Arrimadas es fa seva l’estratègia de Valls
Cs defensa l’acord amb el PSOE i Podem com una via per aïllar l’independentisme
BarcelonaEl viratge de Ciutadans, que ara busca recuperar el seu espai com a partit frontissa, es fa evident amb la posició que el partit ha pres al Congrés de Diputats estenent la mà a Pedro Sánchez respecte a l’estat d’alarma. Encara no fa un any que una maniobra molt similar, però a l’Ajuntament de Barcelona, va costar a Manuel Valls el trencament definitiu amb el partit que llavors liderava Albert Rivera.
“La política és escollir. En situacions com aquesta, cal prendre decisions arriscades i compromeses i evitar el pitjor”, va argumentar Valls durant el ple d’investidura d’Ada Colau el juny del 2019. L’ex primer ministre francès va donar suport a la seva contrincant durant tota la campanya electoral amb l’únic objectiu d’arrabassar l’alcaldia als republicans. Una decisió similar a la que ha pres Cs respecte a l’estat d’alarma per sostenir la recentralització decretada pel govern de coalició amb els socialistes i Unides Podem i, al mateix temps, desplaçar ERC com a soci preferent.
La formació taronja també va justificar el seu posicionament amb un argument similar al de Valls i va acceptar el cost de votar al costat de Sánchez a canvi d’apartar l’independentisme de l’espai en què es prenen les decisions. “Gràcies al paper de Cs no es produirà cap taula de negociació amb ERC ni els separatistes per dinamitar la igualtat entre espanyols”, va dir Cs a través d’un comunicat.
“És un canvi d’actitud que hem de celebrar”, diu Eva Parera, regidora de Barcelona pel Canvi, la formació que Valls va crear com a conseqüència de la ruptura amb Cs. “Malauradament no ho van entendre a l’Ajuntament de Barcelona”, diu. En canvi, per al líder de la formació taronja a Catalunya, Carlos Carrizosa, existeix un fet diferencial essencial entre aquestes dues situacions: les circumstàncies. Per a Carrizosa, Valls va caure en el “fals miratge que Colau no faria el joc a l’independentisme”. “Brindar un govern a Colau, sense contrapartides, ens va semblar un error”, insisteix el diputat.
“No s’equivoqui, no té un nou soci. El que té és un partit d’estat”, va aclarir el portaveu taronja, Edmundo Bal, a Sánchez durant la seva última intervenció al Congrés. És difícil saber si a mitjà termini aquesta maniobra pot refermar Cs com a opció recurrent de Sánchez, tal com desitgen molts representants del partit que en l’últim any havien vist amb preocupació la deriva cap a la dreta de Rivera.
Si es fa la comparativa amb Valls, val a dir que des de la investidura de Colau la seva participació en la política barcelonina ha estat lluny de ser decisiva. A la pràctica, el gran aliat de Colau ha sigut ERC, que ha facilitat entre altres qüestions l’aprovació dels pressupostos i les ordenances fiscals. De cara a la legislatura espanyola, Arrimadas també ho tindrà complicat. La formació és l’antítesi d’Unides Podem. A més, encara hauria d’arribar a acords amb el PNB. Tot i que el CIS hagi premiat ara la decisió d’Arrimadas, votar al costat d’Unides Podem i el PNB pot tenir un cost per al partit a mitjà termini.
La cohesió interna, en dubte
De moment, el gir ja ha suposat per a Arrimadas l’enfrontament públic amb l’entorn més pròxim a Rivera. L’exdirigent del partit Juan Carlos Girauta i el fitxatge estrella d’Albert Rivera, Marcos de Quinto, s’han donat de baixa i no han estalviat crítiques a la nova presidenta. En paral·lel, Arrimadas tampoc ha alleujat tibantors amb el sector crític del vicepresident de Castella i Lleó, Francisco Igea. “No hi ha un afecte desmesurat” entre ells, apunten fonts del partit.
I malgrat que Cs ara sembla estar més a prop de les tesis de Valls, tampoc s’han bastit per ara nous ponts entre les dues parts. L’equip de l’ex primer ministre francès continua treballant per estructurar una formació política. Després de l’aixecament de l’estat d’alarma, està previst que presenti una nova marca per a les catalanes.
