Avançar o no avançar eleccions, aquesta és la qüestió

Un fantasma recorre el Congrés dels Diputats i no és el del comunisme, sinó el del calendari electoral. Tothom dona per fet que hi haurà avançament electoral a Andalusia, i a partir d’aquí la resta de peces es mouran com si fos un dòmino.

Al PP es respira eufòria perquè, a la seva bombolla mediàtica, les enquestes pronostiquen una sòlida majoria de dretes al Congrés. “Sánchez no pot ni sortir al carrer, si surt aquí fora a la Gran Via es munta un sidral”, explica ufanós un membre de l’executiva del PP. A Génova veuen Sánchez tan malament que no descarten que, fent cas a Iván Redondo i com li prega dia sí i dia també Pablo Iglesias, sigui ell el que avanci les eleccions. La pregunta és: qui té raó? ¿Les enquestes de la premsa conservadora o el CIS, que encara atorga una còmoda primera posició a Sánchez?

El pla del PP és insistir en la política econòmica. Pablo Casado ja fa setmanes que al Congrés repeteix xifres apreses de memòria i conceptes com “inflació subjacent” per donar la imatge de líder fiable. Amb més o menys encert, però els populars han identificat el punt feble del govern Sánchez: l’economia. El Nadal dictarà sentència. Si s’hi arriba amb una inflació desbocada, amb el preu de l’energia pels núvols i hi ha problemes, ni que siguin puntuals, de desabastiment, Sánchez tindrà greus problemes.

L’interès d’Iglesias per avançar les eleccions és més prosaic. Com que sap que les autonòmiques i municipals no li aniran bé, prefereix que Yolanda Díaz debuti com a candidata sense aquesta motxilla. ¿I el PSOE? Fins ara Sánchez ha fiat la seva estratègia al fet que el seu govern era per a quatre anys. I li havia funcionat perquè fins i tot la patronal s’havia avingut a fer pactes amb el govern. Però això ara ja ha canviat. L’ecosistema madrileny és una olla de pressió on es dona per fet que hi haurà eleccions aviat i que Sánchez i la majoria que el sustenta no resistiran tota la legislatura. La patronal ha baixat del carro del diàleg social i ja no pactarà res.

Davant d’aquest panorama, Sánchez té dues opcions: o s’avança a tots i convoca per a la primavera o, al contrari, estira la legislatura fins al límit i aprofita la passarel·la de la presidència europea del segon semestre del 2023. Sánchez prefereix la segona, però s’arrisca que es creï un ambient de derrota de l’esquerra si la dreta suma a Andalusia, guanya també a Castella i Lleó (on també hi ha rum-rum d’avançament per la desintegració de Cs) i Ayuso arrasa a Madrid a les autonòmiques del 2023. Ximo Puig, per si de cas, també està desfullant la margarida.

Mentrestant els grups sobiranistes catalans estan pendents del que passa al Parlament. Gabriel Rufián, preguntat sobre si un canvi d’aliances a Barcelona afectaria la seva feina, va respondre lacònic: “Aquí tot afecta”. A ERC sí, però potser més a Junts.

Els diputats Raúl Moreno i Jordi Riba van registrar divendres l’esmena a la totalitat del PSC contra els pressupostos. El partit els va presentar com a “membres de l’equip negociador”. Un equip al qual, de moment, li manca algú altre amb qui negociar: només Salvador Illa es va trobar amb Pere Aragonès per explorar una via que no ha reeixit. Potser els pressupostos els negocien amb el govern alternatiu.