Publicitat
Publicitat

I ara què?

Entre l'anunci de la pregunta i la jornada de votació el Govern té encara un camí d'obstacles a recórrer

El Govern es compromet a no renunciar al referèndum faci el que faci l'Estat per evitar-ho. Ho va fer ara fa un mes i mig per escrit amb la signatura de la gran majoria d'alts càrrecs i ho ha reiterat aquest divendres situant l'horitzó de la consulta unilateral.

Un cop anunciada data i pregunta, doncs, l’executiu té encara al davant el més difícil, aconseguir que efectivament es voti i que el resultat sigui vinculant. L’organització del referèndum requereix que s’accelerin les adjudicacions necessàries quan falten menys de quatre mesos per a la votació. El departament de Governació té -vinculades sobre el paper a unes hipotètiques eleccions- dues licitacions en marxa: la de les urnes i la dels sobres i les paperetes. Però encara en queden d’altres de molt rellevants, com la campanya de publicitat institucional o el tractament de les dades en la jornada electoral.

Amb el Tribunal Constitucional i la fiscalia - que ja s’ha querellat contra la consellera Meritxell Borràs i contra el secretari general del departament de Governació, Francesc Esteve, per haver obert el concurs de les urnes- observant amb lupa qualsevol mesura que serveixi per impulsar el referèndum, el Govern ja es prepara fins i tot per assumir directament alguns dels serveis que habitualment haurien encarregat a empreses externes. En aquest context, els funcionaris ja han mostrat dubtes que el Govern ha intentat calmar. De moment, la mesa de contractació encarregada d’escollir les empreses que podrien fabricar les urnes ja no l’han format funcionaris sinó els quatre secretaris del departament de Governació.

La llei de transitorietat

Si no hi ha un gir de guió de 180 graus i el govern espanyol -que no ha revelat els seus plans- manté el bloqueig, el referèndum se situarà al marge de la legalitat espanyola. Aquí és on guanya importància la llei de desconnexió, que JxSí i la CUP encara no han tancat. Es presentarà públicament abans de l’estiu, però no s’aprovarà al Parlament fins a principis de setembre per intentar ajornar l’acció del TC. De fet, el principal dubte que hi ha ara entre els partits sobiranistes és si separen la llei de referèndums de la llei de desconnexió o si les presenten conjuntament. Sigui com sigui, quedaran aprovades per lectura única gràcies a la reforma del reglament del Parlament impulsada per JxSí i la CUP -molt criticada pels grups de l’oposició.

La llei de referèndums definirà les garanties amb què afronta el Govern la convocatòria de la consulta i, entre altres coses, farà públic el cens electoral o el nivell de vinculació que es demanarà als ajuntaments. Fonts sobiranistes expliquen que no s’inclourà una obligació explícita de col·laboració als alcaldes perquè la Generalitat considera que té prou locals per afrontar la negativa d’alguns consistoris a obrir els col·legis electorals.

Pel que fa al cens, tothom coincideix que és una de les joies de la corona. Es preserva en secret i l’únic que es fa transcendir des dels partits independentistes és que no passarà com en la consulta del 9-N, quan el cens es va anar creant a mesura que els ciutadans anaven votant. Aleshores, abans que el TC prohibís la consulta s’havia optat per fer servir el Registre de Població, tal com es va establir en la llei de consultes no referendàries (ara anul·lada). Una opció que es torna a valorar ara. I, en paral·lel a la preparació del referèndum, el Govern continua dissenyant les estructures d’estat i el Parlament té pendent d’aprovar aviat les lleis de la Hisenda pròpia i de la seguretat social. Segons informa l'ACN, la llei de la Hisenda Pròpia quedarà aprovada el proper 14 de juny a la comissió d'Economia i quedarà a punt per passat al Ple del Parlament.

Superar la cursa d’obstacles, però, requereix un factor que no depèn només del Govern: la mobilització ciutadana. Fins ara, el sobiranisme ha sortit al carrer sempre que se l’ha reclamat, també en els últims mesos, de visites constants als tribunals. Diumenge, ja amb la data i la pregunta a la butxaca, les entitats han convocat una mobilització que confien que sigui multitudinària a favor del referèndum. La primera de moltes ara que arriba la fase resolutiva del Procés.

RE

Més continguts de