L’allunyament d’ERC i Podem debilita el govern espanyol
Els vots dels republicans i del PDECat són imprescindibles perquè Pedro Sánchez pugui continuar a la Moncloa
MàlagaL’incident d’alt voltatge d’aquesta setmana al Congrés entre el diputat d’ERC Gabriel Rufián i el ministre d’Exteriors, Josep Borrell, que es va anar enverinant fins a l’expulsió del republicà, i l’acusació llançada pel socialista a un altre diputat de la formació d’haver-lo escopit, marca el to d’un nou clima polític que comença a instal·lar-se a Espanya. L’eufòria inicial per la victòria en la majoria absoluta que va envair el socialisme s’esgota, i les mancances amb què es va arribar a tombar Mariano Rajoy es comencen a fer patents. La relació del govern espanyol amb ERC està deteriorada i els republicans, igual que els altres independentistes catalans del Congrés, el PDECat, són imprescindibles perquè el president espanyol, Pedro Sánchez, pugui tirar endavant el seu pla de continuar a la Moncloa aprovant mesures socials a través de decrets, que han de ser convalidats per la cambra baixa espanyola.
La primera mostra d’aquest divorci entre ERC i el PSOE es va veure aquesta mateixa setmana quan els republicans van deixar que tirés endavant la reprovació de la ministra de Justícia, Dolores Delgado, que impulsaven el PP i Ciutadans. I aquesta renovada debilitat, que ha tingut com a màxim exponent el fracàs de la negociació pressupostària, que ha nascut morta, ja ha fet saltar les alarmes a Podem, que es prepara per a unes eventuals eleccions, i avisa Sánchez que no pot aguantar a la Moncloa a qualsevol preu.
Ábalos es treu la careta
El ministre de Foment, José Luis Ábalos, feia setmanes que defensava en privat que era millor anar a eleccions a Espanya per aprofitar el bon moment demoscòpic, però Sánchez estava instal·lat en la tesi que resistir era la seva millor eina per minar la moral i el suport de l’oposició de dretes. El també secretari d’organització socialista i membre del comitè electoral del partit ha elevat a pública aquesta setmana la seva aposta per unes eleccions anticipades, que va insinuar que podrien arribar el mateix dia que les autonòmiques i municipals del 26 de maig. I no està sol en la petició d’avançament, tot i que els barons socialistes prefereixen que no es facin coincidir els comicis espanyols amb els autonòmics.
També a Podem hi ha un sector que creu que és millor anar a les urnes, amb l’aspiració que la renovada força dels socialistes permeti un nou govern que no depengui dels independentistes, tot i que l’aposta és arriscada. D’una banda, perquè les enquestes no semblen indicar la suficiència d’aquesta fórmula, i, de l’altra, per la pressió al PSOE perquè s’oblidi dels independentistes i de l’esquerra de Podem i torni a pensar en un pacte amb Ciutadans, com ja va provar Sánchez en el primer intent d’assalt a la Moncloa.
Les eleccions andaluses de diumenge que ve seran fonamentals per col·locar les peces. Demà Sánchez visitarà Màlaga per acompanyar la candidata a la reelecció, Susana Díaz, en un discurs que previsiblement donarà noves pistes dels seus plans de futur.
