I ara què? Els escenaris després del 21-D

J.M. Tresserras, exconseller de cultura: “Cal restablir immediatament l’ordre democràtic”

1. Ha de calcular quina és la manera d’aconseguir un Govern més fort i parlar amb ERC i la CUP, i probablement amb més forces, per aconseguir restablir immediatament l’ordre democràtic. És difícil que sense parlar puguin quedar sense efecte les mesures d’intervenció de l’autonomia. En tot cas, veig molt difícil que pugui tornar a Catalunya si no té unes condicions de retorn negociades amb l’Estat, que veig complexes.

2. Cal eixamplar més la base social de l’independentisme. Per a un projecte ambiciós com el de la República has d’aspirar a tenir el 50% dels suports. Cal força per negociar amb un govern espanyol extremadament hostil. I per aconseguir-ho cal tenir intactes les atribucions com a Govern, veure fins on està disposat a cedir l’Estat i quina és la situació legal dels membres de l’executiu. A partir d’aquí, traçar una estratègia.

3. El més intel·ligent seria aprofitar l’oportunitat per plantejar una proposta llaminera perquè l’independentisme se sentís temptat a negociar. Això podria incloure una renegociació del model de finançament i el retorn de competències. En aquests moments, però, el govern espanyol està afeblit i molts acusen Rajoy d’haver sigut tebi. Crec que obstruirà tant com pugui la posada en marxa del nou Govern i mantindrà la pressió jurídica i econòmica.

Pablo Simón, politòleg: “Rajoy està en xoc després dels resultats del PP a les urnes”

1. Tenim vuit persones que o bé són a la presó o bé a Brussel·les. Això s’ha de gestionar amb molta cura. Si ERC hagués sigut primera força, hauria sigut més fàcil. Ara ens trobem que qui té la iniciativa per formar govern és fora de Catalunya. Si Puigdemont torna serà empresonat, i és molt difícil que el jutge autoritzi, després, la seva sortida de la presó. En tot cas, això està en mans del jutge. Una sortida viable seria autoritzar la presidència a una altra persona i que Puigdemont s’anomeni president honorífic, perquè pugui continuar a les institucions comunitàries internacionalitzant el conflicte.

2. La via unilateral ha demostrat els seus límits. Això implica que dins les forces independentistes hi ha dues sensibilitats: la que diu que la finalitat última del Procés ha de ser la independència, i la que pensa que és una via per acumular forces. No hi haurà una nova declaració unilateral, perquè es donarà la República per proclamada. El nou Govern es mourà en l’ambigüitat per recuperar part de l’autogovern i a poc a poc tornar a parlar d’estructures d’estat o similars.

3. Rajoy està en xoc després del seu resultat a les urnes i no reaccionarà fins que hi hagi un nou president de la Generalitat. Tenen un problema: en un context multipartidista, competeix amb Ciutadans a l’Estat. Això paralitza el seu posicionament. La debilitat dels actors polítics, en general, els ha portat a enrocar-se. L’escenari, doncs, és poc optimista per a una negociació.

Julià de Jòdar, escriptor i exdiputat de la CUP: “Necessitem un Govern decididament republicà”

1. Hauria d’obrir una mesa de diàleg dins del bloc independentista i informar puntualment, i amb transparència, dels avenços en l’elaboració d’un pla estratègic de govern. Al mateix temps, calibrar la posició de la UE, esperar a ser investit i posar l’Estat a la defensiva, tant internament com internacionalment, tornant com a president legítim i legítimament reinstaurat.

2. Exigir la retirada immediata del 155, l’alliberament dels presos polítics i la retirada de les forces de seguretat de l’Estat. Fer un Govern decididament republicà, amb un pla de xoc social i d’ampliació de drets, i imantar forces i moviments no independentistes per dissenyar i desenvolupar un procés constituent. En cap cas, però, s’han d’establir fulls de ruta enganyadors.

3. Hauria de renunciar a l’afany de venjança i a la negació de l’adversari, que l’ha tornat a derrotar en el seu propi terreny. Posar en marxa una reestructuració d’aparells que restableixi la divisió de poders. També facilitar el retorn sense condicions de Puigdemont per ser investit president i seure a la taula per cessar indefinidament les hostilitats, lligat a l’alliberament dels presos polítics. Retirar tot l’intervencionisme desenvolupat els últims temps i, probablement, convocar eleccions generals anticipades.

Esther Vivas, periodista: “L’agenda social ha de tenir un paper central”

1. Puigdemont hauria de tornar perquè durant la campanya va prometre que si tenia opcions de ser investit president ho faria. És evident que tornar implica un risc de poder ser detingut, però en tot cas ell va fer una promesa i, en conseqüència, hauria de complir el que va dir.

