El fugaç (però protagonista) pas per campanya de l'amiga andalusa d'Oriol Junqueras

BarcelonaDijous passat, quan faltaven cinc minuts perquè comencés a Sant Vicenç dels Horts la festa del cinquantè aniversari d'Oriol Junqueras, li van dir per sorpresa seva que sortís a dir unes paraules. "Vinc perquè crec que és el millor polític que tenim i li hauria anat al darrere en qualsevol partit", va encertar a dir l'Eugenia Parejo, l'andalusa a qui el cap de llista dels republicans va convèncer per incorporar-se a la candidatura que presenten al Congrés. "M'ho va demanar en una visita a la presó", recorda en conversa amb l'ARA la candidata 31 per Barcelona. La petició inicial, però, no era per a les generals, sinó per a les europees del 26 de maig, però tant hi feia amb Junqueras fent doblet. "Li vaig dir que em deixés dos dies per pensar-m'ho, però tots dos sabíem que acabaria dient que sí".

Parejo ha estat protagonista en els primers mítings de campanya, amb un llenguatge planer i allunyat dels cànons dels partits. "L'Oriol és un demòcrata de puta mare", va dir, i es va guanyar una ovació del públic en el seu debut. Amb base d'operacions a Barcelona, on viuen diverses germanes seves, un xòfer del partit l'ha anat a buscar cada dia per portar-la als mítings principals, en què ha compartit escenari amb Gabriel Rufián. Sant Vicenç dels Horts, Granollers, Sabadell i l'acte central a Barcelona. En tots ha tingut un paper rellevant, i ha recordat que ella ni és d'ERC ni vol la independència de Catalunya, però desitja que Esquerra sigui forta al Congrés perquè els catalans puguin decidir el seu futur en referèndum. "Jo no soc política però quan et creus el que has de dir no cal preparar un guió", assegura.

El seu pas per campanya ha estat fugaç. Diumenge va ser l'últim dia a Catalunya i ahir ja no va viatjar fins a Amposta, on els republicans feien l'acte principal del dia. Va tornar cap a Gines (Sevilla), el poble on es va conèixer amb Junqueras en un programa del 'Salvados'. "El dia que ens vam conèixer, ja sense càmeres, l'Oriol va sortir a veure el meu hort i em va dir que les meves albergínies eren una merda comparades a les que ell tenia a Sant Vicenç", recordava dijous en la festa d'aniversari.

"A mi a la meva terra em volen escanyar", lamenta. Especialment després que l'1 d'octubre del 2017 visités Catalunya per viure en primera persona aquella "festa". "No era un referèndum i no era legal, però va ser una festa preciosa", explica. No ha sigut l'única vegada que ha aterrat a Catalunya atreta per la política. El mateix Junqueras la va convidar a visitar casa seva, el Parlament i també Montserrat. "A Montserrat em va dir, «Eugenia, a tu que ets agnòstica, això no et va». I jo li vaig respondre que, si el capellà no em feia fora, hi entrava". És precisament el fet de tenir ponts amb aquells que no pensen com ell el que l'atrau més del líder republicà.

"L'Oriol sempre vol tendir ponts. El problema és que la gent no es coneix i, quan la gent no es coneix, es crea un món de mentida en què arriben els insults i l'odi", reflexiona. Davant la intolerància ella té l'antídot a casa: "Vull exportar el model de la meva família. Cadascú vota el que vol i respecta el que vota l'altre". I és Cs el partit que més la incomoda, perquè "sempre va buscant brega".

L'última vegada que el va veure a la presó, fugint també del manual polític que diu que els presos sempre estan "ferms", l'Eugenia diu que es va trobar "l'Oriol angoixat, tot i que ell deia que no ho estava". Ara ja prepara el pròxim viatge per tornar-hi a parlar: "Al Congrés, quan reculli l'acta de diputat".