FI DE MANDAT
Política 10/01/2021

L’auge dels independents

La recerca de fitxatges sense carnet de partit s’ha multiplicat en les últimes legislatures, i han arribat a suposar gairebé una cinquena part dels diputats

Cesc Maideu
4 min
L’auge dels independents

BarcelonaSi ajuntéssim en un únic grup tots els candidats sense carnet que han passat pel Parlament aquesta legislatura, serien la tercera força, amb 33 escons. Mai abans s’havia arribat a una xifra similar. Dels 179 parlamentaris que han passat per l’hemicicle des del 21-D -tal com va explicar l’ARA, aquesta ha sigut la legislatura amb més canvis als escons-, 33 no estaven afiliats a cap partit. Gairebé una cinquena part. Un rècord que consolida la dinàmica iniciada el 2015 amb la irrupció de JxSí, quan, amb 13 independents als escons, el Parlament feia un salt respecte a les legislatures anteriors, quan el nombre màxim de diputats sense carnet en un mateix mandat es mantenia en els 6 que hi va haver la I Legislatura. Un salt que té a veure també en part amb el Procés.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

De fet, el 90% dels no afiliats de l’últim mandat eren de formacions sobiranistes, fins al punt que Quim Torra ha sigut el primer president de la Generalitat sense carnet de partit.

Ara, tres anys després del 21-D i a les portes del 14-F, els independents han deixat de ser patrimoni únic de les formacions sobiranistes. Gairebé tots els partits aposten per incorporar independents de cara al 14-F, i, tot i que JxCat ha esdevingut partit polític i s’hi han afiliat molts dels independents que tenia, la xifra de parlamentaris sense carnet en el pròxim Parlament continuarà sent alta.

Però, per què els independents estan en auge? Les formacions intenten trobar “perfils més socials que polítics”, explica Josep Maria Reniu, doctor en ciències polítiques per la Universitat de Barcelona. Marc Sanjaume, politòleg de la Universitat Oberta de Catalunya, afegeix que “el Procés ha barrejat la classe política i la societat civil”.

Un exemple d’aquesta barreja va ser Gemma Geis, que és advocada i abans de ser diputada era vicerectora de la Universitat de Girona (UdG), i que va ser fitxada el 21-D per JxCat. Una trucada de l’expresident Carles Puigdemont ho va canviar tot: “Vaig trigar quatre hores a dir que sí”. Geis creu que els no afiliats “vetllen perquè els interessos de partit no passin per sobre de les ambicions de país”. No se n’han acabat de sortir, perquè les diferències entre socis de govern han sigut explícites. Tot i això, el pas de Geis per la política no ha acabat: s’ha afiliat a Junts i tornarà a ser la cap de llista per Girona.

ERC també ha donat continuïtat a la fórmula de JxSí de situar independents en els llocs de sortida. La legislatura passada cinc diputats no afiliats van ser republicans. Per a la majoria d’ells, va ser el debut en la política. És el cas de Jenn Díaz, que explica que abans del 21-D “feia poc que parlava de política” des dels seus altaveus. El seu canal era llavors la literatura, ja que és escriptora. Tot i que no esperava que ERC li proposés fer el salt al Parlament, va decidir dir a l’hemicicle moltes de les coses havia escrit. “Em pensava que la trobada amb Marta Rovira seria per comentar com vèiem el Procés des de fora”, rememora. Veure’l des de dins l’ha convençut, ja que Díaz repeteix en unes llistes d’ERC per al 14-F on hi torna a haver fins a vuit independents.

Dos tipus d’independents

L’aposta pels independents ha estat més gran en els partits sobiranistes, però altres formacions s’hi han sumat de cara al 14-F. El PP, per exemple, ha passat de no apostar per no afiliats -entre les files populars pesa el mal record de l’experiència amb Montserrat Nebrera- a posar-ne dos en llocs privilegiats de les llistes: Lorena Roldán i Eva Parera. Per la seva banda, el PSC també ha apostat per independents de cara al 14-F fitxant Gemma Lienas, exdiputada dels comuns, i Rubén Viñuales, exregidor de Cs a Tarragona. En tots aquests casos, no són personalitats de la societat civil que fan el pas a la política, sinó polítics que canvien de colors, un fenomen també creixent en els últims anys.

Sigui com sigui, els independents seran un actiu en la campanya popular i socialista. I, encara que la legislatura passada el PSC ja en tenia un entre les seves files -Beatriz Silva-, al mes de juny el partit no es mostrava gaire a favor de sumar independents: explicaven que s’han trobat amb no afiliats a qui els ha “costat molt” la vida política.

També els comuns han protagonitzat la precampanya amb la suma d’un independent: Joan Carles Gallego, exsecretari de CCOO, serà el número dos dels comuns, que en la passada legislatura no tenien cap independent al grup. Per la seva banda, Cs encara no ha fet pública la totalitat de les llistes, però si finalment aposten per no afiliats no seria una novetat, ja que van concórrer al 21-D amb dos independents: Nacho Martín Blanco i Susana Beltrán, ara tots dos afiliats al partit. Martín Blanco diu que va ser una evolució “natural”: “Va ser una qüestió de compromís”.

La CUP no se suma a la moda dels independents. Tot i que líders cupaires com David Fernàndez ho van ser en el seu dia, des de la CUP creuen que “els partits tapen les seves estructures tradicionals amb independents”. I no cal anar fins a la CUP per sentir aquest argument. Els politòlegs Marc Sanjaume i Josep Maria Reniu coincideixen en aquesta visió: “Els partits utilitzen els independents per superar una imatge deteriorada”.

Un cop més, doncs, aquestes eleccions tindran protagonisme per als independents. Només el temps resoldrà si es tracta d’una moda passatgera o un fenomen que marcarà tendència durant anys.

stats