2. La revalidació de la majoria absoluta independentista suposa una victòria sobre el 155, i a partir d’aquí caldria una entesa entre Junts per Catalunya i ERC. Crec que la CUP no hauria d’entrar a formar part del Govern perquè ha de mantenir un perfil propi, diferenciat d’uns partits independentistes que han tingut un full de ruta ambigu. Pel que fa al nou full de ruta, és imprescindible un canvi d’estratègia, que passa per posar al centre de l’agenda la qüestió social. La victòria de Cs en nuclis urbans importants demostra les dificultats de l’independentisme per ampliar la seva base social. Això no li permetrà anar més enllà del 50% i tirar endavant, i només serà possible si l’agenda social té un paper central.

3. Hauria de posar fi al 155, alliberar els presos polítics, retirar totes les acusacions que la fiscalia manté contra els organitzadors del referèndum, acabar amb la judicialització del Procés i, finalment, permetre un referèndum i acceptar-ne els resultats.

Teresa Freixes, catedràtica de Dret Constitucional: “La majoria ha de tornar a la via constitucional”

1. En primer lloc, no hauria hagut de marxar a Brussel·les. Ser pròfug de la justícia no deixa de tenir conseqüències perquè la situació processal empitjora. Si vol ser president hauria de tornar, però això suposa que el detindran tot just traspassi la frontera, haurà d’anar a declarar al Tribunal Suprem i esperar que decideixi. El més normal seria que decidís no tornar i que corri la llista de JxCat.

2. En qualsevol altre moment o país, el partit que va guanyar les eleccions, Cs, és el que hauria d’intentar formar govern. Tal com s’han plantejat aquests comicis, no crec que passi. Per tant, la majoria independentista hauria de refer el camí. Deixar la via unilateral i tornar a l’estratègia de fa 10 o 15 anys, quan els partits nacionalistes i independentistes defensaven les seves opcions dins del nostre ordenament. Cal tornar a la via constitucional. Això és democràcia.

3. S’hauria de preocupar una mica més i millor de Catalunya. Tenir més visió política sense deixar d’aplicar les lleis i l’estat de dret. Si la majoria independentista torna a la via unilateral, haurà de tornar a aplicar l’ordenament jurídic. El sobiranisme ha de tenir clar que, en tot el món democràtic, els estats no deixen que territoris del seu interior se separin, tret que estigui previst en el seu ordenament.

Pilar Rahola, periodista i escriptora: “Només hi ha un camí democràtic: parlem”

1. Aquesta és la pregunta més difícil de respondre. És important que sigui investit i que no vagi a la presó. Davant aquest risc, cal mesurar si es manté una representació institucional des de Brussel·les. Podem tenir un president des de Brussel·les. No podem perdre la veu de Carles Puigdemont, que és molt poderosa.

2. Il·lustrar públicament que té una majoria absoluta. A partir d’aquí, primer es descartarà la formació d’un Govern liderat per Inés Arrimadas. En aquest procés, s’ha de pair com es fa efectiva aquesta majoria absoluta. El primer gest que caldrà fer és parlar amb Rajoy. El segon, instar Europa al diàleg. Calen passos diplomàtics d’altura internacional. Han de demostrar que són els que manen.

3. Davant l’actuació del govern espanyol, el sentit comú i el democràtic estan clarament enfrontats. Només hi ha un camí democràtic: parlem. Qualsevol altra cosa és mantenir-se en la repressió. No es pot mantenir Catalunya en estat d’excepció permanentment. S’ha de deixar de convertir en repressió penal un conflicte territorial. El 155 no es pot continuar aplicant a un nou Govern. Rajoy ha quedat molt tocat. La gran pregunta no és què ha de fer ell, sinó què ha de fer Pedro Sánchez. Si li retira el suport, s’acaba la repressió.

Berta Barbet, investigadora i editora de 'Politikon': “Som on érem i la solució no és en unes eleccions”

1. Per un costat l’independentisme ha guanyat les eleccions i ell ha aconseguit passar davant d’ERC, però el resultat li posa encara més difícil seguir amb la via unilateral. Pot intentar desviar el debat cap a temes que generin menys necessitat de ruptura sense renunciar a haver declarat la República. Segons el reglament actual del Parlament, ha de venir per ser investit. Però no és la primera vegada que el bloc independentista canvia el reglament. El problema és que Puigdemont ha de ser parlamentari per poder ser president i, per tant, ha de poder votar. S’ha de buscar la manera que pugui votar.

