Els associats al Partit Demòcrata Català aproven el text fundacional i les bases organitzatives

BarcelonaEl nou partit hereu de Convergència ja té oficialment manifest fundacional i bases organitzatives. Els dos documents s'han definit de matinada després d'una jornada maratoniana de debat intern, especialment el que estipula la nova estructura. Els assistents al plenari del congrés d'inici de la formació política que vol presidir Artur Mas s'han encarregat d'aprovar els textos després d'haver votat el nom del partit. El fet que el moment de les votacions sobre la direcció i el règim d'incompatibilitats s'hagi produït a altes hores de la matinada ha generat remor interna. "No hi havia prou quòrum", assegurava un dirigent abans d'entrar al recinte, cosa que obria la porta a una hipotètica "impugnació".

En clau de manifest fundacional, el partit es defineix com a "independentista" i situa com a model "un estat independent en forma de república". A última hora es va aprovar una proposta promoguda per Reagrupament –corrent intern liderat per Ignasi Planas que es presentarà a la direcció del partit a les primàries del dia 23 de juliol– que defensa explorar la via "unilateral" en cas que l'Estat bloquegi totes les opcions i les institucions catalanes hagin esgotat totes les opcions estipulades dins la llei.

El document organitzatiu va ser l'autèntic punt calent de la jornada. El debat va començar ahir a primera hora i s'ha acabat avui passades les cinc de la matinada. Passades les dotze de la nit es va aprovar l'estructura de la formació. La proposta de "tàndem presidencial" de Mas, que es farà acompanyar de Neus Munté com a vicepresidenta, va ser avalada. La direcció de dotze membres finalment no serà col·legiada, sinó que hi haurà un coordinador general que serà l'encarregat de pilotar el funcionament ordinari de la formació, una figura de lideratge per sota del tàndem presidencial. Serà el líder de la direcció executiva, formada per onze membres més i escollida pels militants.

Cada candidat a coordinador general haurà de configurar el seu equip i detallar-ne les funcions en un pla de mandat. Les llistes seran tancades, però desbloquejades. Això vol dir que els militants podran excloure del vot algun integrant de la candidatura. Els membres de la llista guanyadora que no arribin a la meitat dels vots totals assolits pels seus companys quedaran descartats, i s'haurà de fer una nova votació. La resta de l'estructura plantejada també ha estat avalada pels assistents a la comissió d'aquesta ponència. Això vol dir que el partit tindrà una assemblea cada dos anys, un consell nacional, un comitè nacional –alguns sectors el volien suprimir–, una direcció executiva i una presidència ocupada per dos dirigents, previsiblement Mas i Munté.

Un dels últims punts que s'ha tractat ha estat el de les incompatibilitats. La decisió de la direcció de matisar les conclusions del Torn Obert per fer que qualsevol càrrec de partit i de govern fossin compatibles va ser de les que van generar més polèmica en els dies previs al debat. Finalment, hi ha algunes incompatibilitats, però són laxes: el règim permet a la consellera Munté ser vicepresidenta del partit, i a tots els aspirants al màxim càrrec executiu ser coordinadors generals. El cas més ambigu és el del president del grup parlamentari, Jordi Turull. En el cas dels diputats, el règim no hi estableix incompatibilitats, però apunta que ha de ser "amb dedicació preferent". Una solució ambigua que dóna opcions a l'opció Turull. Serà incompatible ocupar un càrrec de govern i alhora formar part dels màxims òrgans executius del partit, la coordinació general i la direcció executiva nacional. Així consta al quadre dissenyat per la JNC i diversos sectors del partit.