Les altres polèmiques de Bustos
Manuel Bustos s'ha enganxat els dits en més d'una ocasió. L'oposició fa anys que denuncia presumptes irregularitats. Fins ara, però, l'alcalde de Sabadell havia sobreviscut a totes les tempestes
BARCELONA.Manuel Bustos sempre ha encarat els problemes amb un somriure. I mai li ha fet por aparèixer davant la premsa. De fet, li encanta sortir a les fotografies. Des que va accedir a l'alcaldia, el 1999, l'ha acompanyat la polèmica. I sempre se n'ha sortit pràcticament sense ni una rascada. Ha superat manifestos en contra en què es criticava el seu estil "sectari, intolerant i demagògic" i acusacions d'adjudicacions poc clares als socis del seu oncle. L'oposició ha intentat una vegada i una altra soscavar el seu poder sense gaire èxit. D'arguments no els en faltaven: contractes a dit a amics i familiars, projectes fantasma, negocis ruïnosos, pisos socials adjudicats a familiars...
Una Ciutat de la Música fantasma
Al setembre CiU va demanar una comissió per investigar el destí dels diners de la Ciutat de la Música, un projecte molt reivindicat pels Amics de l'Òpera de Sabadell però que fa anys que està paralitzat. Segons l'oposició, s'han destinat quatre milions al projecte. Encara no s'ha vist, però, cap resultat. "El més escandalós van ser els 500 euros que cobraven els membres de la Comissió Tècnica Assessora en concepte de contraprestació per assistir a les reunions, amb un total de 6.000 euros per reunió", assegura la portaveu de l'Entesa, Virgínia Domínguez.
Contractes a dit i declarats nuls
A l'alcalde de Sabadell sempre li ha agradat tenir la família i els amics a prop. El maig del 2009 el jutjat del contenciós administratiu número 16 de Barcelona va declarar nuls 16 decrets de nomenament de l'ajuntament. El motiu és que es tractava de personal que havia passat d'eventual (personal de confiança) a laboral sense cap mena de convocatòria pública ni procés de selecció. Les contractacions es van fer per via d'urgència i afectaven sobretot les àrees de comunicació, protocol, arts gràfiques i territori. La sentència declarava nuls aquests contractes perquè no es desprenia la urgència invocada. "Les necessitats s'haurien pogut preveure amb la suficient antelació", dictaminava la sentència. Entre els contractats hi havia antics càrrecs de confiança, persones que formaven part de les llistes del PSC i familiars de regidors.
No és l'únic episodi que ha denunciat l'oposició municipal. El desembre del 2009 l'Entesa es va oposar a la plantilla proposada pel govern socialista. L'Entesa criticava la progressiva generalització de places de lliure designació en els llocs de comandament, des dels caps de servei i de secció fins als coordinadors de districte. "Ja s'aplica a 117 places i sense convocatòria. Aquest abús de la lliure designació fa palès que el govern del Sr. Bustos no creu en la funció pública, desconfia de l'estructura de funcionaris i busca fórmules per anar conformant una plantilla dòcil i fidel", afirmava en un comunicat l'Entesa.
El ruïnós negoci de la caserna de la Guàrdia Civil
Quan els últims guàrdies civils van abandonar la caserna de Sabadell, es va anunciar a so de bombo i platerets que s'hi ubicaria un ambiciós Parc de la Salut, destinat sobretot a la investigació. El 1998 l'aleshores alcalde, Antoni Farrés, signava un acord amb el director general de la Guàrdia Civil segons el qual l'edifici tornava a ser municipal. El 2004 el seu successor, Manuel Bustos, va segregar els 1.700 metres quadrats de solar que ocupen els antics habitatges de la caserna i els va requalificar com a residencials. El 2005 es va treure a subhasta per uns 11 milions d'euros. Mai va aparèixer cap comprador. El 2006 Bustos va signar amb l'aleshores ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, un conveni segons el qual la ciutat recuperava la caserna -ja era municipal- a canvi de donar tres milions d'euros i un solar de 5.000 metres quadrats a la Guàrdia Civil. L'oposició va interposar un contenciós administratiu que no va prosperar per un defecte de forma. L'edifici, abandonat des de fa anys, és cada dia més ruïnós.
L'empresa de serveis, investigada
Al juny l'Ajuntament de Sabadell va renovar el contracte per 15 anys més amb Semat SA i SMATSA. La primera es dedica a la neteja d'equipaments municipals i la segona, a la recollida de residus. Les dues pertanyen a Vendex, un grup que va patrocinar nombrosos actes de la festa major de Sabadell i que està sent investigat dins la denominada operació Pokemon. Entre altres coses s'acusa Vendex de crear una trama de suborns per aconseguir contractes de serveis de diverses administracions.
L'estranya aliança amb el Partit Popular
Bustos va perdre la majoria absoluta el 2007. Una de les seves primeres decisions, després de les eleccions, va ser transferir les competències del ple a la Junta de Govern Local. Amb el traspàs l'equip de Bustos podia aprovar, per exemple, contractacions d'obres i serveis per 25 milions d'euros, la contractació de personal i les expropiacions. En el cas que alguns assumptes més espinosos haguessin de passar pel ple, sempre hi tenia un aliat: Jordi Soriano, el regidor del PP imputat. Soriano el va salvar en més d'una ocasió amb el seu vot. L'amic popular de Bustos, però, no va tornar a presentar-se a les últimes eleccions. No va ser voluntari; la direcció de Barcelona el va rellevar.
Pisos socials adjudicats a familiars
ICV va presentar el 2009 una denúncia a la fiscalia per presumptes irregularitats en l'adjudicació d'uns pisos assistencials per a gent gran a Sant Oleguer (Sabadell). Els requisits per tenir accés a aquests habitatges eren, a banda de ser més gran de 65 anys, no ser propietari i tenir un patrimoni màxim de 160.000 euros. Un dels principals col·lectius per accedir als pisos eren els veïns de les casetes velles de la zona de Gràcia de Sabadell, gent gran amb poc poder adquisitiu. Segons va denunciar ICV, les adjudicacions van ser fraudulentes: alguns dels pisos s'haurien adjudicat a familiars de regidors de l'Ajuntament de Sabadell que no complien tots els requisits. A més, en molts casos els beneficiaris van vendre els habitatges dels quals eren propietaris després que se'ls adjudiqués una dels pisos socials. La fiscalia no hi va veure delicte penal i va arxivar el cas, però ara està en mans dels tribunals contenciosos administratius.