2. Haurien de deixar de competir sobre qui és més independentista i obrir el diàleg per trobar una sortida a la situació actual. El problema és que per a l’independentisme és molt costós reconèixer que no pot actuar unilateralment, i que la independència també requereix diàleg amb Espanya.

3. El govern espanyol té dues opcions: la primera és reconèixer la derrota i la necessitat d’obrir una taula de negociacions, o seguir dient que el diàleg no és possible fora de la legalitat i mantenir la no voluntat de negociar. La primera opció és menys costosa, però té un problema de credibilitat. A més, demostraria la debilitat de Rajoy en un moment en què Ciutadans s’està fent fort. Per tant, som exactament on érem: la solució no era en una convocatòria d’eleccions ni en els resultats, perquè són les mateixes preferències dels ciutadans a les urnes les que generen el conflicte.

Iñaki Gabilondo, periodista: “Puigdemont ha de tornar malgrat el risc”

1. Puigdemont ha de tornar, a risc que el detinguin. Ha de començar la normalització. Ha de venir i desafiar la situació. És una situació difícil però aquesta postura també pot ser molt publicitària. Tothom ha d’entendre que l’independentisme és una força massa poderosa i resistent per ignorar-la, però també que apostar per la via unilateral és insuficient. El seu discurs quan va valorar els resultats, sense mencionar Inés Arrimadas, va ser un error.

2. El bloc independentista ha de negociar. Ens trobem amb tres partits que tindran moltes dificultats per sumar. La CUP aposta per una via unilateral que ni Junts per Catalunya ni ERC secunden. Veig un escenari de govern en minoria d’aquestes dues forces, però això també serà complicat. ERC és un partit molt vertebrat, mentre que Junts per Catalunya és una operació electoral.

3. Les solucions al conflicte català s’hauran de treballar. Si el camí unilateral no és viable, el constitucionalisme ha d’entendre que no pot seguir ignorant la realitat pontentíssima de l’independentisme. Espanya té un problema, i és que les eleccions han confirmat que Catalunya està dividida en dos blocs. Mariano Rajoy ha d’entendre que no pot seguir endavant amb la seva ceguesa. Caldrà negociar.

Gemma Calvet, advocada: “Cal anar més enllà de la majoria independentista”

1. Carles Puigdemont hauria d’insistir en la reunió amb Mariano Rajoy i en una mediació internacional per exigir amb totes les garanties una investidura com a president de la Generalitat, l’alliberament dels presos polítics i una paralització del procediment del Tribunal Suprem, instat per la fiscalia, reconeixent el resultat electoral i el pluralisme polític. Tornar per ser empresonat no és el que ha votat la majoria independentista.

2. El bloc independentista hauria d’anar més enllà d’aquesta majoria i demanar a la majoria que no està d’acord amb l’aplicació del 155 una investidura de Carles Puigdemont, per restituir la normalitat democràtica. A partir d’aquí, es pot fer l’oposició que legítimament pertoqui. La clau no és en l’eix dreta i esquerra sinó en el rebuig del 155.

3. El govern espanyol de Mariano Rajoy ha d’acceptar la responsabilitat de tornar la normalitat democràtica a la qüestió catalana. Estudiar de manera urgent un diàleg i uns acords que donin sortida a la situació i restitueixin plenament les llibertats democràtiques, descartada la unilateralitat.

Joan Majó, enginyer i exministre: “Cap dels dos bàndols pot dir que ha guanyat”

1. No és fàcil donar respostes contundents a les tres preguntes. Les eleccions són una fotografia clara del que pensa la gent a Catalunya. Ens hem comptat. Ens trobem en una situació complicada perquè dins de Catalunya som meitat i meitat, i això condiciona molt les polítiques que es poden fer. Amb aquest resultat, cap dels dos bàndols pot dir que ha guanyat. Això obliga a repensar les posicions. Puigdemont podria negociar amb el govern espanyol un retorn per ser investit a canvi d’un compromís de mantenir les seves polítiques sempre dins de la legalitat. Però potser és demanar massa que tant Puigdemont com Rajoy es facin enrere, perquè han adoptat postures molt rígides.

2. L’independentisme ha de renunciar a la via unilateral, acceptar la realitat i assumir que dins el bloc independentista molts no estan d’acord amb una DUI, sinó que pensen que cal una negociació.

3. Rajoy no pot continuar volent resoldre el problema de manera legal o policial. Imposar solucions no negociades és un error, i val tant per al president espanyol com per Puigdemont. Els partits constitucionalistes han d’acceptar que entre els no independentistes hi ha molta gent que pensa que no es pot continuar com fins ara.