Un any de la crisi que va fer trontollar els comuns
El partit intenta refer-se de la marxa de Domènech i d’una part del sobiranisme
BarcelonaEl dimarts 4 de setembre a la tarda la notícia va caure com una galleda d’aigua freda sobre els comuns: Xavier Domènech plegava. “En aquests anys he assumit un conjunt de responsabilitats en una etapa de construcció de grans consensos que m’han esgotat políticament i personalment”, explicava l’aleshores líder dels comuns en una publicació a Facebook. Domènech se n’anava quan el jove projecte de Catalunya en Comú encara no acabava de saber cap on anava. Feia dos mesos que el partit -impulsat feia dos anys- havia culminat un procés ple de tensions per elegir la direcció. Un any després, encara amb una executiva provisional i amb Ada Colau com a principal referent, els comuns encaren un nou curs polític que els ha de servir per definir organitzativament el partit i consolidar el projecte.
“Va ser un cop molt dur”, admet el diputat de Catalunya en Comú-Podem al Parlament i mà dreta de Domènech, Marc Parés. “Va ser una gran pèrdua de capital humà i polític”, afegeix. Unes paraules que també fa seves l’actual portaveu de la formació, Joan Mena: “No ens ho esperàvem. Xavier Domènech tenia un paper molt important en l’organització, connectava sensibilitats diferents. Va ser una gran pèrdua”. Domènech era considerat una peça imprescindible per a la cohesió de les diferents sensibilitats de l’espai dels comuns. Però aquest paper li va acabar passant factura. Va haver de lidiar amb les tensions internes que suposa haver d’aglutinar múltiples actors en un mateix espai. L’última tibantor va ser per formar una llista transversal per encapçalar l’executiva, en la qual es van vetar noms com el d’Elisenda Alamany. Finalment Domènech i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, es van situar al capdavant.
L’exlíder dels comuns ha preferit no participar en aquest article i ha declinat recordar els motius que el van portar a deixar la política. En aquell post de Facebook de fa un any expressava que el desgast personal havia sigut un factor primordial. “Va ser una suma de tot”, diu la diputada dels comuns al Parlament i membre de Podem i Catalunya en Comú, Conchi Abellán. “No és adequat que el pes orgànic, polític i institucional recaigui en una mateixa persona”, reconeix Mena. I, de fet, els comuns asseguren que han après la lliçó. Així, Parés destaca els actuals “lideratges col·lectius” de la formació i posa l’exemple d’Ada Colau i la diputada al Parlament Jéssica Albiach. Precisament, Colau va ser qui va agafar oficialment les regnes de Catalunya en Comú després de la renúncia de Domènech. Sense l’engranatge que suposava la figura de l’excoordinador de l’organització, les tensions internes van aflorar i l’alcaldessa va amenaçar amb dimitir si els crítics li continuaven posant obstacles per dirigir el partit.
Les discrepàncies entre els diferents actors que integren l’espai dels comuns van acabar esclatant pocs mesos després amb la dimissió d’Elisenda Alamany i de Joan Josep Nuet. L’actual regidora d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona va entrar al projecte dels comuns de la mà de Domènech, i considera que amb la renúncia del coordinador “es van accelerar certs posicionaments que van allunyar els comuns de plantejaments sobiranistes”. També denuncia “males pràctiques” al nucli de l’organització. Per a Alamany, els comuns no han aconseguit “reemplaçar” el lideratge de Domènech. “És insubstituïble”, afirma. Una tesi que Mena -que no comparteix l’actuació d’Alamany perquè demostra, diu, que va actuar per “interessos personals”- també subscriu: “Serà complicat trobar un lideratge similar al de Domènech”. Però destaca la figura de Colau i els “valors que aporta”.
La transició
¿En quin punt es troba el partit un any després? “Hem fet la transició que calia fer. Hem aconseguit salvar l’obstacle de la marxa de Domènech”, explica Mena. Però Catalunya en Comú continua tenint una direcció provisional que es va elegir per fer el pas fins a triar una cúpula definitiva. Un procés que està previst que es tanqui a la tardor. A Podem Catalunya, en canvi -on Xavier Domènech també era el secretari general-, es va triar una nova direcció pocs dies després de la seva renúncia i Noelia Bail -que havia sigut rival de l’exlíder de la formació lila pocs mesos abans- pilota el partit des del setembre de l’any passat.
Xavier Domènech va assumir el lideratge dels comuns i va guanyar dues eleccions generals a Catalunya, però va punxar en les eleccions del 21-D al Parlament -van perdre tres diputats-. La tendència a la baixa ha continuat a les eleccions generals de l’abril i a les municipals del maig: els comuns van perdre cent regidors. Barcelona ha sigut l’últim bastió per intentar recompondre el projecte. Tot i perdre les eleccions, Colau va aconseguir salvar in extremis l’alcaldia. Sense l’engranatge de Domènech i després d’un any de provisionalitat, Colau té ara la responsabilitat de fer reflotar el partit.
