Mas interpreta el manifest d'intel·lectuals espanyols com una "escletxa" d'esperança, tot i que encara massa dèbil

El president es queda amb la part que reclama una solució per a Catalunya si la majoria vol un estat propi

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha interpretat el manifest d'intel·lectuals espanyols com una "escletxa" d'esperança entre les "andanades" de l'Estat cap a Catalunya. Durant un esmorzar organitzat per Primera Plana, el president ha volgut quedar-se amb la part del text que reclama una solució per a Catalunya si la majoria de catalans vol un estat propi. "Quedem-nos amb aquesta part, tota la resta és faramalla per justificar no se sap què", ha subratllat. De tota manera, ha reconegut que aquesta escletxa és "massa dèbil" i cal suposar que de moment "s'imposarà la via de l'andanada". "Tant de bo que aquesta escletxa que molt lleugerament es comença a obrir vagi agafant una mica de força", ha dit. Mas ha admès que el manifest dels intel·lectuals espanyols és "molt crític" amb ell mateix i diu que "tota la culpa" és de CiU, però ha volgut destacar-ne la part positiva. "Diu que si realment hi ha una voluntat permanent i suficientment majoritària en el poble de Catalunya que vulgui anar cap a la construcció de l'estat propi, que no només se n'ha de prendre nota, sinó que s'han de trobar algunes solucions", ha argumentat.

"Quedem-nos amb aquesta part. Tota la resta és faramalla per justificar no se sap què", ha afegit. És més, ha considerat que aquest manifest és part d'una "escletxa" que s'està obrint "molt lleugerament" a Espanya, uns "moviments molt dèbils, encara que apunten cap a una certa reflexió de si les coses s'han fet raonablement bé en la relació amb Catalunya".

Ara bé, Mas ha subratllat que això és encara massa lleu per pensar que es pot imposar a les "andanades monumentals" que arriben contínuament des de diferents institucions de l'Estat. De moment, ha dit, cal suposar que triomfarà aquesta tesi de "no hi ha res a parlar". "Alguns ja et situen al purgatori o a l'infern, i això ho he sentit de ministres", s'ha queixat.

"Tant de bo que aquesta escletxa que molt lleugerament es comença a obrir vagi agafant una mica de força", ha conclòs. Això voldria dir, ha continuat, que hi ha "una certa capacitat de reflexió i una obertura mental per parlar civilitzadament de les coses".

En aquest bri d'esperança hi ha situat també algunes apel·lacions al diàleg que arriben ara des del govern espanyol, però ha qüestionat que siguin sinceres, tot recordant que arriben ara, quan hi ha eleccions a Catalunya, però no hi eren en plena campanya electoral gallega. En tot cas, Mas ha demanat que el 25 de novembre a la nit, en funció de la voluntat lliurement expressada pel poble, "s'escolti allà on s'ha d'escoltar aquest resultat electoral, que s'escolti amb educació, amb respecte i amb ganes d'escoltar".

Equipara l'Estat amb un soci empresarial que no compleix

Davant d'un auditori empresarial i de la societat civil, el president ha volgut fer un símil econòmic per descriure la relació entre Catalunya i Espanya. Mas ha equiparat Catalunya amb una empresa i l'Estat amb un soci; un soci, però, que no compleix, que no va a les ampliacions de capital i sempre vol cobrar els mateixos dividends, que impugna sistemàticament els acords al consell d'administració i que els porta als tribunals, que es compromet a aportar capital però després no ho fa però sí que inverteix en altres empreses, que decideix fer inversions sense criteri de rendibilitat i que porta la comptabilitat i amaga els resultats.

"Què farien amb un soci així? Es quedarien de braços plegats?", ha preguntat als presents, i ha passat a enumerar els exemples pràctics que il·lustren aquesta comparació, com la manca d'inversió a Catalunya en favor d'altres territoris d'Espanya o l'incompliment en el pagament de la disposició addicional tercera durant tres anys, que ja suma 1.700 milions d'euros.

No és una "dèria nacionalista" per amagar les retallades

Mas ha negat que aquest procés català que comença el 25 de novembre sigui una "dèria nacionalista o una improvisació governamental", ni tampoc una "cobertura per no parlar de les retallades", sinó una mobilització d'una part segurament central de la societat catalana.

"La manifestació no ens la vam inventar nosaltres, i el no contra el pacte fiscal va ser contra nosaltres, tampoc el volíem", ha argumentat. De fet, ha insistit que si després de la manifestació, Rajoy hagués obert una porta al pacte fiscal, hauria acabat la legislatura amb aquest objectiu, però la combinació el va portar a concloure que el poble havia de decidir com començar una nova etapa.

El president de la Generalitat ha defensat que, tot i les retallades, no s'ha tocat el que és més essencial. "No hem traspassat aquelles línies vermelles, però estem més a prop del que estàvem un temps enrere, això és veritat", ha admès. Per exemple, ha negat que s'hagin incrementat les llistes d'espera en les operacions més fonamentals.

"Tinguem la majoria que tinguem, no ho farem sols"

En la línia del que ja va apuntar durant el debat de política general, Mas ha garantit que CiU, al marge de la majoria que pugui tenir, voldrà fer tot aquest procés acompanyada d'aquelles forces polítiques que el comparteixin. "Tinguem la majoria que tinguem, no estarem sols ni ho farem sols, perquè el meu propòsit és des del primer dia que s'estableixi un full de ruta conjunt", fins i tot si CiU obté una majoria "excepcional", ha assegurat. En aquesta col·laboració ha situat la decisió sobre la data de la consulta o la pregunta a realitzar.

Ara bé, sobre la resta de l'actuació del Govern, el dia a dia, dependrà de qui vulgui entendre quina és la realitat, però ja ha augurat, sense citar noms, que "per fer la feina dura i desagraïda, si poden, alguns se l'estalviaran". "Si al final no hi ha més remei potser s'hi posaran, però si poden, potser se l'estalviaran", ha reblat.

Nega tensions amb Duran

Novament, Mas ha insistit a negar tensions amb el seu soci de federació, el democratacristià Josep Antoni Duran i Lleida, tot i que el president d'UDC va opinar que no creia que hi hagués una majoria a favor de la independència. També va considerar gairebé impossible continuar formant part de la UE.

El president de la Generalitat ha insistit que CiU va estar negociant un programa fa unes setmanes amb reunions "intenses i extenses", en què també van participar ell mateix i Duran. "Aquest programa està fet i diu el que diu, i és molt clar", ha indicat.

Mas ha argumentat que després tothom farà declaracions i algunes poden semblar contràries, però al final, "més enllà de les declaracions, hi ha un programa molt clar que parla de dret a decidir, d'una consulta en quatre anys i que diu que en el límit d'aquesta consulta es pot arribar a formular l'estat propi".

Pel que fa a la integració europea, ha repetit el que fa dies que diu. Tot i admetre que els tractats no diuen "mil·limètricament" que Catalunya ha de continuar formant-ne part, ha apel·lat al sentit comú. "Si Europa té com a objectiu ampliar-se, el que no farà és reduir-se a la primera de canvi", ha opinat.