Política 09/05/2016

Un jutjat autoritza per primer cop l’exhumació de dos cossos al Valle de los Caídos

El jutge accepta la petició de la néta per la via civil i dos germans aragonesos seran desenterrats per rebre "digna sepultura"

Efe
3 min
L’agonia del Valle 
 De los Caídos, el Txernòbil franquista

MadridUn jutjat de Madrid ha autoritzat l’exhumació de les restes mortals de dos germans que van ser afusellats i enterrats en una fossa comuna a Calataiud, a l’Aragó, i traslladats després al Valle de los Caídos. El jutge accepta la petició de la néta i reconeix el seu dret a donar-los una "digna sepultura".

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

És el primer cas d’exhumació judicial al Valle de los Caídos. També és el primer cas d’exhumació per la via civil, d'acord amb l’expedient de jurisdicció voluntària, en aplicació de l’articulat de la perpètua memòria, després que la sol·licitud de la néta fos arxivada per la via penal, tant del jutjat d’instrucció, com de l’Audiència de Madrid, el Tribunal Constitucional i el Tribunal Europeu de Drets Humans.

"La dignitat pròpia de l'ésser humà"

En la interlocutòria, el jutge Jose Manuel Delgado assegura que "un cop determinat que hi ha una alta probabilitat que les restes es trobin al cementiri del Valle de los Caídos, procedeix la realització de les actuacions pertinents […] a l'efecte que s’acabi duent a terme el lliurament dels cadàvers dels germans Lapeña Altabás a la seva familiar María Purificación Lapeña Garrido".

El jutge pren la decisió en recordar que "el dret a rebre sepultura digna està indissociablement unit a la dignitat pròpia de l'ésser humà", tal com recull l’article 10 de la Constitució. Així mateix, "forma part del contingut essencial del dret fonamental de llibertat religiosa, que comprèn el dret de la persona a ser inhumada conforme als ritus de la religió que professa", tal com estableix la llei orgànica de llibertat religiosa.

Manuel Lapeña va ser fundador de la CNT de Calataiud. Desaparegut el 27 de juliol de 1936 i amb acta de defunció del 14 d’agost del mateix any, va ser afusellat pel règim al barranc de La Bartolina. El seu germà Antonio, després d’amagar-se de les autoritats, es va lliurar l’octubre del 1936, i va ser afusellat el 20 d’octubre del mateix any a la tàpia del cementiri municipal de Calataiud. Els dos germans van ser enterrats a la fossa comuna, sense que hi hagi cap constància de judici amb pena de mort.

"És increïble que en un país europeu i democràtic hi hagi milers d’afusellats en fosses comunes"

Diputats de Podem, Ciutadans i IU han celebrat la decisió judicial. Alberto Garzón, portaveu d’IU, creu que la sentència és "molt satisfactòria" i "molt important". "És increïble que en un país europeu i democràtic hi hagi milers d’afusellats en fosses comunes, sense cap reconeixement i sense poder ser enterrats pels seus familiars com es mereixen", ha afegit. El vicesecretari de comunicació del PP, Pablo Casado, troba "de justícia" que totes les institucions donin suport a les persones que busquen les restes mortals dels familiars morts durant la Guerra Civil.

És impossible desenterrar les víctimes del franquisme?

L'any 2011, l'aleshores vicepresident primer del govern espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba, va dir que seria "gairebé impossible" identificar les restes de les persones enterrades a la basílica del Valle de los Caídos, on hi ha gairebé 34.000 cossos. Queralt Solé, historiadora i autora d''Els morts clandestins. Les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya' (Editorial Afers), calcula que des de Catalunya es van traslladar a la cripta del Valle de los Caídos entre 5.600 i 5.700 restes òssies. Moltes, de soldats republicans no identificats. De fet, les darreres despulles que van entrar al gran mausoleu de Franco, el 1982, provenien de Vilafranca del Penedès.

stats