Aragonès compleix cent dies de govern en solitari

BarcelonaFa cent dies que el president Pere Aragonès governa amb el suport de només 33 dels 135 diputats del Parlament. "Junts per Catalunya ha guanyat, Pere Aragonès ha perdut", va proclamar a l'anunciar els resultats de la consulta a la militància la líder de JxCat, Laura Borràs. Al líder d'ERC se li va obrir llavors un difícil camí per a la supervivència del seu govern, durant el qual, efectivament, sovint ha sumat revessos. Per exemple, al Parlament, en què l'executiu ha perdut una de cada cinc votacions. Però també ha celebrat alguna victòria gràcies al pes de la seva formació a Madrid, aconseguint la derogació de la sedició en el marc de la reforma del Codi Penal. Algunes carpetes, la més important la dels pressupostos, continuen obertes.

Els nous consellers

Dos dies després de la ruptura del Govern, el 9 d'octubre passat, Aragonès va moure fitxa amb el nomenament de nous consellers que substituïssin els de JxCat. Una estratègia que buscava demostrar fortalesa malgrat la precària minoria que sostindria a partir d'aleshores l'executiu. El president va optar per alguns perfils independents, amb vincles amb el PSC, els comuns i CDC, per donar una sensació de transversalitat ideològica que podria afavorir els pactes imprescindibles amb altres grups parlamentaris si volia subsistir a la Generalitat i acabar la legislatura. Així, va nomenar Natàlia Mas (Economia i Hisenda), Carles Campuzano (Drets Socials), Joaquim Nadal (Recerca i Universitats), Meritxell Serret (Acció Exterior), Juli Fernàndez (Territori), Manel Balcells (Salut) i Gemma Ubasart (Justícia, Drets i Memòria). Els més sorprenents van ser els fitxatges de Nadal, que dotze anys enrere havia estat conseller del PSC; Campuzano, exportaveu de Convergència al Congrés, i Ubasart, la primera secretària general de Podem a Catalunya. Tota una declaració d'intencions per part d'ERC, abocada a jugar-s'ho tot a la "geometria variable" en els pactes. Els partits, no obstant això, aviat van advertir els republicans que aquestes picades d'ullet no els garantirien res.

Els pressupostos

Amb JxCat va marxar del Govern el conseller Jaume Giró, que estava treballant intensament en els pressupostos de la Generalitat i ja havia iniciat els contactes amb els grups parlamentaris per buscar suports. ¿Com ho faria ara ERC per acordar uns pressupostos amb només 33 diputats? El primer escenari que van considerar els republicans va ser la pròrroga pressupostària, en boca del líder del partit, Oriol Junqueras, que va vetar el PSC com a soci malgrat la mà estesa del seu líder, Salvador Illa, i va dir que "de pròrrogues [pressupostàries] n'hi ha hagut moltes". Aquest veto, però, va caducar aviat i, en un exercici de realisme, els republicans van iniciar negociacions paral·leles amb els comuns (amb qui ja han arribat a un acord), JxCat i el PSC. Les negociacions s'han anat complicant, no hi ha acord i ja van tard. Les converses amb els socialistes estan encallades per les diferències respecte a la B-40, i per ara ni tan sols l'última reunió entre Aragonès i Illa ha permès acostar les posicions. Si les discrepàncies continuen en aquest tema concret, s'hauran d'ajornar els comptes, cosa que pot precipitar un avançament electoral.

La reforma del Codi Penal

El diàleg de la Generalitat amb Madrid s'ha mantingut inalterat malgrat la ruptura de l'executiu, ja que Junts no formava part de la taula de diàleg. Enmig de la crisi, la reforma del Codi Penal amb la derogació de la sedició i la reforma de la malversació (que el 23 de desembre va entrar en vigor) ha estat un oasi per a ERC, que ho va exhibir com el fruit de la seva estratègia negociadora amb l'Estat. Però un cop aprovada la reforma, les relacions entre PSOE i els republicans s'han tornat a tensar. El president Pedro Sánchez ha volgut vendre la cimera hispano-francesa que dijous se celebra a Barcelona com la certificació davant Europa de la fi del Procés, a la qual cosa l'independentisme ha reaccionat convocant una manifestació de protesta. Aragonès s'ha trobat en la contradicció d'assistir-hi per mantenir la presència institucional de la Generalitat a l'acte mentre els dirigents d'ERC seran a la manifestació. També ha quedat ajornada la reunió de la taula de diàleg que tocava abans d'acabar l'any.

La pinça de Junts i PSC al Parlament

Les reunions del Govern s'han tornat més plàcides des que és monocolor; però la tensió s'ha traslladat al Parlament. Junts ha reforçat el seu paper de partit d'oposició potenciant el seu discurs liberal i no ha dubtat a fer valer els seus 32 diputats per fer naufragar el Govern en nombroses votacions al Parlament, sovint fent pinça amb el PSC, per exemple per modificar l'impost del Fons Nuclear. L'oposició ha fet perdre una de cada cinc votacions als republicans al Parlament des del trencament del Govern. Els juntaires han fet prosperar votacions per desencallar el Quart Cinturó i impulsar una reforma legislativa contra les ocupacions de pisos. A més, han fet que el Parlament constati la "pèrdua de confiança de la majoria" que va investir Aragonès. En paral·lel, el PSC ha aconseguit que la cambra reprovés un conseller d'ERC, el d'Interior, Joan Ignasi Elena. Amb les municipals a la cantonada, cada ple del Parlament pot convertir-se en una nova mostra de la debilitat de l'executiu.