aliança.
L’11 de desembre les dues delegacions es van emplaçar a donar-se una resposta aquell mateix cap de setmana. El PNC prioritzava qualsevol acord -té menys possibilitats d’entrar-, però el PDECat no, ja que no veia factible aquesta aliança. La resposta va arribar públicament: Chacón, el dilluns 14 de desembre, després de la reunió de l’executiva, admetia converses amb el PNC però tancava la porta a qualsevol tipus d’acord electoral. Poques hores més tard, Pascal responia amb un comunicat dur en què acusava el PDECat de seguir l’estratègia de confrontació de JxCat i deixava clar que anirà a les eleccions (ha de reunir l’equivalent al 0,1% del cens de cada demarcació en firmes). Marta Pascal i David Bonvehí, que van fer tàndem el 2016 en la fundació del PDECat, seran ara competidors quatre anys després.
